Si hi ha l’expresident del Parlament Josep Costa, pel mig, ben segur que hi haurà dues coses: dret i batalla. El darrer exemple és el cas de l’agressió que va patir per part de l’agent TIP 13450 de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra (Brimo) durant la concentració en protesta per la cimera francoespanyola a Montjuïc del 23 de gener de 2023. Una instrucció que s’ha allargat en el temps, que va generar força tensions al departament d’Interior i que ha requerit que el mosso investigat triï com a advocat de la defensa per Josep Lluís Florensa, l’etern advocat de la Generalitat especialitzat a acusar i empaitar manifestants.
Quan semblava que la instrucció encarava la seva recta final, la defensa del mosso va optar per demanar l’aplicació de l’amnistia per a l’agent. El ministeri fiscal va informar-hi favorablement. Cap sorpresa, malgrat el dubte que generava que els tipus penals pels quals Costa demanava responsabilitat poguessin encabir-se dins el supòsit de la llei de l’oblit penal per a l’independentisme. Finalment, el passat mes de febrer, el mosso va ser amnistiat. Però, lluny d’arribar a una resolució pacífica del cas, el debat jurídic s’ha intensificat tant que sembla tot un curs de dret processal i positiu entre dues concepcions de l’exercici de la justícia.
Batalla a l’Audiència
Així, Costa, fidel al seu estil, va decidir presentar batalla. El passat 26 de febrer, el líder de l’independentisme free-lance va presentar un recurs d’apel·lació davant l’Audiència de Barcelona. El recurs desgranava en 16 pàgines que la resolució judicial era contrària a dret i vulnerava els seus drets fonamentals. És més, assegurava a la magistratura que superava el “perímetre de la tipicitat dels fets”. Costa recordava que hi ha pendent un recurs d’apel·lació sobre si els fets tenen “afectació a la integritat moral o dels drets cívics del denunciant”.
El recurs, però, ha tingut rèplica. L’advocat del mosso ha presentat un escrit d’impugnació del recurs d’apel·lació. Un document de quatre pàgines, la defensa del brimo acusa Costa de posar negre sobre blanc una “conjunció disjuntiva” dels delictes pels quals es va obrir el cas. És a dir, que Costa ha aprofitat la proposta d’un delicte alternatiu, com és el delicte contra la integritat moral, per bastir la seva oposició a l’aplicació de la llei penal, quan en realitat el que s’investigava era un delicte de lesions.
Dos articles diferents
L’advocat també diferencia entre l’aplicació de l’article 542, sobre els atacs de l’autoritat o funcionari a l’exercici de drets cívics, del 540 específic del delicte contra el dret de manifestació i reunió. Si bé Costa reclama l’aplicació del 542, l’advocat considera que “no té cap sentit” perquè el mateix Costa admet que el policia va actuar contra el seu dret de manifestació. En aquest sentit, el lletrat del mosso alerta a l’Audiència que en tot cas s’investigava un “comportament desproporcionat que causa lesions lleus” sense que en el “relat hi hagi dades permetin considerar que es va cometre un delicte de tortures o contra el dret de reunió o manifestació”.
L’advocat, però, només esmenta de passada que la policia va obrir diligències contra Costa quan aquest va denunciar, un fet remarcat per l’expresident del Parlament com a mostra de la maniobra de la policia per aturar el cas. El mosso, però, argüeix que això no canvia l’àmbit de tipicitat perquè si es van obrir diligències judicials per la denúncia contra Costa, que van ser arxivades, no és atribuïble al mosso. En tot cas, l’agent assegura que a partir dels fets “no es pot parlar en cap cas de delicte de tortures ni de cap altra possible tipificació que un atac desproporcionat a la integritat física del recurrent que li causa lesions lleus”. Ara té la paraula l’Audiència que, aquesta setmana, per exemple, es va negar a aplicar l’amnistia els agents investigats en el cas de Roger Español.
