Tot i la insistència de les defenses i de l’Audiència de Barcelona, la titular del jutjat d’instrucció número 2 de Sabadell, Isabel Calahorra ha arxivat la investigació contra onze guàrdies civils per tortures i altres delictes contra els CDR detinguts en el marc de “l’operació Judes, el setembre del 2019. Un cas com un cabàs per la manca d’instrucció i investigació i pel menyspreu amb què es va tractar la querella des que va ser interposada, l’agost de 2020.
Tant va ser així que, el passat mes de maig, l’Audiència de Barcelona, va ordenar a la instructora admetre a tràmit la querella i que instruís els fets denunciats a Sabadell, a Sant Andreu de la Barca i a Tres Cantos (Madrid). Una querella signada per Jordi Ros, que denunciava delictes de detenció il·legal, amenaces, coaccions, contra la integritat moral i tortures durant la seva detenció i trasllat. Els denunciats eren el comandant en cap del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil a Catalunya, dos capitans i vuit agents més de l’institut armat.
Curiosament, l’Audiència Nacional es va afegir a la qüestió prejudicial i la qüestió d’inconstitucionalitat del Tribunal Suprem per a l’aplicació de l’amnistia dels encausats en aquest sumari, també batejat com a 23-S, que haurien estat maltractats pels guàrdies denunciats en la querella arxivada. De fet, la fiscalia es va mostrar a favor de l’aplicació a aquest cas de la llei de l’oblit penal per a l’independentisme. Però l’Audiència va decidir maniobrar per evitar-ne l’aplicació i allargar el processament dels encausats. En canvi, els onze guàrdies civils denunciats per tortures no seran ni investigats, gràcies a un arxivament que constitueix una mena d’amnistia indirecta sobre les acusacions de tortures dels CDR.
Una llarga batalla jurídica
La defensa que presentava la querella, Alerta Solidària, ha carregat amb duresa contra l’arxivament, que defineix com la “culminació del que ha estat instrucció pèssima i durament criticada per l’Audiència de Barcelona”. La jutgessa argumentava la seva paràlisi en què només havia d’investigar tot allò que havia passat al seu partit judicial i deixava per a altres jutges investigar el maltractament que havia tingut origen fora de Sabadell. Una vegada i una altra, rebutjava citar a declarar els agents actuants coneguts per la documentació de l’operació i que n’eren onze.
Però l’Audiència, pressionada pels recursos d’Alerta Solidària, en una interlocutòria del 22 de maig de 2024 va criticar durament la inactivitat de la jutgessa. Li va recordar que els fets eren continuats i que tenien origen al Vallès, que havia d’acceptar la querella i que calia acordar les diligències mínimes com la citació dels agents implicats. De fet, li retreia les dilacions indegudes i la “pèssima instrucció duta a terme fins ara”.
Evitar l’amnistia directa
Pocs dies després d’aquesta dura resolució, el 18 de juny, la jutgessa va instar les parts a posicionar-se sobre el possible atorgament de l’amnistia als onze guàrdies civils. La defensa va mostrar-s’hi favorable i la fiscalia, que també responia a favor, sol·licitava, però, prèviament l’arxivament ordinari de la causa. Posteriorment, i donant curs a les ordres de l’Audiència, la jutgessa fixava per als dies 17 i 19 de desembre, sis mesos més tard, les citacions dels onze investigats. Però cinc dies abans d’aquestes citacions, la jutgessa, va ajornar les citacions sine die.
Quinze dies després, i just abans de les vacances de Nadal, va signar per sorpresa de les defenses i de la fiscalia una última interlocutòria, amb què donava la raó al ministeri fiscal i la defensa dels agents i acordava l’arxivament de la causa. Afirmava que no s’esqueia resoldre l’aplicació de l’amnistia perquè hi ha pendent una qüestió prejudicial davant del TJUE per part del Tribunal Suprem. Un argument que per a Alerta Solidària no és res més que “un subterfugi, un frau de llei, per a arxivar de nou el procediment aplicant l’amnistia en cas que l’Audiència torni a donar la raó al recurs d’Alerta Solidària, com ja va fer amb l’admissió a tràmit de la querella”.
