Nou front obert en la causa del Tsunami Democràtic. Aquesta vegada, la fiscalia rep un clatellot de dos membres del Cos Nacional de Policia personats en la causa com acusació particular. Es tracta de dos agents que van participar en un dispositiu durant una protesta del Tsunami i que retreuen al fiscal antiterrorista de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, el seu canvi de criteri, ja que al juliol –quatre dies abans de les eleccions del 23-J– sí que veia terrorisme en aquesta causa. L’equip legal dels policies ha registrat un escrit d’impugnació al recurs d’apel·lació del ministeri públic contra la decisió de qualificar els fets de terrorisme, presa pel jutge instructor, el titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón.
A l’escrit, que firma el bufet d’advocats Fuster Fabra, recorden al fiscal el seu posicionament fins fa uns mesos. En concret, li retreuen un escrit del 19 de juliol amb què reclamava que la causa havia de ser investigada per l’Audiència Nacional. Aleshores, el fiscal assegurava que les investigacions i els atestats de la Guàrdia Civil evidenciaven “la gravetat dels fets”, que permetien “sostenir de manera raonable el judici fins i tot provisional segons el qual s’ha comès un delicte de terrorisme”. Una contradicció que l’acusació particular pensa utilitzar perquè la sala d’apel·lacions mantingui que Tsunami s’emmarca en un delicte de terrorisme i romangui a l’Audiència Nacional.
La fiscalia, contra l’opinió de García Castellón, vol ara que la qualificació dels fets d’aquesta causa –en què hi ha imputats el president a l’exili, Carles Puigdemont, i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, també exiliada– sigui rebaixada a desordres públics. Això permetria enviar-la a un jutjat ordinari de Catalunya i aplicar l’amnistia als implicats, cosa que no es podria fer si fossin condemnats per terrorisme.
La “teoria dels actes propis” versus l’amnistia
L’escrit dels advocats dels policies, d’onze pàgines i al qual ha tingut accés El Món, ressalta aquesta la contradicció entre la posició del fiscal fa només cinc mesos i l’actual, i la posa en relació amb l’actual context polític, que té com a protagonista principal la llei d’amnistia. “És com a mínim una contradicció palmària -i cridanera sens dubte per a aquesta representació processal- aquest canvi de criteri de la Fiscalia”, critiquen els lletrats dels policies. Sobretot, perquè entenen “que no ha existit cap diligència d’investigació que pogués donar cap motiu o argument per justificar un gir en la tesi del ministeri públic i que es pugui considerar un canvi de postura per motius jurídics”.
Amb habilitat retòrica, l’escrit suggereix una explicació per al canvi d’idea del ministeri públic, tot deixant entreveure la llei d’amnistia. “És cert”, afirma la impugnació, “que han existit motius ‘extraprocessals’ i situacions totalment alienes al poder judicial que han pogut suscitar interessos en alguns actors de la societat o fins i tot del poder executiu”. Així mateix, l’acusació particular afegeix que “aquests motius” -en referència al pacte de l’amnistia i investidura- “no és una argumentació, ni motivació jurídico-lògica per a aquells que, en el marc de la independència judicial, hagin de prendre les decisions sobre elements que s’estan investigant i, per tant, estan judicialitzats”. D’aquesta manera apunta que la fiscalia es deixa influir per la situació o el poder polític.
El caràcter finalista, la clau
L’escrit també aprofita per insistir que el relat dels fets aportat pels investigadors del servei d’informació de la Guàrdia Civil coincideixen amb els tipus penals de terrorisme. “Totes les actuacions dutes a terme per Tsunami Democràtic han requerit una organització prèvia, ordenada i de coordinació entre tots els integrants de la plataforma”, subratllen els advocats dels policies. Un element indispensable per encabir els fets de l’acusació en el marc del terrorisme que regula el Codi Penal.
Seguint aquest fil, l’acusació particular insisteix que els delictes de terrorisme són de caràcter “finalista” amb dos elements fonamentals. En primer terme, la intenció d’alterar la pau pública i, en segon terme, subvertir l’ordre constitucional, dos elements que, a criteri dels advocats dels policies, es produeixen de manera “innegable” en la causa del Tsunami. Per això, defensen el criteri del jutge García Castellón de mantenir la instrucció per terrorisme alhora que critica obertament la fiscalia pel seu canvi de criteri. Per altra banda, el fiscal Carballo també va impugnar per extemporània la personació dels dos policies com acusació particular. Hi ha guerra, per tant, entre la fiscalia i l’acusació particular.
