Un cop el tribunal de l’Audiència Nacional, format per José Ricardo de Prada i per les magistrades María Fernanda García, com ponent i Mercedes del Molino, ha decidit que el president Jordi Pujol pot ser jutjat, ha començat la vista oral del judici contra l’expresident i la seva família, així com una quinzena d’empresaris, per diversos delictes de corrupció. El president del tribunal, amb moltes hores de vol a l’Audiència Nacional, sabia que un cop obrís la veda als advocats defensors no hi hauria prou mur de contenció per aturar-los i, sobretot, dibuixarien el marc d’un judici que serà molt tècnic i amb una gran i profunda càrrega política. De fet, tots els lletrats que han intervingut han brandat l’operació Catalunya com el gran teló de fons del cas Pujol.
De res, li han servit les peticions de síntesi del tribunal a l’advocat de Jordi Pujol Ferrusola, que com ha recordat enraonava “per a cinc”. El lletrat Cristóbal Martell venia amb els deures més que fets i no s’ha deixat arraconar amb l’excusa de la brevetat. No ha estat breu, però sí que ha complert amb les tres “c”: clar, contundent i convincent. Amb una oratòria sublim, ha regatejat bé les expressions dels magistrats que intentaven apressar-lo i a qui finalment ha obligat a treure el bolígraf per prendre apunts de les línies mestres del que són les “qüestions prèvies” del judici. És a dir, aquelles qüestions, dubtes raonables o faltes d’origen que poden invalidar l’acusació i, de retruc, el judici, o bé reduir els delictes de l’acusació.
Les set qüestions prèvies
Martell ha anat per feina i ha descrit amb tremp les qüestions prèvies que han de modificar el curs i el futur més immediat del judici. En primer terme, ha exposat la manca de competència de l’Audiència Nacional per jutjar la causa. En aquest sentit, ha recordat la doctrina més recent del Tribunal Suprem que insisteix en la garantia del dret predeterminat per la llei i en el fet que cap dels delictes pels quals s’acusen es van cometre a l’estranger, i per tant el tribunal especialitzat no li correspondria una causa que es podria veure perfectament a l’Audiència de Barcelona. Una doctrina que, fins i tot, ha defensat Manuel Marchena, expresident de la sala penal del Tribunal Suprem.
En segon lloc, Martell ha emfatitzat una altra de les escletxes de les acusacions, tant de la fiscalia com de l’advocacia de l’Estat: la manca de concreció dels delictes i dels fets imputats. Martell ha retret que hagin fet una acusació “genèrica, universal i abstracta, una pura abstracció conceptual” que no s’ha concretat. És a dir, pel lletrat no es poden defensar dels delictes dels quals s’acusen de corrupció pública i dels que deriven posteriors delictes del blanqueig perquè és una “defensa impossible”. Cap dada concreta, cap resolució, cap subjecte passiu o acte administratiu que apunti que Jordi Pujol Ferrusola fes corrupteles i aconseguís comissions il·legals a canvi d’obtenir licitacions. Aquesta manca de concreció també ha estat defensada per Oriol Rusca, advocada de l’exdona de Jordi Pujol Júnior, Mercè Gironès.
En tercer terme, Martell ha remarcat la denegació de la prova que considera fonamental per delimitar els fets que es jutgen. També ha incorporat, com a quarta qüestió, la prescripció dels delictes fiscals de 2007 i 2008 i, per tant, dels delictes de blanqueig que se’n podien derivar. I així també, ha demanat tenir present el resultat de les comissions rogatòries a Andorra i a Mèxic, que no van ajudar a forjar el relat de les acusacions sobre els negocis i els fons en els dos països. I, per acabar, ha sol·licitat declarar la nul·litat d’una entrada i escorcoll al despatx de l’assessor fiscal dels Pujol, Joan Anton Sánchez Carreté, que es va basar en la sospita de la trama suïssa de la família Pujol, que no s’ha recollit cap prova en el sumari i per la relació que suposadament tenia la família en un cas que havia portat l’assessorament Carreté. Una relació que mai s’ha constatat.
Josep Pujol, la trama andorrana
En el torn de les qüestions prèvies, l’advocat de Josep Pujol, Jaime Campaner, a més d’afegir-se a les qüestions prèvies de Martell i Rusca, però ha afegit el component de la policia patriòtica i la denúncia de Victòria Álvarez, l’exparella de Jordi Pujol Júnior. Campaner ha sintetitzat l’evolució temporal de la causa i ha centrat la pilota i l’origen en la portada d’El Mundo de 7 de juliol de 2014, i la posterior confessió del president Pujol, tot i que les diligències són de 2012, però que van estar dos anys letàrgiques.
També ha demanat la nul·litat d’actuacions des del 6 de juny de 2017 afecta els delictes fiscals que s’atribueixen a Josep Pujol, arran d’un informe presentat per l’Oficina Nacional d’Investigació del Frau que no va ni demanar el Jutjat d’Instrucció. De fet, ha al·legat que mai va ser informat de l’acusació de delicte fiscal sinó de blanqueig de capitals. Per la seva banda, Francesc Sánchez, advocat d’Oriol Pujol, ha anat directe al gra i ha deixat entreveure que els seus clients no es diuen “González Amador” -com la parella d’Isabel Díaz Ayuso– perquè sinó “estarien negociant amb la fiscalia un pacte per delicte fiscal”. A més, ha subratllat la relació del cas amb la policia patriòrica i ha recordat la declaració del comissari José Manuel Villarejo a Andorra.
