Clatellot de la Fiscalia del contenciós-administratiu del Tribunal Suprem al sindicat ultra Jucil, que havia exigit la il·legalització d’EH Bildu per portar 44 exmembres d’ETA a les llistes de les eleccions municipals del 28 de maig. En un informe publicat per la Fiscalia General de l’Estat al qual ha tingut accés El Món, la Fiscalia s’oposa a l’escrit presentat per l’associació de guàrdies civils perquè no veu cap “indici mínimament racional” que el partit de l’esquerra abertzale incompleixi la llei de partits.
Jucil havia enviat dues cartes al president espanyol, Pedro Sánchez, i a la Fiscalia General de l’Estat reclamant-los que iniciessin el procediment per il·legalitzar EH Bildu. També reclamava l’embargament del sou dels exmembres d’ETA que surtin elegits regidors per dedicar els diners a la “reparació dels danys a les víctimes dels seus delictes”. Després de la polèmica que s’ha generat, Bildu va anunciar que els set candidats que tenen condemnes per delictes de sang renunciaran als seus escons si surten elegits.
Bildu és partit democràtic que rebutja la violència, diu la Fiscalia
En l’escrit, la Fiscalia deixa molt clar que EH Bildu és una “formació política democràtica” i descarta de manera contundent instar l’inici del procediment d’il·legalització del partit abertzale. El ministeri públic recorda que tant el partit com els seus membres “han condemnat i condemnen públicament la violència terrorista i han acceptat i assumit l’exercici de l’activitat política a dins del marc democràtic i constitucional”. La Fiscalia considera “imprescindible” recordar que ETA fa més d’11 anys que es va dissoldre i creu necessari analitzar la llei i les resolucions des de la “perspectiva actual”.
La decisió de Bildu de portar 44 exmembres d’ETA a les seves llistes electorals ha generat un gran debat polític i social –la Fiscalia ja ha deixat clar que és legal– sobre la possibilitat que condemnats per terrorisme es puguin presentar a les eleccions. Amb la renúncia dels set candidats amb delictes de sang, Bildu espera aplacar les crítiques que li han arribat de gairebé tot l’arc parlamentari, amb el PP i Vox a primera fila per capitalitzar la polèmica i el PSOE just al darrere per minimitzar la fuga de vots.
El PP tampoc veu indicis per il·legalitzar Bildu
Els serveis jurídics del PP tampoc veuen base legal per il·legalitzar Bildu, tal com havia demanat la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz-Ayuso. La dirigent popular havia assegurat que existeixen instruments legals per intentar-ho i fins i tot ha afirmat que ETA “està viva”. La portaveu del PP al Congrés, Cuca Gamarra, ha contradit Ayuso i ha dit que els seus serveis jurídics creuen que no es pot il·legalitzar Bildu, tot i que ha reclamat a Pedro Sánchez que també consulti l’Advocacia de l’Estat per “per esvair qualsevol mena de dubte”.
3
1
