Diu la llegenda que Philip Merilees, un reconegut meteoròleg, va proposar al seu il·lustríssim col·lega Edward Norton Lorenz que titulés la seva conferència sobre la sensibilitat de l’atmosfera en unes condicions determinades amb un comprensible El batec de les ales d’una papallona al Brasil pot provocar un tornado a Texas?. La idea, sintètica i gràfica, va reeixir com una de les frases científiques que ha fet més fortuna a la cultura popular. De fet, la idea de Lorenz, resumida per Merilees, és aplicable a totes les atmosferes i, en especial, a les sempre complexes biosferes polítiques. I si hi ha un cas que demostra aquesta màxima és l’operació Catalunya. De fet, n’és un paradigma.
La prova és que el judici contra els Pujol Ferrusola a l’Audiència Nacional ha retronat amb força a Andorra i ha incrementat l’activitat judicial i investigadora en les causes vives relacionades amb el cas als tribunals del principat. És a dir, la querella interposada per l’Institut de Drets Humans d’Andorra i Drets –on consten com a investigats Mariano Rajoy i els seus ministres de l’Interior i d’Hisenda, Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro–, les causes obertes contra la gestió de la Banca Privada d’Andorra (BPA) –l’entitat on els Pujol tenien els diners amagats del fisc espanyol– i la causa Anacleto, és a dir, la causa oberta per ajudar Rajoy i que es dirigeix contra els propietaris de la BPA i el comissari ara jubilat José Manuel Villarejo.
Les declaracions de membres de la policia patriòtica en les darreres jornades del judici contra els Pujol a l’Audiència Nacional han tornat a obrir la caixa dels trons. Tot arran del reconeixement de les operacions clandestines a Andorra per part de membres de la policia patriòtica, que han quedat recollides en l’acta del judici oral. A més a més, s’ha incorporat la declaració de Villarejo del passat 4 de novembre als jutjats andorrans, que va reblar el contingut de les documentals aportades i que ha fet bellugar la causa contra el comissari a Andorra.
Una declaració, clau
Els advocats d’Higini Cierco, copropietari de la BPA, i el seu CEO, Joan Pau Miquel, han registrat un dens escrit al jutjat que investiga la trama andorrana de l’operació Catalunya, al qual ha tingut accés El Món, on aporten la declaració de l’11 de març, com a testimoni, de Celestino Barroso, inspector del Cos Nacional de Policia i ex agregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra.
Una declaració en què el policia va reconèixer, davant el tribunal de l’Audiència Nacional que presideix el magistrat José Ricardo de Prada, que l’any 2014, mentre era l’encarregat de la política de seguretat a la legació diplomàtica espanyola al principat, va contactar amb Cierco i després amb Miquel, que va pressionar a fi i efecte que es reunís amb un tal Fèlix Rodríguez, que en realitat seria l’aleshores comissari d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia, Marcelino Martín Blas.
L’escrit recorda que Barroso va afirmar que li van encomanar que “digués que el Banco Madrid tenia problemes i que si s’entrevistaven podien ajudar a solucionar-los”. Una manifestació que els lletrats de Cierco i Miquel qualifiquen “d’especial rellevància, perquè corrobora, de manera directa, l’existència d’un apropament orientat a obtenir una trobada i a traslladar als querellants un missatge de clara pressió, vinculat a la situació de Banco Madrid i a l’oferta d’una eventual intervenció favorable condicionada a aquella entrevista”.
Impulsar la causa per un fet corroborat
La declaració de Barroso a l’Audiència Nacional ha estat rebuda pels querellants de la causa contra Rajoy i la seva cúpula d’Interior com aigua de maig. Així, recorden que el 4 d’octubre de 2017 es va aportar en el mateix jutjat instructor un enregistrament de la conversa mantinguda el 2 de juny 2014 entre Joan Pau Miquel i Celestino Barroso al despatx del CEO, a la seu de la BPA. També es van afegir tots els detalls dels missatges que, via SMS, Barroso va remetre a Miquel als voltants dels mesos de juny i juliol 2014 en el context d’aquell enregistrament.
