No n’hi havia prou amb la trama russa del Procés. Els investigadors de la causa Volhov han fet una passa més enllà en la investigació prospectiva que estan portant a terme per intentar esbrinar com es finança el Procés i l’exili de Waterloo. Ara, els agents de la unitat de la policia judicial de la Guàrdia Civil adscrits a la instrucció de la causa Volhov i de la causa Estela emboliquen la troca apuntant a un suposat nexe entre les seleccions esportives catalanes, Donald Trump i el president a l’exili, Carles Puigdemont. Així es desprèn d’un profús atestat policial lliurat al titular del Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, sobre el suposat finançament del Procés i de l’exili amb diners públics a través de diverses entitats esportives.
En concret, es tracta d’un ofici policial de gairebé 600 pàgines on es desgranen les subvencions i les finances de la Plataforma pro Seleccions Catalanes, així com una detallada investigació de dos dels seus dirigents i impulsors, Xavier Vinyals i l’advocat Sergi Blàzquez. Curiosament, Blàzquez va ser president de Drets, l’entitat que ha portat a la justícia andorrana la policia patriòtica per la branca de l’operació Catalunya al principat dels Pirineus. En l’informe, s’escruten les subvencions rebudes per part l’entitat des de l’any 2015 fins a l’actualitat. D’entrada, els instructors de l’atestat consideren que Vinyals s’estaria ocupant, “per ordre de Carles Puigdemont, d’afers internacionals”.
Però Vinyals, a parer dels analistes de l’institut armat, no estaria sol, sinó que comptaria amb l’ajuda de Xavier Vendrell –també investigat en la causa del Tsunami Democràtic i la Volhov–, que “hauria tornat a Catalunya per culminar el procés d’independència”. Els expedients de les subvencions atorgades i el material i àudios extrets del terminal mòbil de Víctor Tarradellas, confiscat el maig del 2018, serveixen als agents D19921C i R92560Q per construir una estrafolària història de geoestratègia del Procés. Així, detallen una suposada connexió nord-americana amb l’equip de l’expresident dels EUA Donald Trump i, fins i tot, hi afegeixen un misteriós banquer de “Sudan del Sud” disposat a finançar “ambaixades catalanes arreu del món”.
La Guàrdia Civil també fica Pep Guardiola pel mig
L’ofici policial es basteix amb la sospita que les subvencions que rebria la Plataforma també podrien ser atorgades a la UFEC o la Fundació Catalana per a l’Esport, que de fet, també són investigades. Amb aquesta premissa, convencen al jutge que cal mirar de dalt a baix l’entitat que presidia Vinyals perquè es podrien “estar vulnerant els principis de publicitat, concurrència i transparència” amb les subvencions amb relació a altres entitats que procuren per l’esport català. A partir d’aquí, obtenen patent de cors per remenar als balanços de la Plataforma i a les comunicacions dels investigats.
En l’anàlisi de les subvencions els agents consideren “especialment rellevant” part d’un ajut de 136.500 euros que va servir per pagar part de la campanya Guanyarem, que interpreten que estava relacionada amb la campanya de Junts pel Sí de les eleccions al Parlament de setembre del 2015. Però destaquen que en aquesta campanya va participar un dels objectius en diverses investigacions sobre el Procés, l’exentrenador blaugrana, Pep Guardiola. “En concret, es va pagar el vídeo en què apareix, entre d’altres, l’exfutbolista i actual entrenador de futbol Josep Guardiola, candidat polític a aquelles eleccions, i en què es defensava un determinat posicionament polític i no esportiu finançat amb fons públics per un import total de 52.325 euros”, subratllen els agents.
De Trump a Sudan
A recer de la investigació de les subvencions, el jutge va autoritzar la intervenció de les comunicacions de Vinyals. Els policies, però, no van quedar gaire satisfets amb el resultat, perquè qualifiquen d'”escasses” les trucades que es van poder intervenir a Vinyals. Tot i això, sostenen que es va “confirmar la seva tasca internacional”, tal com li hauria encomanat, a parer de la Guàrdia Civil, el president Puigdemont. Els agents sostenen la seva tesi perquè “va mantenir contacte telefònic, per exemple, amb una persona que s’havia identificat com a ALÍ qui li presentaria, al seu torn, a una altra persona que estava interessada a invertir a Catalunya”. “Aquesta persona”, continuen els guàrdies civils, “té un banc al Sudan del Sud i volia, segons deia ALÍ, finançar algunes ambaixades catalanes en països africans”. “Vinyals”, conclouen els agents, “seria l’intermediari entre les empreses i institucions”. Evidentment, aquesta pista desapareix al llarg de l’atestat.
