El Procés i el referèndum del primer d’octubre del 2017, del qual aquest dimecres fa vuit anys, van tenir diversos protagonistes. Polítics i líders d’entitats com Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) en van capitalitzar la dimensió pública, però, també hi va haver un grup de secundaris que no només els van fer ombra, sinó que van passar a ser caps de cartell. En concret, els membres dels cossos i forces de seguretat que van actuar abans, durant i després del referèndum.
Els noms més destacats de la llista són l’aleshores cap dels Mossos d’Esquadra, el major Josep Lluís Trapero; el cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, l’actual tinent general Angel Gozalo; el cap de la Prefectura del Cos Nacional de Policia a Catalunya (CNP), Sebastián Trapote; el cap d’Informació del CNP pel referèndum, Juan Manuel Quintela; el coordinador de l’operatiu policial contra l’1-O, Diego Pérez de los Cobos, i l’aleshores tinent coronel Daniel Baena, responsable del poderós servei de Policia Judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya i autor dels atestats que van portar a la presó provisional els líders civils i institucionals del Procés i que va mantenir processats a una quarantena de càrrecs del Govern a través del profús sumari del Jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona, llavors en mans del magistrat, ara ja mort, Juan Antonio Ramírez Sunyer.
De tots aquests noms, ja n’hi ha tres de jubilats. Gozalo, ascendit a tinent general, va ser traslladat a Madrid, on va acabar la seva carrera. Trapote i Quintela també són pensionistes. En canvi, Pérez de los Cobos continua en actiu, tot i que va mantenir un llarg plet amb el ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, pel seu relleu i per no haver-lo nomenat general. Trapero, després de ser jutjat i absolt, va ser restituït com a cap del cos, rellevat un any després i ara és l’actual director general de la Policia, un alt càrrec socialista del Govern de Salvador Illa. Mentrestant, una de les persones que més van tenir a veure amb el seu processament, Baena, continua a l’estat major de la Guàrdia Civil a Catalunya, i, gràcies a l’amnistia, encara no s’ha aclarit quin paper i per a qui va jugar durant el Primer d’Octubre.
Baena encara remena les cireres a l’institut armat a Catalunya, i de fet, al juliol va participar en la darrera Junta de Seguretat de Barcelona del passat com a representant de la Guàrdia Civil a la ciutat. De fet, el maig de 2021 va ser nomenat cap d’operacions de la Comandància de Barcelona, de juny del 2024 al gener de 2025 va ser ascendit a cap de la comandància de Barcelona i, des de l’aleshores és cap de PLM (Puesto de Mando Local) a Catalunya. I la paralització del cas del jutjat 13, la causa mare del Procés, ha jugat a favor seu.
La sospita de la relació de Baena amb el CNI
Després del referèndum i a mesura que van aparèixer més proves sobre l’operació Catalunya de la policia patriòtica, es va obrir la sospita que la investigació de Baena sobre el Procés i tots els seus atestats podrien estar contaminats. En concret, seria per la seva relació o col·laboració amb els serveis d’intel·ligència en el cas, tot plegat perquè el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) no està facultat com a policia judicial, de manera que la informació sense control judicial que hauria aportat hauria alimentat els atestats de Baena que van servir per als processos judicials contra els independentistes.
La relació del tinent coronel Baena amb el CNI encaixa amb el pla de treball de l’operació Catalunya establert en una anotació a l’agenda del comissari d’intel·ligència jubilat, José Manuel Villarejo, del 5 de novembre del 2012, just abans de les eleccions al Parlament de Catalunya i just el dia abans d’entrevistar-se amb l’aleshores líder del PPC, Alícia Sánchez Camacho. Una anotació que consta en la macrocausa Tàndem del Jutjat Central d’Instrucció 6 de l’Audiència Nacional.
