La comissió d’investigació dels atemptats del 17-A al Congrés de Diputats continua la seva feina. I aquest dimarts celebrarà una de les compareixences més esperades. Serà la de l’exdirector d’El Periódico Enric Hernández, creador d’un dels episodis més polèmics de la gestió dels atemptats, la famosa The Nota, el document pretesament de la CIA amb què s’avisava els cossos i forces de seguretat de l’Estat de la possibilitat d’un atemptat a la Rambla de Barcelona.
A la comissió, la tesi de la credibilitat de The Nota, només ha tingut el suport de Vox. De fet, ha estat l’únic grup que l’ha mencionada però sense gaire èxit, perquè tant l’aleshores director del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Félix Sanz Roldan, com el director del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) del moment, el comissari José Luis Olivera, així com el conseller d’Interior de l’època, Joaquim Forn, van mostrar el seu desacord amb la publicació i el contingut del suposat document en les seves compareixences a la mateixa comissió.
Els diputats volen saber ara d’on va sorgir aquella informació i quina necessitat va tenir el diari de preparar tipogràficament un document que tingués versemblança d’avís oficial de les entitats de seguretat i intel·ligència dels EUA. A més, els portaveus dedueixen d’on va poder sortir la informació matriu de la famosa The Nota i volen aprofitar la compareixença per estrènyer el cercle i acotar l’origen de la manipulació informativa.
Un document absolutament desacreditat
La història de la difusió la pretesa nota, que en un principi se suposava que era de la CIA nord-americana i que els Mossos d’Esquadra haurien rebut advertint-los d’una amenaça d’atemptat jihadista “específicament a la Rambla” de Barcelona, va començar ben poques hores després dels atemptats. La notícia va ser difosa per El Periódico i va encetar una veritable guerra mediàtica i política, fins al punt que, en una roda de premsa del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, aleshores cap del cos, amb el llavors conseller d’Interior, Quim Forn, va desafiar el diari i el director.
Fonts del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) i analistes de dos cossos policials ja van desacreditar la informació l’any 2022. De fet, El Món ja va explicar la veritable història de The Nota, tot i la protecció del document per la llei de secrets oficials. Aquest diari va poder accedir a una segona nota que eliminava definitivament l’alerta de la primera i la desvinculava dels atemptats de la cèl·lula de Ripoll que va actuar a Catalunya.
“El nostre servei no disposa de cap avaluació segons la qual aquesta informació estigués relacionada amb els recents atacs del 17 d’agost del 2017“, deia el National Counterterrorism Center dels EUA (NCTC) en aquest comunicat confidencial del 25 d’agost. Val a dir, que la famosa informació no va ser tramesa per la CIA sinó per aquesta entitat de seguretat nacional que aporta informació a les diferents agències d’intel·ligència dels Estats Units, una mena de CITCO nord-americà.
Un episodi més que polèmic
La primera nota, que El Periódico va presentar com si fos de la CIA –i que contenia estranyes errades com ara la utilització del terme “the nota”, que en anglès no existeix, en lloc de “the notice” (avís)–, era una suposada alerta signada pel National Counterterrorism Center. La data d’aquesta notificació era del 25 de maig del 2017. Precisament, les actes del CITCO reflecteixen que els Mossos d’Esquadra van participar aquell mateix matí a la reunió de la Mesa d’Avaluació de l’Amenaça Terrorista, el conclave on des del Centre Nacional d’Intel·ligència els diferents cossos de seguretat de l’Estat analitzen els riscos i amenaces.
Els Mossos, però, en aquella època seien a la taula amb l’etiqueta de “convidats”, igual que l’Ertzaintza. És a dir, només hi assistien en les ocasions que eren convidats expressament, perquè no eren membres nats ni de ple dret del CITCO. La seva integració no arribaria fins a l’acord del setembre del 2018. La reunió es va celebrar al matí, i hi va participar qui aleshores era el comissari en cap de la poderosa Comissaria General d’Informació dels Mossos, Manel Castellví.
“Si la reunió es va celebrar al matí, per tant, només quedaven dues opcions, o bé que el famós avís va arribar a la tarda, o bé els mateixos analistes del CITCO no hi van donar cap rellevància”, comentaven fonts coneixedores del cas a Madrid en conversa amb El Món, el juliol de 2022. “La tercera opció no s’entendria, amagar una informació, llevat que es busqués un conflicte o es preparés una ofensiva contra els Mossos”, argüeixen altres fonts. El 7 de juny es va tornar a celebrar una nova reunió de la mesa a Madrid. Tampoc en aquella reunió es va esmentar el contingut de la nota per part d’Olivera o del seu staff tècnic. Per tant, oficialment els Mossos no van rebre res.
