El Consell General del Poder Judicial ha acordat designar al seu vocal amb més edat, Rafael Mozo, com el seu president interí, després de la dimissió de Carlos Lesmes, la qual cosa suposa ‘de facto’ que el lideratge del Poder Judicial quedi dividit, ja que el magistrat Francisco Marín Castán és qui exerceix les funcions de la Presidència del Tribunal Suprem (TS) des que la renúncia de Lesmes es va fer efectiva.
La votació ha tirat endavant amb una àmplia majoria, 16 de vots a favor i només un en contra: el del vocal Wenceslao Olea, mentre que la vocal Mar Cabrejas s’ha absentat.
Mozo, que va arribar al CGPJ a proposta del PSOE, va ingressar en la carrera judicial en 1985. Va tenir diversos destins fins que en 1998 va aterrar en l’Audiència Provincial de Madrid. Des de 2018 té la seva plaça com a magistrat de la Sala penal de l’Audiència Nacional.
Convocat pel propi Lesmes amb l’objectiu que els sectors progressista i conservador del Consell General del Poder Judicial donessin compte de l’estat de les negociacions per a nomenar els dos candidats al Tribunal Constitucional (TC) (després de la seva tercera reunió fallida), la veritat és que el ple d’aquest dijous ha estat dominat per la qüestió successòria.
Doble presidència
La possible bicefàlia s’albirava des que el gabinet tècnic del Tribunal Suprem va emetre l’informe encarregat per Lesmes per a anar preparant la seva substitució, després que durant l’obertura de l’any judicial, el passat 7 de setembre, avisés que, si no hi havia avanços tangibles en les converses entre PSOE i PP per a renovar el CGPJ, dimitiria en “setmanes”.
Els experts del Suprem van fixar que Lesmes havia de ser reemplaçat per una sola persona en els dos càrrecs que exercia: president del CGPJ i del TS. I va apuntar a Marín Castán per ser el vicepresident de l’alt tribunal, càrrec que exerceix en funcions des de fa gairebé tres anys, quan el magistrat Ángel Juanes va abandonar el lloc per arribar a l’edat de jubilació.
Un informe tècnic polèmic
Lesmes va defensar l’informe tècnic davant la sala de govern del Tribunal Suprem i davant el Ple del CGPJ, i va tornar a ratificar-se en la via successòria que encimbella a Marín Castán quan va comunicar a Felip VI la seva renúncia precisant que, “davant la impossibilitat legal de conducta al nomenament d’un nou president del TS i del CGPJ, (…) s’activarà el mecanisme de substitució del president previst en la llei”.
No obstant això, fonts de l’òrgan de govern dels jutges ja venien avançant a Europa Press que la majoria dels vocals del CGPJ es resistirien a acceptar a Marín Castán com a president interí de totes dues seus, en veure-ho com una imposició del Suprem que deixa sense marge de maniobra al Consell.
Conflicte judicial
Els vocals crítics amb Marín Castán s’aferren a l’article 123.1 de la Constitució i al 586 de la Llei orgànica del Poder Judicial (LOPJ), que encomanen al CGPJ l’elecció del president del Poder Judicial.
Però cal recordar que, després de la reforma legal impulsada pel govern espanyol l’any passat, un Consell amb el mandat vençut com l’actual, no pot fer nomenaments discrecionals en la cúpula judicial, la qual cosa inclou al president de CGPJ i TS.
Per això, els partidaris de Marín Castán apunten a l’article 590 de la LOPJ, conforme al qual “el vicepresident (del Suprem) exercirà en funcions el càrrec de president del TS i del CGPJ en els casos legalment previstos de cessament anticipat del president i fins al nomenament d’un nou president”.
Fonts del CGPJ i del TS adverteixen que aquesta bicefàlia podria propiciar un conflicte judicial que es dirimiria en la Sala contenciosa administrativa del TS, concretament en la seva Secció Sisena, la que coneix dels recursos interposats contra els acords del CGPJ.
2
