Després de l’aturada de les festes de Nadal, comença a aplicar-se l’agenda política prevista per al 2026, que és el sinònim de l’agenda judicial. Aquest dilluns, a la funcional seu de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares, a Madrid, es reprèn el judici contra la família Pujol-Ferrusola. Serà la cinquena jornada de la vista oral -n’hi ha una quarantena de programades- i arriba després d’una intensa audiència preliminar que ha obligat el tribunal que presideix José Ricardo de Prada Solaesa a comprometre’s a estudiar “l’origen polític del cas”.
La jornada d’aquest dilluns té un testimoni estrella i s’hi esperen les explicacions sobre una reunió dels propietaris de la Banca Privada d’Andorra (BPA) –l’entitat on els Pujol tenien els diners del que asseguren que era una “deixa” de l’avi– amb la Fiscalia Anticorrupció, que podria incrementar les sospites sobre l’origen de la prova incriminatòria contra la família de l’expresident, arran d’un document del 3 de maig de 2017 lliurat al fiscal general de l’Estat.
En primer terme, hi ha la declaració esperada de Joan Anton Sánchez Carreté, assessor fiscal del president Pujol i de la seva dona i encarregat de calcular i presentar les declaracions complementàries per liquidar amb la hisenda espanyola els impostos pels diners d’Andorra. I, en segon terme, s’ha d’aclarir un document presentat per un dels advocats de Ramon i Higini Cierco, propietaris de la BPA, explicant una reunió i el lliurament d’informació bancària confidencial sobre la família. El que l’advocat de Josep Pujol, Jaime Campaner, va titllar “de striptease financer” dels Pujol-Ferrusola. A la llista dels testimonis per a aquesta sessió també s’inclou Jordi Puig Godes, germà de l’exconseller Felip Puig.
Un escorcoll irregular?
El testimoni de Sánchez Carreté és molt interessant per a les defenses. En les qüestions prèvies, tant Campaner com l’equip de Cristóbal Martell i Albert Carrillo, així com Pau Ferrer, que defensen el gruix de la família, van sol·licitar al tribunal la nul·litat d’una entrada i escorcoll al despatx de Joan Anton Sánchez Carreté. En detall, consideren que la interlocutòria del jutge instructor no estava prou justificada per fer entrar la Unitat de Delinqüència Econòmica i Financera del Cos Nacional de Policia (UDEF) en un despatx professional.
A més, entenen que els agents policials i el jutge instructor van endur-se’n més proves que les que permetia la resolució d’entrada i escorcoll. En aquest sentit, recorden que la informació i documentació recollida -també en un pendrive- va servir per articular la sospita de la trama suïssa de la família Pujol, que era falsa i de la qual no s’ha recollit cap prova en el sumari. Tot plegat per la relació que suposadament tenia la família en un cas del qual havia portat l’assessorament Carreté. Una relació que mai s’ha constatat, ni amb els ingents esforços de la UDEF i de l’encarregat de la investigació, l’inspector Álvaro Ibáñez, amb TIP 89.140, que va estar a punt de ser jutjat pel cas del pendrive dels Pujol, pel qual hi ha hagut la, de moment, única sentència contra l’operació Catalunya i la policia patriòtica, la de la condemna d’Eugenio Pino, exdirector adjunt operatiu de la Policia Nacional. En tot cas, les defenses volen fer punta al llapis i centrar la pilota sobre com es va dur a terme l’escorcoll i pel fet, lògic, per altra banda, que Carreté tingués informació dels comptes, perquè va ser l’encarregat de calcular i presentar les liquidacions complementàries a Hisenda.
La reunió amb la Fiscalia
Després de la bateria de dubtes sobre la legalitat de la prova recollida per les acusacions del ministeri fiscal i, de retruc, de l’Advocacia de l’Estat, que ha canviat de lletrats, apareix un altre dubte. I és important: un document de vuit pàgines, al qual ha tingut accés El Món, que pot fer trontollar part de la instrucció i, de passada, un procediment obert al Principat d’Andorra per revelació de secrets bancaris. És un escrit, signat per Javier Iglesias, àlies el Largo, que també va ser advocat de Mariano Rajoy i que mantenia bona relació amb el comissari d’intel·ligència ara jubilat José Manuel Villarejo.
En aquest document, del 3 de maig de 2017, Iglesias responia, com a lletrat dels germans Cierco, a unes informacions publicades a la premsa de Madrid –Voz Populi, Abc i El Mundo– sobre la reunió que haurien celebrat amb tres membres de la fiscalia anticorrupció i arran de les quals haurien denunciat “pressions”. El document és un “escrit d’empara” dirigit a l’aleshores fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, amb el qual no només es negaven les presumptes pressions, sinó que, a més, s’assegurava que els dos banquers “col·laboraven amb la Fiscalia de manera molt destacada i lleial”.
“Documentació lliurada”
L’escrit detalla que la documentació “es va facilitar tant per ajudar la Fiscalia Anticorrupció i la justícia espanyola com per demostrar que quan als senyors Cierco se’ls va requerir una informació bancària que existia al BPA, sobre els membres de la família Pujol, van dir la veritat i van lliurar als funcionaris policials els comptes i les sumes que els Pujol tenien a la BPA, sense ocultar absolutament res, tot trobant-se les sumes i comptes bancaris de la família Pujol en una altra entitat”. És a dir, que la BPA hauria lliurat la transferència d’Andbank a la BPA que va aparèixer en la portada d’El Mundo del juliol de 2014. Un lliurament al marge dels camins processals judicials legals.
El mateix document també descriu una reunió amb un altre advocat de Barcelona, que hauria concertat una reunió el 23 de febrer de 2017 amb els fiscals Fernando Bermejo, José Grinda, Belén Suárez i Juan José Rosa, tots adscrits a la Fiscalia Anticorrupció i amb alguna relació amb el cas Pujol. En aquesta trobada, també hi havia d’assistir el fiscal general d’Andorra, Alfons Alberca. El mateix Iglesias informa en aquest escrit, que va ser ell mateix qui va prohibir als seus clients assistir-hi i que ja s’encarregaria ell personalment de concertar una trobada amb la Fiscalia Anticorrupció. L’escrit acreditaria que els responsables de la BPA haurien entregat la documentació que va servir a la Fiscalia per remetre les comissions rogatòries a Andorra. Una prova de la feblesa legal dels indicis incriminatoris contra els Pujol, la participació de la policia patriòtica i la fosca col·laboració andorrana amb la Fiscalia espanyola.
