Una nova etapa en l’embolic processal i jurídic que suposa el cas de les pintures murals de Sixena. L’entitat jurídica Acció Cassandra ha anunciat aquest vespre que portarà el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Un pas que ja preveien els seus impulsors -els advocats Lluís Gibert i Josep Rosell– després que el Tribunal Constitucional (TC) hagi rebutjat admetre a tràmit recurs d’empara registrat contra la sentència del jutjat d’Osca que obliga a retornar les pintures murals de Sixena a la monja a qui representa el Govern d’Aragó.
L’agrupació d’advocats informa que els magistrats argüeixen “falta de legitimació activa dels recurrents”, atès que no considera que Acció Cassandra fos part afectada. Un raonament que, els lletrats destaquen amb el benentès que el recurs es va formular amb innovació, basada en “la defensa d’un dret fonamental d’interès col·lectiu”.
De fet, Cassandra celebra en part aquesta exclusió formal, tenint present que va convidar a les institucions públiques catalanes -que sí tenen legitimació activa indiscutible- adherir-s’hi o a formular un recurs conjunt. “La seva negativa o desinterès va provocar que el recurs quedés únicament en mans de la nostra entitat, fet que finalment ha estat clau en la decisió d’inadmissió”, sentencien els lletrats.
“Avantatge estratègic”
De fet, els lletrats de Cassandra consideren l’exclusió un “avantatge estratègic per a la defensa del cas Sixena”. D’una banda, el recurs d’empara en si mateix “obre la porta natural a continuar la via de defensa TEDH d’Estrasburg”. Una opció que Cassandra que “ofereix una protecció reforçada dels drets col·lectius, especialment dels drets patrimonials de minories nacionals”.
“Acció Cassandra és avui l’únic actor jurídic que ja ha fet el salt fora del marc espanyol i que pot portar directament la reclamació al TEDH, cosa que no pot fer encara cap altre”, es vanta l’entitat. D’altra banda, veuen la inadmissió un argument de futur en tant que els magistrats “entren a valorar l’interès públic i col·lectiu en joc”. En aquest sentit, indiquen que han optat per “prioritzar interessos d’una part privada, la monja titular, en detriment dels drets públics col·lectius de la ciutadania catalana a gaudir del seu patrimoni cultural i artístic”. “Aquesta omissió reforça la necessitat de la via europea, on es preveu una protecció més justa i equilibrada”, remarquen després d’agrair la confiança dels que han participat en el finançament de la interposició del recurs.
