Sucós escrit de la defensa del cap de l’oficina del president a l’exili Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, arran de la decisió del jutge del Volhov d’imputar-lo per traïció. Una figura delictiva que també ha utilitzat la representació dels policies personats en la causa del Tsunami Democràtic per intentar evitar l’aplicació de la llei d’amnistia en aquest cas. L’escrit d’Alay, de 16 pàgines i al qual ha tingut accés El Món, qualifica “d’il·legal” la interlocutòria del titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, sobre la ingerència russa en el Procés. A més, el titlla de tenir un “escàs nivell tècnic jurídic” i acusa el jutge de tenir una “arbitrària forma de procedir”.
En aquest context, Alay demana el sobreseïment lliure del cas en aplicació de la llei d’amnistia i alerta que la imputació és “obertament prevaricadora i desobedient”. En la mateixa línia, retreu “que s’ha gestat a partir d’un ús indegut de fons públics per mantenir una persecució política que no és compatible amb les regles d‟un estat democràtic i de dret”. En definitiva, recorda que la secció 21 de l’Audiència de Barcelona li va prohibir a Aguirre continuar la instrucció, a més d’anul·lar la pròrroga de la investigació aprovada el mes de juliol de 2023.
Els requisits de la traïció que no es compleixen
En síntesi, Alay centra l’escrit només en la petició de l’arxivament per l’amnistia, sense entrar a fer un recurs de reforma o apel·lació per la interlocutòria de processament. La base argumental és força simple i entenedora. La llei d’amnistia exclou els delictes de traïció sempre que es compleixin dos requisits “acumulatius”. En primer terme, que hi hagi “una amenaça real i ús de la força en contra de la integritat territorial o la independència política d’Espanya”. Dues condicions que han de complir amb una tercera obligació, és a dir, els termes que estableix la Carta de les Nacions Unides o la Resolució 2625 de l’ONU de 24 d’octubre de 1970, que determina que els estats de l’ONU s’abstindran de recórrer a l’amenaça o a l’ús de la força contra la integritat territorial o la independència política de qualsevol Estat.
Cap d’aquests dos requisits es compleix en els fets relatats a la interlocutòria que imputa Alay el suposat delicte de traïció. A més, aporta tant la sentència del Procés del Tribunal Suprem com el posicionament de la fiscalia de l’Audiència Nacional en les diligències 85/2019 que investiga l’entramat independentista i el Tsunami Democràtic així com l’estructura dels CDR que mai han considerat cap violació dels drets humans, ni terrorisme, ni qualsevol ús de la força. “Res de tot el que explica el jutge va passar i tots ho sabem”, conclou l’escrit que signa l’advocat Gonzalo Boye, també imputat en aquesta causa.
