Finalment, el titular del Jutjat d’Instrucció número 29 de Barcelona, ha decidit arxivar i acordar el sobreseïment lliure de la querella presentada contra l’exlíder del PP, Pablo Casado. En una interlocutòria de 12 pàgines, a la que ha tingut accés El Món, el magistrat Santiago García, interpreta que tot i que les expressions de Casado contra els docents catalans i el sistema d’immersió lingüístic són “rebutjables” i “poc encertats” no són, a priori, constitutius d’un delicte d’odi i podrien estar emparats en la llibertat d’expressió així mateix no veu tampoc que puguin ser constitutius d’un delicte d’injúries i calumnies.
Curiosament, el jutge arxiva la querella interposada tant pel Grup d’Advocats Independents i per la Generalitat de Catalunya, però la justícia manté alguna causa oberta contra els tuitaires que van criticar les declaracions de Casado o les van glossar amb ironia i/o sarcasme, com és el cas del Sumari Canelons. En tot cas, el Grup d’Advocats Independents ha assegurat, en declaracions a El Món, que recorrerà l’arxivament en apel·lació a l’Audiència de Barcelona.
En la resolució, l’instructor admet que la “càrrega política” de les manifestacions de Casado ha obligat a fer un exercici d’equilibri amb els drets a la llibertat d’expressió i opinió. De tota manera, encara hi ha un recurs obert a l’Audiència de Barcelona interposat per Casado contra part de la instrucció del 29 que deixa encara oberta una altra porta a les acusacions particulars. De fet, aquest recurs embolica el procés perquè el jutge ha arxivat abans que l’Audiència resolgui el recurs presentat pel mateix Casado per una resolució anterior que li negava l’arxivament.
Un llarg camí processal i la doctrinal del Suprem
Val a dir que el procés d’instrucció contra Casado ha estat llarg i carregós, fins al punt, que el jutge va haver de demanar a la policia que el cerqués perquè estava il·localitzable. Ara bé, el jutge basa la seva decisió en el procediment obert contra el mateix Casado davant el Tribunal Suprem que va decidir rebutjar inadmetre a tràmit la querella interposada per les seves declaracions en un acte electoral del PP. Això implica tres elements, a priori exculpatoris. Per una banda, que les declaracions van ser en el curs d’una discussió pública, versava sobre qüestions d’interès públic i feia referència a persones de caràcter públic. Tres elements que no permetien incardinar els fets en cap dels delictes denunciats, ni injúries, ni calumnies ni odi perquè les declaracions quedaven equilibrades pel dret a la llibertat d’expressió.
24
1
