El judici contra el Fiscal General de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha començat fort. Després de recordar al tribunal, que “no” ha comès cap delicte, la seva defensa ha reblat el clau denunciant les irregularitats i, sense esmentar-ho, l’ombra de lawfare que plana sobre la inèdita vista oral contra una alta institució de l’Estat. Així, la seva advocada, Consuelo Castro, ha al·legat un concepte que no ha fet gens de gràcia ni a les acusacions, ni a determinats membres de la sala segona, la Penal, del Tribunal Suprem, que presideix Andrés Martínez Arrieta. En concret, que el seu client ha estat “víctima d’una presumpció de culpabilitat”. Una estratègia que ha comportat “nombroses irregularitats durant les indagacions”. Ras i curt, ha demanat anul·lar el material obtingut als escorcolls que, en bona part, són les proves suposadament incriminatòries.
De fet, la lletrada que seia al cantó de García Ortiz perquè el Tribunal ha permès a l’acusat seure amb toga a l’estrada, ha subratllat el que titlla “d’irregularitats comeses a la instrucció”. “Se n’han comès tantes, que ens permet sostenir que el fiscal general ha estat sotmès a un procés injust”, ha reblat. En aquesta línia ha disparat contra el jutge instructor, Ángel Hurtado, acusant-lo de maniobrar perquè el seu client no es pogués defensar en “condicions exigibles”. Així ha ressaltat que l’instructor mai ha descartat qualsevol “una altra alternativa” que la culpabilitat de Garcia Ortiz. “Ha actuat amb la idea preconcebuda que era culpable” ha assenyalat per retreure-li que només “proves incriminatòries”.
En aquest sentit, l’advocada de l’Estat que coordina la defensa de García Ortiz, ha aprofitat per contextualitzar l’acusació cap al seu client. I carregar contra l’acusació d’haver filtrat informació relativa a Alberto González Amador -parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso– que pactava una conformitat amb la fiscalia amb el reconeixement d’haver comès un delicte fiscal. García Ortiz s’enfronta a una acusació particular, la de González Amador, i de sis populars, que li demanen penes de fins a 6 anys de presó i 12 d’inhabilitació, i 400.000 euros de multa.
Prova per prova
La lletrada ha carregat els neulers contra les virtuals irregularitats registrades en els escorcolls del 30 d’octubre del 2024 al despatx de García Ortiz i de la cap de la Fiscalia Provincial de Madrid, Pilar Rodríguez, aleshores també investigada i ara testimoni. En aquests escorcolls es van obtenir els indicis clau contra García Ortiz. És a dir, les comunicacions internes de la Fiscalia la nit de la presumpta filtració a la Cadena Ser, el 13 de març de 2024, i el contingut del telèfon mòbil esborrat del fiscal general.
Precisament, en aquest punt la defensa ha aportat un informe pericial, que l’instructor va rebutjar que acreditaria que “és impossible saber quins missatges van ser esborrats el 16 d’octubre del 2024”. El mateix dia, que la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO) va assegurar en un informe que havia esborrat el mòbil fins a dues vegades. De fet, en la recerca interna del mòbil del fiscal general per la paraula “Campos” -cognom del periodista Ángel Campos de la SER- va ser negativa. Un extrem emfatitzat per la defensa.
Per altra banda, i amb habilitat, la defensa ha demanat adduir a la causa una sèrie de missatges a X de Miguel Ángel Rodríguez, cap de gabinet de Díaz Ayuso i testimoni, acreditarien “la difusió d’una idea de confabulació entre Fiscalia, Hisenda i Govern per perjudicar” la presidenta madrilenya, perquè “constitueixen un context important”. El que la lletrada ha definit com a “mentida”, una “bola” que va generar una nota de premsa que va obrir la investigació.
La Fiscalia contra la ficció del jutge instructor
Tampoc no s’ha quedat curta la fiscalia alhora d’analitzar la instrucció. La fiscalia, que demana l’absolució, està exercida per la tinent fiscal del Tribunal Suprem, la primera de la carrera fiscal María Ángeles Sánchez Conde. La fiscal ha atacat sense embuts la manera com es va dur a terme la instrucció i, en concret, com es van obtenir les proves. En dues línies, Sánchez Conde ha assegurat que amb els escorcolls als despatxos es van vulnerar els drets fonamentals de García Ortiz. Una decisió adoptada arran d’una “ficció” del magistrat instructor, que, a parer seu, “no té ni el més mínim substrat fàctic ni jurídic”.
“Encara està esperant la Fiscalia que ens faci una sola dada que la filtració es va donar per mitjans telemàtics”, ha ironitzat la número dos del Ministeri Públic. Per altra banda, s’ha afegit a la petició de prova documental de la defensa que basteix la tesi de la construcció del “relat deliberat per perjudicar el fiscal general”. Així mateix, també ha abonat la petició de la prova pericial que desmenteix la prova de la UCO sobre les comunicacions de García Ortiz i les dades esborrades del seu mòbil.
Les acusacions també demanen proves
Pel que fa a l’acusació particular, exercida per González Amador, i que dirigeix l’advocat Gabriel Ramos, ha reclamat al tribunal incorporar unes converses de WhatsApp entre Campos i el lletrat de l’empresari en la causa per frau fiscal, Carlos Neira, la nit del 13 de març. Ramos també ha demanat incorporar com a prova documental la notícia del diari ‘El País’, de les 7.14 del 14 de març, perquè, segons ha relatat, “recull l’existència i el contingut” de l’email de 2 de febrer de 2024, del qual la Fiscalia va informar en la nota de premsa que va publicar aquell mateix dia a les deu i 22 minuts.
La resta d’acusacions s’han afegit a la petició i n’han fet de noves. Per exemple, l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Madrid (ICAM) ha instat a unir els protocols d’actuació signats per l’Advocacia i la Fiscalia de Madrid sobre acords de conformitat. Per altra banda, la majoria de les acusacions s’han oposat a incorporar els missatges de X del cap de gabinet de Díaz Ayuso, en entendre que no tenen relació amb la causa.
