Un dels episodis més polèmics després dels atemptats jihadistes del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils va ser el batejat com The Nota. És a dir, la difusió la pretesa nota que en un principi era de la CIA nord-americana i que els Mossos d’Esquadra haurien rebut advertint-los d’una amenaça d’atemptat jihadista “específicament a la Rambla” de Barcelona.
La notícia va ser difosa per El Periódico, i va obrir la caixa dels trons, fins al punt que, en una roda de premsa del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, aleshores cap del cos, amb el llavors conseller d’Interior, Quim Forn, va desafiar el diari. Si bé fonts del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) i analistes de dos cossos policials ja van desacreditar tota aquesta narració l’any 2022, ara s’hi ha afegit la comissió d’investigació del Congrés, on aquesta nota ha estat recurrent, per part dels grups de la dreta espanyola, per apuntar cap als Mossos d’Esquadra la negligència que hauria facilitat els atemptats.
Els dos grans caps de la intel·ligència de la seguretat d’aleshores, el director del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), el general Félix Sanz Roldán, i el cap del CITCO, el comissari del Cos Nacional de Policia José Luis Olivera, van aprofitar la seva compareixença per carregar la difusió del contingut de la nota –que ni tan sols era de la CIA– als serveis d’intel·ligència nord-americans. Olivera i Sanz Roldán es van abstenir d’entrar en detalls per “evitar” fer “enfadar” serveis d’informació “amics”, però sí que van deixar més que entreveure el malestar que els havia generat la difusió malintencionada del seu contingut, bàsicament, perquè era una nota sense valor policial perquè no aportava dades.
Sanz Roldán i Olivera, empipats
Ni un ni l’altre van defensar el contingut de la famosa nota i no van furgar en la nafra per la seva obligació de mantenir el secret i el silenci sobre els seus treballs amb serveis estrangers. Tot i que Sanz Roldán va admetre que es mossegava la llengua. “Sobre les meves relacions amb un servei secret estranger no puc respondre absolutament res, i bé que ho sento en aquest cas”, va advertir als diputats de la comissió. “He d’aguantar-me, perquè la llei diu que les meves relacions amb serveis estrangers les he de callar, però li repeteixo que em quedo amb moltes ganes de parlar”, va afegir.
Ara bé, va continuar assegurant que una de les coses que hauria de fer dubtar de la veracitat de the nota és que denotava “massa indolència” per ser creïble. És a dir, massa manca de voluntat i inacció davant la nota. “No pensa que hi ha massa indolència, que rebent-ho tants com ho rebem ningú fes res?”, va respondre socràticament a la pregunta del diputat del PP, Santi Rodríguez, que va mostrar el document per retreure la inacció que va generar. De fet, va fer una passa més enllà i va apuntar que hi hauria de donar explicacions és el diari o mitjans que ho van difondre. “De debò consideren o pensen que totes les forces i cossos de seguretat de l’Estat i el Centre Nacional d’Intel·ligència i altres organitzacions dedicades a la lluita contra el terrorisme van ser tan indolents perquè, sabent-ho, no fessin res? Tots? Algun truc hi deu haver en tot això”, va reflexionar.
Encara més contundent es va mostrar Olivera, que d’entrada va aclarir l’origen del famós document. “El centre que emet aquesta nota no és la CIA, sinó el NCTC, el Centre Nacional de Contra terrorisme als Estats Units; la CIA coordina tot això, sí”, va contextualitzar. I, a partir d’aquí va carregar contra la validesa del document, que va definir com “un paper que no donava cap dada”. De fet, va emfatitzar que al paper que va difondre el diari “no hi ha cap dada que es pugui constatar per diferents accions respecte a fonts, ni domicilis, ni telèfons, ni matrícules, ni comptes corrents, ni lloc, ni hora, ni cap fet precís”. “El que sí que li puc dir és que a la reunió del 17 i en altres d’anteriors ningú va posar damunt la taula com una qüestió rellevant aquest paper”, va remarcar. I, seguint la línia de Sanz Roldan, el document també hauria arribat a la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, els Mossos d’Esquadra i el CITCO. Sospitós que ningú no en fes cas.
Una segona nota, clau
Les opinions contundents de Sanz Roldán i Olivera aporten més contundència a una nota que va quedar bescantada per les informacions que han anat apareixent. Sobretot, per l’avançada per El Món, sobre una segona nota que guarden a pany i forrellat per la submissió de la llei de secrets oficials dels organismes de seguretat. Un document que eliminava definitivament l’alerta de la primera i la desvinculava dels atemptats de la cèl·lula de Ripoll que va actuar a Catalunya. “El nostre servei no disposa de cap avaluació segons la qual aquesta informació estigués relacionada amb els recents atacs del 17 d’agost del 2017″ deia el National Counterterrorism Center dels EUA en aquest comunicat confidencial del 25 d’agost.
La primera nota, que El Periódico va presentar com si fos de la CIA –i que contenia estranyes errades com ara la utilització del terme “the nota”, que en anglès no existeix, en lloc de “the notice” (avís)–, era del NCTC, el CITCO nord-americà. La data d’aquesta notificació és del 25 de maig del 2017. Precisament, les actes del CITCO reflecteixen que els Mossos d’Esquadra van participar aquell mateix matí a la reunió de la Mesa d’Avaluació de l’Amenaça Terrorista, el conclave on el Centre Nacional d’Intel·ligència i els diferents cossos de seguretat de l’Estat analitzen els riscos i amenaces terroristes, i on els Mossos hi eren com a convidats.
“La reunió es va celebrar al matí. Per tant, només queden dues opcions, o bé que el famós avís va arribar a la tarda, o bé que els mateixos analistes del CITCO no hi van donar cap rellevància”, van explicar fonts coneixedores del cas a Madrid en conversa amb El Món. “La tercera opció no s’entendria, amagar una informació, llevat que es busqués un conflicte o preparar una ofensiva contra els Mossos”, raonen altres fonts. El 7 de juny es va tornar a celebrar una nova reunió de la Mesa a Madrid. Tampoc en aquella reunió es va esmentar el contingut de la nota per part d’Olivera o del seu equip tècnic.
Sense veracitat contrastada
Els Mossos sí que van rebre la nota tot i que per una via “oficiosa” i, que un cop contrastada, com es feien amb els “200 avisos de cada mes”, va ser desestimada. Els serveis d’informació de la policia catalana van considerar que l’avís tenia “baixa fiabilitat”. El 25 d’agost es ratificava la conclusió dels Mossos amb una segona nota. “Anteriorment, el nostre servei va passar informació referida a una informació no contrastada de veracitat desconeguda de finals de maig del 2017. Indicava que l’Estat Islàmic de l’Iraq Ash-Sham (ISIS) suposadament planejava realitzar actes terroristes no especificats durant l’estiu contra llocs turístics concorreguts a Barcelona, Espanya, més concretament, a la Rambla”. Era la referència a la descripció de la primera nota.
La notificació continuava: “Una revisió addicional pel nostre servei va identificar X com l’individu potencialment a càrrec d’aquests atacs, no especificats, que ISIS planejava”. “El nostre servei no disposa de cap avaluació segons la qual aquesta informació estigués relacionada amb els recents atacs del 17 d’agost del 2017 i no ha trobat cap informació sobre X per vincular-lo a aquest atac”. La difusió d’aquesta segona nota, que tant el CITCO com la Comissaria General d’Informació dels Mossos guarden amb zel, és matèria reservada, però posa en evidència la intenció de l’episodi de The Nota.
