Missing 'path' query parameter

Fiscalia del Tribunal de Comptes no s’ho empassa. El ministeri públic davant aquest organisme administratiu ha registrat un escrit, al qual ha tingut accés El Món, amb què s’oposa remetre l’aplicació de l’amnistia en el cas del Procés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a través d’una qüestió prejudicial. L’escrit dona resposta a la providència del 12 de juny dictada per la Consellera del Departament Segon de la Secció d’Enjudiciament, per la qual va donar trasllat a les parts perquè es pronunciessin sobre la procedència de plantejar una qüestió prejudicial al TJUE. La resposta no deixa cap marge.

El fiscal Manuel Martín-Granizo Santamaría s’explica en dues pàgines. En concret, estima que no és procedent el plantejament de les esmentades qüestions a títol prejudicial, tenint present el contingut de les qüestions plantejades en les quals “no concorren els pressupostos exigits per la normativa aplicable i les recomanacions del mateix TJUE”. És a dir, que ni per competència material ni orgànica es pot plantejar un procediment d’aquestes característiques. De fet, el fiscal repassa la normativa i, amb traça i cortesia, li deixa entreveure a la consellera que anar al TJUE és més una ocurrència que no pas una decisió jurídicament fiable.

El Tribunal de de Comptes en la sessió de judici contra els exalcàrrecs de la Generalitat pel Procés FE/ Javier Lizón POOL

Només dret de la Unió Europea

El representant del ministeri públic al Tribunal de Comptes, relacionat amb la fiscalia del Contenciós Administratiu , ja va mantenir una reunió a la Fiscalia General de l’Estat per unificar criteris davant els diversos tribunals on es podria aplicar l’amnistia. És a dir, que ja havien previst algun moviment dels magistrats d’aquest organisme de responsabilitat comptable. Una trobada que va servir per argüir que com a organisme no tenia via directa per presentar una qüestió prejudicial i, a més, pel contingut de la consulta.

Comptat i debatut, el fiscal recorda que “la petició de decisió prejudicial ha de referir-se a la interpretació o validesa del Dret de la Unió Europea i no a la interpretació de normes jurídiques nacionals”. En definitiva, pel fiscal “no concorren els pressupostos exigits per la normativa aplicable i les recomanacions del TJUE” per poder elevar qüestions prejudicials.

Cinc preguntes

En concret, l’òrgan administratiu qüestionava cinc articles de la Llei d’amnistia que va entrar en vigor el passat 11 de juny. En detall, es tractarien dels articles 1, 2e), 8.3, 10 i 13.3 del text. En opinió de la consellera d’un organisme administratiu, no pas judicial, aquests articles entrarien en confrontació amb la legislació europea que ha de protegir la “lluita contra el frau i tota activitat il·legal que afecti els interessos financers de la UE”, al “principi de cooperació lleial”, als “principis d’igualtat i de no discriminació” i als “principis de seguretat jurídica i confiança legítima” i al principi de l’Estat de Dret.

Més notícies
Notícia: L’escorta de Puigdemont i Buch, amnistiats
Comparteix
El TSJC aplica la llei de l'oblit penal
Notícia: Mas Guix estudia assistir al Consell de Política Fiscal per defensar el finançament singular
Comparteix
El PSOE i el PP s'esbatussen pel canvi de finançament per a Catalunya
Notícia: Un canvi a l’estructura dels grups incrementa la despesa del Parlament
Comparteix
La modificació dels trams per definir l'estructura dels grups genera 38.354 euros anuals més de despesa
Notícia: El TSJC comença a deliberar sobre l’amnistia del cas de l’escorta de Puigdemont
Comparteix
La sala analitzarà si aplica l'oblit penal a Buch i el sergent Escolà i també set casos que afecten manifestants

Comparteix

Icona de pantalla completa
Missing 'path' query parameter