El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anunciat que després de la derogació de la sedició l’objectiu del seu govern és aconseguir una reforma del delicte de malversació, reformat l’any 2015 pel PP i que ha servit per condemnar els presos polítics. En una entrevista a RAC1, Aragonès ha assegurat que cal “revertir” el canvi legislatiu que els populars van aprovar va permetre que algunes despeses per organitzar l’1-O es poguessin considerar malversació, cosa que no va passar amb el 9-N.
“Ho tenim obert i ho hem d’abordar al Congrés i al Senat”, ha dit. “El 2015, el PP va fer un canvi al Codi Penal que va fer que allò que no era delicte el 9-N sí que ho fos l’1-O. I cal reformar-ho”. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha obert la porta a aprofitar el tràmit parlamentari de la derogació de la sedició per incloure la reforma de la malversació. “La clau és construir convivència”, ha explicat en una entrevista a la Cadena Ser. La Moncloa “estudiarà” totes les propostes que es facin durant el tràmit parlamentari.
Aragonès defensa la reforma de la sedició
Davant les crítiques de Junts, la CUP i part de la societat civil catalana, Aragonès ha tornat a defensar la negociació amb Madrid per derogar el delicte de sedició, que serà substituït per un de desordres públics agreujats. “Aquests canvis rebaixen les penes i l’abast dels delictes”, ha insistit. “Els jutges continuen tenint instruments al seu abast, però hem reduït el marge arbitrari que puguin tenir”. El president també ha dit que la reforma no facilitarà cap extradició i que “ningú empitjora la seva situació”.
Per la seva banda, Bolaños ha negat que la negociació per reformar el Codi Penal estigui vinculada a la dels pressupostos espanyols i catalans i ha recordat que el text final queda molt lluny del que volia ERC. “La reforma del delicte de sedició és un compromís del president del govern i ERC fa anys que sol·licita la supressió per complet, i no estàvem d’acord amb això“. Segons el ministre, en els últims dies els republicans han abandonat la seva demanda “de màxims” i va acceptar la proposta de la Moncloa d’adaptar el delicte als estàndards europeus.