Però les interpretacions no acaben aquí. Fins i tot, salten l’oceà, seguint “l’anàlisi del telèfon de Xavier Vinyals” i del compte de correu electrònic de l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell, el 17 d’octubre del 2017, en plena crisi post referèndum i amb la declaració d’independència suspesa. En aquest marc, només destaquen un correu electrònic que Vinyals havia reenviat a David Madí –també investigat, però per a qui s’ha arxivat la causa–, a l’expresident d’ERC i també exconseller, ara reconvertit en empresari, Joan Puigcercós, i al mateix Vendrell. El remitent era Alexander Nix, que es “va presentar com un proveïdor de serveis de campanyes electorals, entre les quals, es va trobar la del Brexit o les dues primàries presidencials dels EUA i la campanya de Donald Trump”. El correu electrònic, del 3 de setembre del 2016, afegia: “Tenim perícia i experiència per ajudar a fer realitat els teus objectius a Catalunya”.
Els agents expliquen al jutge que SCL, l’empresa de Nix, és “una empresa britànica d’investigació especialitzada a proporcionar dades, anàlisis i estratègies a governs i organitzacions militars amb l’objectiu, pel que sembla, de canviar el sentiment de les masses i aplicar-ho en processos electorals”. “La seva filial americana, Cambridge Analytica”, addueixen els investigadors, “hauria recopilat dades de més de 87 milions d’usuaris de Facebook per, suposadament, ajudar la campanya de Donald Trump a la presidència dels EUA”.
Rússia, però, també apareix
Tot i que els analistes de la Guàrdia Civil apunten al Regne Unit i als Estats Units no deixen de banda la “trama russa”, enmig de tot plegat, cosint una relació extraordinària. Els agents detallen que per “fonts obertes, s’ha tingut coneixement que Alexander Nix hauria estat inhabilitat al Regne Unit per dirigir entitats mercantils”. “Segons el CEO de Facebook, Mark Zuckerberg”, prossegueixen, “és possible que aquestes dades d’usuaris haguessin estat utilitzades en una campanya de desinformació orquestrada des de Rússia”. És a dir, amb una estranya relació, torna a aparèixer el fantasma rus en la investigació del finançament del Procés. A més, l’atestat hi suma que “segons el Regne Unit, SCL prestava serveis polítics opacs que, segons sembla, incloïen suborns, enganys, inhibició de votants, investigacions per desprestigiar opositors i la disseminació anònima d’informació en campanyes polítiques”.
En aquest punt apareix un dels protagonistes de la investigació de la Volhov, que va ser l’organització del Fòrum Crans Montana, una trobada de diplomàcia esportiva que va comptar amb el suport de la Secretaria General de l’Esport amb una subvenció directa de 300.000 euros. Un esdeveniment que es va organitzar a Barcelona el juliol del 2017. La Guàrdia Civil no acabar de trobar la relació directa entre aquest fòrum i el finançament del Procés, tal com els reclamava el jutge. Però, en canvi, en van trobar una d’indirecta. “Aquest fòrum no va deixar de ser, en realitat, un esdeveniment internacional de naturalesa política, tal com el mateix Eric Hauck va exposar per correu electrònic, finançat amb fons públics que haurien d’haver estat destinats a fomentar l’esport”, conclouen els agents. Hauck era director executiu de la Plataforma i abans, casualment, director de comunicació de la Fundació Princesa de Girona, l’organisme que cada any porta els monarques espanyols a Catalunya a lliurar uns premis d’excel·lència en recerca. En tot cas, l’informe la Guàrdia Civil fa conjectures sobre el destí de les subvencions sense trobar cap relació entre Waterloo, el Procés i els diners públic a les entitats esportives investigades.
