El cas Defex ha tingut, de moment, una explosió controladíssima. Una absolució providencial. L’empresa semipública d’armament i seguretat, de la qual és majoritàriament propietària la Societat Espanyola de Participacions Industrials (SEPI), ha estat absolta dels delictes de suborn, tràfic d’influències, falsedat documental, malversació i blanqueig de capitals. Una absolució gràcies al fet que els fets jutjats van ser anteriors a la reforma penal del 2015. De fet, es tracta de la primera peça separada d’una causa sobre les seves activitats comercials en diferents estats. En aquest cas, la secció tercera de l’Audiència Nacional jutjava el comportament de l’empresa i altres del seu entorn al Camerun. La justícia també investiga adjudicacions irregulars en favor d’aquesta empresa en països com Angola o Aràbia Saudita.
En la sentència, de 65 pàgines i a la que ha tingut accés El Món, dictada el passat 24 de febrer, els magistrats condemnen el director comercial de la companyia a dos anys de presó, però, en canvi, absolen l’empresa de les adjudicacions irregulars del govern del Camerun entre els anys 2005 i 2013. L’absolució a Defex, per això, es basa en el que s’anomena una “sort legal”, és a dir, que les conductes provades a la sentència i en l’extens sumari són anteriors a la reforma del Codi Penal que el 2015 va introduir la responsabilitat penal a les societats mercantils de caràcter estatal.
Tot i que el ministeri fiscal insistia que l’empresa havia delinquit, els magistrats creuen que no hi pot haver malversació de fons públics perquè els suborns es van pagar a través d’un banc privat o a través de subcontractistes que, fins i tot, pagaven operacions de cirurgia estètica a les parelles dels líders polítics camerunesos per obtenir tractes de favor. El govern espanyol ha renunciat a reconstruir una societat similar per evitar aquests escàndols internacionals.
Defex, de punta de llança a la liquidació
La història de l’empresa Defex, actualment en liquidació, és remunta al franquisme. Es va fundar com una societat mercantil estatal amb l’objectiu, segons la sentència, d’esdevenir un “instrument de política industrial per fomentar l’exportació del sector de defensa nacional espanyol”. Defex es va constituir l’any 1972 i el Consell de Ministres del 17 de setembre de 2022 en va signar la dissolució. El seu objecte social era la “promoció i exportació de béns i serveis d’empreses espanyoles”. El 51% de les accions de Defex són de la SEPI, el 49% restant està en mans d’empreses privades de defensa espanyoles. El seu consell d’administració estava format per representants dels ministeris d’Hisenda, Defensa, Afers Estrangers i Economia i per consellers delegats de les empreses privades. Defex feia de punta de llança de la indústria militar espanyola i “detectava oportunitats comercials”. En definitiva, era la comercialitzadora estatal del mercat d’armes internacional.
A poc a poc, la marca va fer forat i va situar Espanya a la franja alta d’exportacions d’armes. Ara bé, com hi va arribar ja és una altra història. Del 1999 al 2013, Defex va establir relacions comercials amb la República del Camerun per al subministrament de béns destinats a la defensa i la seguretat del país. Tot a través d’enllaços de comissionistes i subcontractistes. En primer terme, es tractava bàsicament del subministrament de vehicles militars, però les vendes es van anar animant. D’un contracte inicial de 1.085.437 euros, els imports es van anar enfilant, fins a contractes de 10.698.954 euros. Però l’any 2010, el panorama va canviar.
La vigilància costera
Va ser el 18 de novembre del 2010, quan Defex S.A. va subscriure amb el ministeri de Defensa de la República del Camerun un contracte marc per implantar un Sistema Integrat de Vigilància Costanera, batejat com a projecte PRE 174. Un projecte que implicava sofisticats sistemes de radar, control aeri i vigilància de la costa. S’executava en tres trams que s’enfilaven a un total de 99.354.867 euros. Cada tram el gestionava una empresa subcontractada: el tram A, Deimos Space SL i Urovesa; el tram B, Aresa Marine SL i el tram C, Eads Construcciones Aeronáuticas. El Camerun pagava la compra amb un crèdit Supercari que finançava el Deutsche Bank amb l’assegurança de CESCE, la Companyia Espanyola d’Assegurances de Crèdit a l’Exportació, SA. Les tres empreses també van utilitzar tres comissionistes: Philippe Bourcier, KB Consultants Ltd. i Rybosa S.A.R.L. Totes tres firmes, conegudes empreses mediadores de la compra d’armament a escala internacional. Només amb aquesta operació, Defex i les subcontractistes es van repartir un benefici de 72.361.733 euros.
Però el benefici, segons el sumari del cas i la prova recollida en la sentència, tenia moltes explicacions i un protagonista més, el contraalmirall Pierre Njine, responsable camerunès dels contractes, i el seu equip de funcionaris. Manuel Iglesias-Sarriá Fernández de Navarrete, el cap comercial de Defex, i Óscar López i Salvadó, en nom de la subcontractista Aresa Marine SL, van pagar despeses de favor i dàvides a funcionaris que dirigia Njine o a les seves parelles, per tal d’assegurar-se la seva “bona voluntat i ajuda en l’assoliment i manteniment dels contractes subscrits”. A la llista regals, viatges a Barcelona, estades en hotels, mobles i, fins i tot, operacions de cirurgia estètica a la dona del contraalmirall, Veronique Mbei, batejades com l’operació “mamotretín” i “recauchutado“. Operacions que pagava directament Defex.
El calendari, gran aliat de Defex
La sentència és prou benevolent amb els protagonistes de l’operació. I més quan, a part de les operacions al Camerun, encara falta aclarir el que Defex feia a Angola o a l’Aràbia Saudita. Els magistrats de la sala han decidit condemnar Iglesias Sarriá, el director comercial de Defex, i a Oscar López, d’Aresa, a dos anys de presó cadascun per un delicte de corrupció en transaccions comercials internacionals, amb l’atenuant de dilacions indegudes. I han imposat a l’empresa el pagament d’una multa de 21.900 euros pel mateix delicte. La sala, però, els ha absolt dels delictes de falsedat documental, malversació i blanqueig de capitals.
Però el tribunal decideix absoldre Defex pel que s’anomena una “sort legal”. Els magistrats consideren que els fets es produeixen entre els anys 2005 i el setembre de 2014, just abans de l’entrada en vigor l’any 2015 de la reforma que va introduir “l’extensió del règim de responsabilitat penal a les societats mercantils estatals”. D’aquesta manera, els magistrats, tot i que el ministeri fiscal està en contra d’aquesta interpretació, eviten entrar a valorar si el comportament de Defex era delictiu a la vista que l’any 2014 una empresa pública no tenia responsabilitats penals. Així que es conformen condemnant per la mínima el director comercial. Ara, l’Audiència Nacional té pendent de jutjar les mateixes empreses per la venda de material policial a Angola i per onze contractes de material militar a l’Aràbia Saudita.
3
1
