Sorpresa i el Tribunal Superior de Justícia, tocat de mort. La Sala Penal del Tribunal Suprem ha anul·lat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 19 d’octubre del 2020 que va condemnar als membres independentistes de la Mesa Parlament que presidia Carme Forcadell per delicte de desobediència en relació amb la tramitació d’iniciatives parlamentàries relacionades amb el procés independentista que va concloure amb el referèndum del Primer d’Octubre del 2017.
El Suprem considera que s’ha vulnerat el dret a un tribunal imparcial dels acusats pel fet que dos dels magistrats que van integrar el Tribunal d’enjudiciament -en concret, el president José Luis Barrientos Pacho, i el magistrat Ramos Rubio, ponent de la sentència,- ja havien exterioritzat en actuacions prèvies una presa de postura explícita sobre qüestions que després van constituir objecte essencial del judici. Un argument que es pot replicar en el judici de la mesa que presidia Roger Torrent.
Així el Suprem declara la nul·litat del judici celebrat en la causa pel que fa als quatre recurrents, que són els exvicepresidents Anna Simó i Lluís Maria Corominas, i els exsecretaris Ramona Barrufet i Lluís Guinó .Joan Josep Nuet va ser condemnat pel Tribunal Suprem-, i de totes les actuacions posteriors, i s’han de reposar les actuacions al moment immediatament anterior a aquell, que haurà de ser celebrat amb una diferent composició personal del Tribunal que va dictar la sentència ara anul·lada.
Un recurs de Simó
D’aquesta manera la sala Penal, estima el recurs d’Anna Simó , al que s’hi van adherir les representacions processals de Lluís Maria Corominas, Ramona Maria Barrufet i Lluís Guinó . A la sentència recorreguda, el tribunal va absoldre una cinquena acusada, Mireia Boya, actual alt càrrec del Govern de Pere Aragonès i va ser jutjada en tant que presidenta del grup parlamentari de la CUP. Als quatre primers els va imposar 1 any i 8 mesos d’inhabilitació i multa de 30.000 euros a cadascun per delicte de desobediència.
El Suprem ressalta que no hi ha cap dubte, “partint a més de l’acreditada trajectòria professional dels magistrats que van ser recusats aquí, que qualsevol que hagués estat la seva presa de postura inicial, aquesta s’hauria pogut modificardavant l’existència de nous arguments o circumstàncies , ja sorgissin durant la instrucció de la causa ja a l’acte del judici oral”. Però que en aquest cas, aquesta no és la “qüestió”.
Un dret molt especial
En la seva resolució, els magistrats recordent que el dret a ser jutjat per un Tribunal imparcial no se satisfà pel fet que els jutges puguin canviar la seva postura inicial en el curs del procediment. No n’hi ha prou. És un dret que exigeix que els integrants del Tribunal compareguin a l’acte del plenari aliens a qualsevol presa prèvia de posició sobre les qüestions essencials que s’hi han de ventilar, desproveïts de qualsevol classe de prejudici valoratiu. “Si fos procedent la metàfora: la partida ha de començar amb el marcador a zero”, assenyalen els jutges, per argüir el seu raonament.
Així remarquen que ja van estimar l’admissió de la querella i van desestimar els recursos de súplica, una presa de postura explícita sobre qüestions que després van constituir objecte essencial del judici. En aquestes resolucions, molt particularment destaca el Suprem, en la interlocutòria de data 16 de març de 2017, que desestimava un dels recursos de súplica, aquests magistrats -seguint el relat del Suprem- haurien adoptat de manera explícita, una presa de posició sobre diverses qüestions de la causa, cosa que suposaria en la seva opinió un inequívoc “prejudici” amb relació a tots o la major part dels arguments defensius, apartant-los de l’exigible imparcialitat objectiva.
3