Els Mossos la reben per una altra via
Per una via no oficial, però, la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra (CGINF) va rebre una còpia de la nota, que van estudiar amb profunditat. De fet, era un més dels 200 avisos, alertes o informacions que provenien de diverses fonts com ara agències “amigues”, ciutadans o la mateixa policia. A més la Rambla ja era un punt d’interès policial i tenia una adscripció de vigilància pròpia. Tot tenint present que el nivell d’alerta antiterrorista era de 4 sobre cinc.
Quan es produeix l’atemptat cap membre de la seguretat de l’Estat va informar que l’autor intel·lectual de la cèl·lula, l’imam de Ripoll, Abdelbaky Es Satty, havia estat confident o havia col·laborat tant amb el servei d’Informació de la Guàrdia Civil com amb el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). De fet, a la base de dades a la qual pot accedir el cos de Mossos d’Esquadra només hi ha un antecedent d’Es Satty, i és per tràfic de drogues. L’endemà de l’atemptat, 18 d’agost, però, el mateix comissari Castellví va enviar un correu electrònic al major Josep Lluís Trapero, cap del cos.
Un mail aclaridor
El correu electrònic, de les 18.40 hores, porta el títol Reenviament de nota i la categoria de “xifrat”. El missatge original, però, el signa Ricard Milián, el sergent sotscap de la Unitat Central d’Informació (UCI) dels Mossos, a les 18.11 hores. Milián es dirigeix al comissari Castellví i li comunica: “Li traspasso la nota original que ens van facilitar el passat 25 de maig del 2017”. “En la nota només hi constem com a destinataris el CME (Cos Mossos d’Esquadra). Malgrat tot, en conversa informal, el nostre enllaç ens va dir que els altres ‘serveis’ ja en tenien coneixement i segurament ‘ells’ (FCS -Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat- sense especificar en cap moment quin) ja ens la farien arribar o ens en farien partícips”, escriu el sergent. Una participació que mai hauria arribat als Mossos. El sergent conclou: “Tot i això, el nostre interlocutor creia que el nostre cos hauria de ser coneixedor de la nota”.
El mail inclou un document adjunt amb la nota d’avís dels serveis d’informació dels EUA del 25 de maig del 2017 sobre un eventual atemptat a la Rambla. És a dir, que els mateixos serveis de seguretat espanyols en tenien coneixement, però, en canvi, no havien comunicat res oficialment a la policia catalana. Un fet que després voldrien continuar amagant per por de quedar en evidència per no haver fet prou cas a l’avís. La comunicació va arribar als Mossos, per tant, per via oficiosa, i en van fer la valoració de risc, que no va implicar cap canvi important, ja que van considerar l’amenaça de baixa fiabilitat. De fet, en la mateixa línia que el CITCO, que hauria estat el canal oficial i ni tan sols ho va traslladar als Mossos.
Una segona nota
El 25 d’agost la mateixa NCTC remet una altra nota informativa. Aquesta vegada arriba als Mossos. En aquesta ocasió la nota, informa: “Anteriorment, el nostre servei va passar informació referida a una informació no contrastada de veracitat desconeguda de finals de maig del 2017. Indicava que l’Estat Islàmic d’Iraq Ash-Sham (ISIS) suposadament planejava realitzar actes terroristes no especificats durant l’estiu contra llocs turístics concorreguts a Barcelona, Espanya, més concretament, a la Rambla”. Era la referència a la descripció de la primera nota.
La notificació continua: “Una revisió addicional pel nostre servei va identificar X com l’individu potencialment a càrrec d’aquests atacs, no especificats, que ISIS planejava”. “El nostre servei no disposa de cap avaluació segons la qual aquesta informació estigués relacionada amb els recents atacs del 17 d’agost del 2017 i no ha trobat cap informació sobre X per vincular-lo a aquest atac”. La difusió d’aquesta segona nota, que tant el CITCO com la Comissaria General d’Informació dels Mossos guarden amb zel, és matèria reservada, però aclareix el gran relat provocat per la famosa the nota.