Consideren que, amb la gravació i els SMS, ja quedava acreditat no només el fet que “l’Estat espanyol per via dels seus emissaris va contactar amb qui era en aquells moments CEO i accionista de BPA, sinó també la voluntat persistent d’insistir en aquest contacte amb la finalitat d’obtenir informació, i això mitjançant unes amenaces i coaccions”. Però defensen que la declaració de Barroso rebla el clau. De fet, les trobades també van ser certificades per Martín Blas en la seva declaració a l’Audiència Nacional, on va donar-ne més detalls que en la seva declaració al sumari d’Andorra.
Així, els querellants sostenen que aquests “documents constitueixen, per ells mateixos, un principi de prova sòlida, directa i singularment rellevant dels fets denunciats, en la mesura que permeten acreditar de manera objectiva, no solament l’existència de contactes, sinó també el seu context, contingut i sobretot la finalitat perseguida”. En aquest sentit, conclouen que es confirma “principalment el caràcter coactiu i intimidatori de les actuacions descrites, el context en què es va produir i la finalitat buscada”. En conseqüència, reclamen donar “un impuls efectiu a la investigació, evitant més dilacions i promovent amb la màxima celeritat les diligències que siguin pertinents per l’esclariment dels fets”. Aquest moviment ja ha tingut repercussió a Andorra, ja que ha activat la fiscalia, la resta de parts en el mateix procediment i les esferes polítiques, que serren les dents davant les evidències que han sortit en el judici dels Pujol i quan la primera condemna del BPA està pendent de recurs.
Villarejo, entrebancat
Per altra banda, hi ha una altra declaració en el cas Pujol que també és bidireccional a Andorra. El fet que el comissari Villarejo tirés pilotes fora en la vista de l’Audiència Nacional ha revifat la causa Anacleto, que el 2022 es va obrir contra els germans Cierco, Alberto Pedraza i Villarejo per un delicte contra el prestigi de les institucions, associació il·lícita i blanqueig de capitals. Una causa per uns suposats encàrrecs dels Cierco a Villarejo per tal d’elaborar les notes d’intel·ligència que haurien servit per documentar la querella andorrana contra Rajoy.
Aquesta instrucció va remetre una comissió rogatòria internacional (CRI) al Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, comandat aleshores per Manuel García-Castellón, que instruïa la causa Tàndem. La CRI demanava tota mena d’informació com a indicis per recollir la causa. El 8 de febrer de 2023, el magistrat García Castellón va denegar les peticions perquè, entre altres motius, hi havia informació classificada. De fet, en aquesta causa ja havien declarat els germans Cierco i encara restaven per declarar Villarejo i Pedraza.
Com que no s’han recollit proves, les defenses de Cierco van demanar l’arxivament de la causa el 31 de juliol de 2025. La fiscalia andorrana, però, s’hi va oposar, en un escrit del 9 de setembre. L’explicació es va entendre després. En saber que Villarejo declarava el 4 de novembre a la causa contra Rajoy, el va citar. Ara bé, la jutgessa instructora de la causa Anacleto desconeixia que Villarejo declarava com a testimoni i no com a imputat, i per tant ara la citació per part de les defenses de Cierco, s’interpreta com una “intimidació judicial contra un testimoni abans de declarar”. Un fet que encara ha embolicat més la troca. Per això, la discreció de Villarejo al judici dels Pujol que intenta defugir la causa andorrana contra ell un cop va donar tots els detalls i pistes sobre la trama andorrana en la seva declaració testifical del 4 de novembre. Una situació que neutralitza una causa, l’Anacleto, orquestrada per contrarestar el sumari andorrà que manté com a imputat Rajoy, Fernández Díaz, Montoro i la cúpula d’Interior durant el seu govern. Paral·lelament, Fernández Díaz està processat en el cas Kitchen –que aquests dies es jutja a Madrid– i Montoro és investigat per un jutjat de Tarragona per una trama per defraudar Hisenda.
