Continua la dura batalla entre la defensa de Santos Cerdán contra el magistrat instructor del Tribunal Suprem Leopoldo Puente, el fiscal en cap anticorrpució Alejandro Luzón i la munió d’acusacions populars que actuen amb un evident biaix polític. El darrer escrit dels lletrats de l’ex número 3 del PSOE, Benet Salellas i Jacobo Teijelo, és una esmena a la totalitat de la instrucció que s’ha fet fins ara, i reclama aclarir l’origen de la investigació com dels àudios, la relació entre l’inici del cas i la “sobtada declaració” de l’empresari Víctor de Aldama, així com si s’estan portant a terme investigacions de més aforats sense demanar l’obligat suplicatori. Però sobretot, exigeix aclarir la connexió de Koldo i Aldama amb la Guàrdia Civil i l’origen dels àudios, que constitueixen la base del cas.
En concret, és un treballat recurs d’apel·lació registrat aquest dimecres per la defensa, amb què demanen a la sala penal del Tribunal Suprem que revoqui una interlocutòria de l’instructor amb què denega totes les diligències d’investigació sol·licitades per la defensa. El recurs, de 19 pàgines i al que ha tingut accés El Món, demana als magistrats que els permetin tenir la instrucció del Jutjat Central d’Instrucció número 2 de l’Audiència Nacional, causa matriu de la investigació contra Cerdán, i més després que el jutge obrís una peça separada del cas.
De fet, aquesta nova peça tornaria a posar en el debat, per a la defensa, la necessitat de demanar un suplicatori perquè demostra que és un cas diferent, però relacionat, a la causa mare de l’Audiència Nacional. En aquest sentit, recorden que s’ha investigat un diputat sense haver demanat el suplicatori i que, ara com ara, possiblement la Guàrdia Civil, n’està investigant altres arran de les desencriptacions dels dispositius de comunicació. Un fet que titllen de “vici processal” que podria comportar no només la nul·litat de les actuacions sinó una virtual querella per un delicte contra la divisió de poders.
“La llarga mà”
El recurs destaca que per “decisió unilateral de la Guàrdia Civil” s’han eliminat de la causa algunes gravacions, sense que s’hagi consultat ni al jutge o al ministeri fiscal. Una decisió que estranya a les defenses que avisen de l’escassa legalitat de la mesura. Un detall que ajuda a formar el concepte, amb el benentès que segons els lletrats, “fa créixer la possibilitat que Koldo Garcia actués conscient o inconscientment com a llarga mà de la mateixa Guàrdia Civil en la possible obtenció d’àudios als quals s’aferra la hipòtesi acusatòria per persistir amb la investigació sense cap resultat material fins avui dia després de 9 mesos d’investigació”.
En aquest sentit, els advocats remarquen que “l’ocultació explícita d’una part de la informació de manera unilateral per la Guàrdia Civil reforça la tesi de la defensa” en la sospita d’ús de “programaris espies com Pegasus”, “la integritat dels àudios” o la “possibilitat que Koldo fos un agent encobert”. D’aquí que la defensa supliqui a la sala penal d’apel·lacions que li lliuri la integritat de les actuacions, fins i tot, les investigacions on es troben imputats guàrdies civils que col·laboraven amb Koldo, tots membres del poderós servei d’informació de l’institut armat.
Com destruir proves?
Per altra banda, el recurs incideix en la celeritat de les diligències per excarcerar ràpidament Cerdán. En aquest sentit, subratllen que en cap de les interlocutòries ni en cap dels atestats apareixen els diners o el patrimoni obtingut per Cerdán arran de suposadament cobrar comissions per licitacions públiques. Per això demanen, entre altres coses, que s’incorporin els “documents primaris” i qualsevol document nou que obtingui la Unitat Central Operativa, per poder ser contrastat amb la defensa i poder reduir el famós risc de destrucció de proves i facilitaria la seva sortida de la presó. Ras i curt, que es lliuri tota la documentació que es trobi dispers en les causes de l’Audiència Nacional, que pugui ser contrastat per la defensa i així poder desmuntar la tesi que hi ha risc de destrucció de proves.
