Era una anunci i ara és una realitat. La defensa lletrada dels cinc exconsellers de Cutura, dirigida per Jaume Alonso-Cuevillas, ha recorregut l’arxivament de la querella que van presentar contra la jutgessa que està executant la sentència de les pintures murals de Sixena que rauen al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). D’aquesta manera, Lluís Puig, Àngels Ponsa, Laura Borràs, Joan Manuel Tresseras i Ferran Mascarell signen un recurs de súplica davant la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia d’Aragó. El recurs es fonamenta en la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva i per les interpretacions “esbiaxades” de la resolució que ordena l’arxivament de la causa.
El recurs, de 22 pàgines i als que ha tingut accés El Món, incideix que la querella només busca reconèixer un dret constitucional i no pas un abús de dret com apuntaven els magistrats en la seva resolució d’inadmissió de la querella.En aquest sentit, reclamen l’admissió a tràmit de la querella i encetar les prescripcions legals per obrir diligències penals. En aquest sentit, l’escrit remarca que no s’ha valorat la documental aportada, que consta en mans de la jutgessa executora, “persisteix la realitat material de l’estat de les pintures murals”. Per això, consideren necessari la interposició d’una acció penal “per evitar la destrucció d’uns bens d’interès patrimonial històric artístic.
Anàlisi de raonabilitat
Per altra banda, el recurs retreu a la sala penal del TSJA que no hagi fet una aplicació de la llei d’Enjudiciament Criminal d’acord amb els preceptes que estableix la Constitució, especialment, el dret a la tutela judicial efectiva. Així, els exconsellers creuen que els magistrats han vulnerat el principi de legalitat i el de seguretat jurídica. En aquest sentit, conclouen que la sala no ha fet un examen de “raonabilitat” dels fets relatats i els articles del Codi Penal i de la Llei d’Enjudiciament Criminal. Entenen que la querella reuneix tots els elements i fets que avalarien l’obertura de les diligències penals i apunten que s’evita l’admissió perquè la querellada és una jutgessa així com responsables polítics del govern de l’Aragó. En conclusió, els exconsellers argumenten que també se’ls infringeix el dret a la igualtat en tant que tenen tant dret com qualsevol altre a què els organismes jurisdiccionals protegeixen els seus drets perquè es dirigeixen contra una togada.
