Al cas Pujol se li comencen a veure les costures. Si fa dos mesos l’instructor del cas, el titular del Jutjat Central d’Instrucció número cinc de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz, arxivava després de deu anys la peça dels “3.000 milions dels Pujol”, el cas encara espera data per celebrar la vista oral. Però, a més, a la porta del costat de Pedraz, que ocupa el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel Garcia Castellón, s’afegeix més surrealisme a la causa a la vista de la darrera diligència, coneguda ahir, on s’admet obertament que s’han perdut els papers presentats per la família Pujol.
El jutge García Castellón, que també instrueix la causa de l‘Operació Judes i la del Tsunami Democràtic, va rebutjar per enèsima vegada la personació de la família de l’expresident Jordi Pujol a la causa Tàndem. Una petició basada en les evidències, indicis i proves que vinculen la policia patriòtica i l’Operació Catalunya amb el cas Pujol i en el fet que en la macrocausa Tàndem s’investiguen els negocis del comissari d’intel·ligència jubilat del Cos Nacional de Policia, José Manuel Villarejo, i les derivades de la cúpula d’Interior i la seva brigada política, l’anomenada policia patriòtica.
Reacció irònica: “Postergats, millor que ‘poltergeist'”
El jutge al·lega que no veu relació entre la petició i el cas Tàndem, igual que la fiscalia, i que en tot cas, els fets s’estarien investigant a Andorra. Una excusa de mal pagador, segons les defenses de moltes parts personades, perquè a Andorra s’investiga un delicte de revelació de secrets que res té a veure amb el cas Tàndem. En tot cas, el magistrat ha dictat una interlocutòria en resposta al recurs de reforma interposat pels lletrats de la família Pujol el novembre de 2021. És a dir, que el jutge ha respost dos anys i dos mesos després.
Un temps de demora que el jutjat no amaga. De fet, en la diligència de notificació, a la qual també ha tingut accés El Món, el lletrat de l’Administració de Justícia -el que abans es coneixia com a secretari judicial- detalla que el 22 de gener –ahir– “s’ha localitzat a la peça principal un escrit amb número 12651 interposant recurs de reforma contra la resolució de 28 d’octubre de 2021″. Un recurs que “havia quedat postergat involuntàriament a causa de l’ingent volum de comunicacions rebudes diàriament a cadascuna de les peces d’aquest procediment”. En veure’l, “s’ha traslladat amb caràcter immediat a donar compte al jutge del seu contingut, per resoldre allò que consideri procedent”. El jutge no s’hi va estar gaire perquè ahir mateix, en poca estona, va dictar la nova interlocutòria.
La tesi del secretari judicial, però, grinyola a la vista dels documents d’impuls processal que ha presentat la representació lletrada dels Pujol Ferrusola en aquesta personació. La petició es va fer el 21 de febrer del 2020. El nou de febrer del 2021 van presentar l’escrit de reiteració, perquè el jutge encara no havia contestat un any després. El 28 d’octubre del 2021 el jutge ho va denegar, i tres dies després es va presentar el recurs de reforma, que no es va contestar fins ahir. Fonts jurídiques properes al cas, fins i tot, ironitzen amb les explicacions: “Més val que hi hagi postergats que poltergeist“. És a dir, un fenomen paranormal que regula el temps de les causes on hi ha catalans.