En aquesta ocasió, Villarejo va encetar un full de l’agenda amb el títol Pla de treball –Barna, que enumera totes i cadascuna de les tasques que està previst dur a terme. En la llista hi ha un detall força interessant: l’anotació “Estratègia conjunta CNI Julian Sinis”. A continuació, el març del mateix any apareix una altra anotació important de recol·lecció d’informació d’una reunió amb el comissari José Luis Olivera, Oli, excap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) i aleshores director del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO). El resum de l’anotació relaciona l’aleshores comandant Baena amb el CNI.
Pegasus encara afegeix més dubtes
Tot i aquestes anotacions, que aixecaven totes les sospites, va esclatar el cas Pegasus. En concret, l’espionatge a Josep Maria Jové, president del grup parlamentari d’ERC, i un dels principals investigats pel Jutjat d’Instrucció 13 que va passar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i que ara espera el resultat de les qüestions prejudicials sobre l’aplicació de l’amnistia davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Jové va ser un dels detinguts el 20 de setembre del 2017, en la ràtzia de la Guàrdia Civil contra l’organització del referèndum. Aquell dia li va ser requisat un terminal mòbil que, per ordre de Baena, va ser enviat a Munic, Alemanya, a l’empresa israeliana Cellebrite, la mateixa que s’utilitza per desencriptar mòbils de jihadistes. Ara bé, aquest mòbil no apareix en el registre d’evidències fins vint dies després, el 9 d’octubre del 2017. Una dada que grinyola perquè, posada en relació amb Pegasus, aquesta demora podria tenir alguna explicació relacionada amb l’ús fraudulent del programari espia.
Així, el mòbil va estar fora de control, sense referència a cap número de precinte ni descripció del contenidor on es va dipositar la font de prova, durant 3 setmanes. El dia 17 d’octubre del 2017 el mòbil es va enviar, per expressa i personal decisió de Baena, a Cellebrite a Alemanya, és a dir, fora de la jurisdicció del tribunal, sense que existeixi cap resolució judicial on s’estableixin regles que garanteixin l’admissibilitat futura de la prova i sense fer servir cap instrument de cooperació judicial internacional. El mòbil va ser més d’un any a Alemanya, sense resultat i manipulat amb una “metodologia confidencial”.
Un mòbil manipulat?
Els advocats de Jové no es van estar de braços plegats i van aportar les anotacions de Villarejo i els treballs de la Guàrdia Civil amb el mòbil de Jové. De fet, la defensa raonava que el mòbil s’havia manipulat de forma totalment irregular, sense garanties de cadena de custòdia, amb procediments efectuats per empreses privades amb mètodes confidencials, per tècnics privats anònims, en procediments no registrats, sense validació de la integritat de les dades copiades en el procés d’adquisició forense i amb un absolut descontrol de la font de prova en totes les instàncies de manipulació.
La intenció era aclarir com el dispositiu mòbil va ser objecte d’espionatge amb Pegasus. L’argument és que no només es posava en dubte la fiabilitat de la prova sinó la seva legalitat. El mòbil va quedar custodiat pel TSJC sense tampoc aportar “una imatge forense del contingut del dispositiu mòbil”. Per tant, o bé en aquesta còpia s’hi trobarien accions irregulars, com ara l’ús d’un programari espia, o bé hi hauria rastre que s’hauria manipulat per no deixar proves d’aquest ciberespionatge il·legal. El 16 de maig de 2023, es va presentar un escrit explicant les relacions de Baena amb el CNI i els dubtes de la legalitat de la prova obtinguda. Però l’amnistia va paralitzar una hipotètica intervenció i investigació sobre Baena, que continua tallant el bacallà a l’institut armat.
Per altra banda, cal recordar que Baena va començar a investigar el Procés per una causa de sedició molt abans que l’aleshores Fiscal en cap de l’Audiència Nacional, Javier Zaragoza, incoés l’obertura de diligències policials. Baena va portar a terme una investigació prospectiva, és a dir, sense notitia criminis i ad cautelam. El que s’entén com a investigació preprocessal abusiva, que no només trencaria el principi que la policia judicial està al servei de la Fiscalia i no la Fiscalia al servei de la policia, sinó el principi de tutela judicial efectiva, que afegiria més dubtes sobre l’actuació de Baena.
