Primera possible qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en la causa del Procés arran de l’aprovació de la llei d’amnistia. Ha estat la consellera del Departament Segon de la Secció d’Enjudiciament del Tribunal de Comptes encarregada d’investigar la hipotètica despesa pública pel referèndum. La consellera ha dictat una Providència donant audiència a les parts, per un termini comú de deu dies, a fi que es pronunciïn sobre la procedència de plantejar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea -TJUE-, sobre els dubtes d’aplicar la llei d’amnistia en alguns dels seus aspectes. De moment, s’ha suspès el termini legal per dictar sentència a l’espera del que opinin les parts.
En concret, l’òrgan administratiu qüestiona cinc articles de la Llei d’amnistia publicada aquest dimarts al Butlletí Oficial de l’Estat. En concret, es tractarien dels articles 1, 2e), 8.3, 10 i 13.3 del text. En opinió de la consellera d’un organisme administratiu, no pas judicial, aquests articles entrarien en confrontació amb la legislació europea que ha de protegir la “lluita contra el frau i tota activitat il·legal que afecti els interessos financers de la UE”, al “principi de cooperació lleial”, als “principis d’igualtat i de no discriminació” i als “principis de seguretat jurídica i confiança legítima” i al principi de l’Estat de Dret. Per això proposa la necessitat de presentar una qüestió prejudicial davant el TJUE.
Allau de peticions d’amnistia
La decisió del Tribunal de Comptes és la primera que planteja la possibilitat negre sobre blanc d’externalitzar l’aplicació a la justícia europea a través d’una qüestió prejudicial. De fet, és part del manual que associacions i lobbys de juristes espanyolistes han articulat que dilatar l’aplicació de la llei penal. En tot cas, el Tribunal Suprem, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i l’Audiència Nacional ja han començat a demanar a les parts posicionaments sobre l’aplicació de la llei.
