Sense sorpreses. El president Quim Torra no té cap clemència per part de la justícia per resistir-se a despenjar pancartes al Palau de la Generalitat en solidaritat amb els presos polítics i l’exili. L’Audiència de Barcelona ha dictat una nova sentència, a la que ha tingut accés El Món, amb la qual confirma la condemna del jutjat Penal a l’expresident de 5 mesos d’inhabilitació per a càrrec públic i 24.000 euros de multa per un delicte de desobediència. El motiu, no despenjar per segon cop una pancarta del Palau de la Generalitat a favor dels polítics presos el setembre del 2019. També condemnen a costes al president.
El tribunal considera provat, seguint la línia del jutjat Penal 6 de Barcelona, que Torra no va complir l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de retirar la pancarta. A més, els magistrats asseguren que no es podia emparar en l’exercici de drets fonamentals o la inviolabilitat parlamentària. Torra, que no va comparèixer al judici, ja havia estat condemnat anteriorment a 18 mesos d’inhabilitació per no despenjar la mateixa pancarta la primavera del 2019 durant el període electoral. Una condemna que serà revisada davant el Tribunal Europeu de Drets Humans, a la vista dels vots particulars del Tribunal Constitucional, que entenien que s’havia vulnerat el seu dret a tenir un jutge imparcial. La sentència, que també condemna a les costes de l’acusació particular, encara no és ferma i es pot recórrer al Tribunal Suprem.
20 mesos d’inhabilitació
En aquest segon cas, la fiscalia demanava per a Torra 20 mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa, mentre que Impulso Ciudadano, acusació particular, demanava dos anys d’inhabilitació i 108.000 euros de multa. La sentència de 50 folis descriu els fets provats de la primera i retreu que no fes cas de l’ordre de la sala del Contenciós Administratiu del TSJC que l’obligava a retirar la pancarta, tot i els recursos presentats pels serveis jurídics de la Generalitat.
Els togats també interpreten que el cas no es pot escudar en la llibertat d’expressió, bàsicament perquè actuava com a president de la Generalitat, un càrrec públic i no com a ciutadà. “Els edificis dels òrgans de l’administració pública de Catalunya han d’estar al servei dels interessos generals, no d’un grup més o menys concret o nombrós de la ciutadania, amb exclusió de la resta”, raona la resolució aplicant la sentència del Tribunal Constitucional que va avalar la primera condemna. En tot cas, la sentència recull la voluntat de Torra de resistir-se a retirar la pancarta perquè precisament com a president, tenia prou assessorament per saber que incomplia una ordre judicial plenament legal.
4
3
