Finalment, després d’un llarg procés, iniciat en juny de 2019, el Tribunal General de la Unió Europea, ha avalat la decisió del Parlament Europeu de deixar sense escó efectiu al president Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín, quan van ser escollits eurodiputats. La decisió, presa i defensada per l’aleshores president de l’eurocambra, Antonio Tajani, es basava en el fet que no havien complert els requisits de la llei espanyola per recollir l’acta. Principalment, no haver jurat la constitució espanyola. Mesos després, el desembre de 2019, i després de la sentència de la Doctrina Junqueras, van poder recollir immediatament llurs actes fins a dia d’avui.
La petició de Puigdemont i Comín demanava que s’anulessin els tràmits que en forma d’obstacle va interposar Tajani, com ara, denegar el seu accés la recepció especial com a diputats electes, no prendre nota dels resultats oficials i fer cas d’una llista alternativa que va presentar Espanya, declarar vacant l’escó o no abonar els salaris o passar de drets com la immunitat. El tribunal és clar: el Parlament es va “limitar a prendre nota de la situació” notificada per les autoritats espanyoles. Així, intepreta que la “impossibilitat” de prendre l’escó i assumir el mandat “no es derivava de la negativa” de Tajani, sinó “de l’aplicació del dret espanyol”.La resolució no és ferma i és susceptible de ser recorreguda davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Controvèrsia resolta, en part, per la doctrina Junqueras
La doctrina Junqueras i el fet que poguessin accedir a l’escó ha fet perdre pistonada al recurs. En aquest sentit, cal recordar que la sentència de Junqueras ja establia que la condició d’eurodiputat i, per tant, els drets que comporta com la immunitat, s’adquirien en el moment de ser diputats electes, sense cap més condició. Seguint aquest fil, el tribunal europeu considera que en el moment processal en què Tajani no va atorgar la condició d’eurodiputats encara no estava clara quina doctrina aplicar ni quina era la norma d’aplicació de la immunitat. De fet, els magistrats recorden que els perjudicis van ser esmenats posteriorment ja amb la presidència de David Sassoli.
En aquest marc, la defensa del Parlament Europeu és clara, perquè el juny de 2019 no podien reconeixen com a eurodiputas de ple dret a l’espera que es resolgués la controvèrsia judicial i administrativa perquè no havien jurat la Constitució, tal com exigia la legislació espanyola. Un fet que va obrir un veritable debat jurídic i polític tant al Parlament Europeu com en el front polític i processal a l’Estat espanyol, amb una actuació estranya per part de la Junta Electoral Central. De fet, aquest organisme esperava la resolució judicial a Espanya sobre si els dos líders independentistes podien obtenir o no l’acta d’eurodiputats.
1 
