Era un anunci i ara és una realitat. La defensa lletrada de cinc exconsellers de Cultura, dirigida per Jaume Alonso-Cuevillas, ha recorregut l’arxivament de la querella que van presentar contra la jutgessa que està executant la sentència de les pintures murals de Sixena que rauen al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). D’aquesta manera, Lluís Puig, Àngels Ponsa, Laura Borràs, Joan Manuel Tresserras i Ferran Mascarell signen un recurs de súplica davant la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia d’Aragó. El recurs es fonamenta en la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva per les interpretacions “esbiaixades” de la resolució que ordena l’arxivament de la causa.
El recurs, de 22 pàgines i al qual ha tingut accés El Món, incideix en el fet que la querella només busca reconèixer un dret constitucional i no implica cap abús de dret com apuntaven els magistrats en la seva resolució d’inadmissió. En aquest sentit, reclamen l’admissió a tràmit de la querella i encetar les prescripcions legals per obrir diligències penals. En aquest sentit, l’escrit remarca que no s’ha valorat la prova documental aportada, que consta en mans de la jutgessa executora i que “descriu la realitat material de l’estat de les pintures murals”. Per això, consideren necessària la interposició d’una acció penal “per evitar la destrucció d’uns béns d’interès patrimonial històric artístic.
Anàlisi de raonabilitat
Per altra banda, el recurs retreu a la sala penal del TSJA que no hagi fet una aplicació de la Llei d’Enjudiciament Criminal d’acord amb els preceptes que estableix la Constitució, especialment, el dret a la tutela judicial efectiva. Així, els exconsellers creuen que els magistrats han vulnerat el principi de legalitat i el de seguretat jurídica. En aquest sentit, conclouen que la sala no ha fet un examen de “raonabilitat” dels fets relatats i els articles del Codi Penal i de la Llei d’Enjudiciament Criminal. Entenen que la querella reuneix tots els elements i fets que avalarien l’obertura de les diligències penals i apunten que s’evita l’admissió perquè la querellada és una jutgessa així com responsables polítics del govern de l’Aragó. En conclusió, els exconsellers argumenten que també se’ls infringeix el dret a la igualtat i al fet els organismes jurisdiccionals protegeixen els seus drets, com amb qualsevol altre ciutadà, perquè es dirigeixen contra una togada.
