Durant la primavera i principis d’aquest estiu el rescat de Celsa va provocar autèntics rius de tinta. Quatre mesos després, la situació continua bloquejada i a l’espera de diversos processos judicials entre la propietat, la família Rubiralta, i els fons creditors que van comprar el deute de l’empresa siderúrgica catalana. Tot i això, des de l’empresa assegurem que, de moment, tot i la judicialització del deute de l’empresa, el dia a dia és normal, ja que per davant espera un llarg procés per acabar resolent el conflicte entre les dues parts que posa en perill la continuïtat d’una empresa industrial catalana.
Les últimes notícies que vam conèixer sobre Celsa van ser el passat 26 de setembre, quan els fons creditors van presentar una proposta de reestructuració dels més de 1.000 milions d’euros del deute i part del deute Jumbo de l’empresa catalana en el 100% del capital i l’extensió dels venciments de la resta del deute en cinc anys. Amb aquesta proposta, si finalment prospera, els fons reduirien considerablement el deute a canvi de prendre el control total de l’empresa. Un deute, cal recordar, que van comprar als bancs molt per sota del seu valor. Aquests fons creditors representen el 90% del deute Jumbo i el 89% del deute convertible de Celsa.
Aquesta proposta dels creditors per reestructurar el deute la van presentar coincidint amb l’aprovació de la nova llei concursal assegurant que garantien la continuïtat del negoci de la siderúrgica a llarg termini i una solució sense la participació de la SEPI, que a finals de juny va aprovar el rescat de Celsa. Dins del seu argumentari, els fons, assegurem que amb el moviment garanteixen que Celsa torni a ser una empresa viable i ben capitalitzada.
Per altra banda, aquests fons asseguren que no mourien el centre d’operacions, mantindrien l’ocupació a tot el grup i incorporarien “executius espanyols de gran prestigi i experiència internacional a un nou consell d’administració”. Alhora, aquests grups que tenen tot el crèdit de Celsa apunten que sempre han buscat “proactivament una solució consensuada a la situació financera de Celsa des de 2020″, però per fer-ho un rescat no és una opció. Per contra, també ha carregat una vegada i una altra contra la propietat al·legant que no han fet cap intent raonable d’arribar a un acord comercialment acceptable per solucionar el problema.
Celsa no
El posicionament de l’empresa és radicalment diferent, segons expliquen al TOT Economia, ja que asseguren que la proposta dels creditors només és una via és de negociació més per arribar al final de la qüestió i poder mantenir l’activitat. Alhora, però reconeixen que és un element de pressió aquesta proposta de reestructuració. Per intentar combatre aquesta circumstància, que aporta incertesa al voltant de Celsa, asseguren que el dia a dia de l’empresa és completament normal i porten al dia el pagament dels creditors i que estan centrats en les negociacions amb els fons creditors.
En aquesta línia, creuen que encara poden arribar a un acord i asseguren que aquesta és la voluntat per així “donar viabilitat” a l’empresa fent ús dels fons de la SEPI que es destinen a companyies estratègiques afectades per la covid i són considerades com estructurals. De fet, recorden no s’hauria arribat a aquesta situació si no hagués irromput la pandèmia de la covid, que va provocar uns molts mal resultats a casa de l’aturada de l’activitat. Alhora, també assenyalen que durant la primera meitat de l’exercici hauran obtingut un Ebitda de 438 milions d’euros i afegeixen que això “reafirma la validesa del seu model de negoci i garanteix la seva solvència futura”.
I els treballadors, què diuen?
Tot això sembla un problema entre la propietat d’una empresa i els seus creditors, deixant al mig els 33.000 llocs de treball directes, indirectes i induïts que genera Celsa. Des d’UGT Fica asseguren al TOT Economia que se senten desinformats per cap de les dues parts del conflicte. Tot i aquesta sensació, els treballadors asseguren que volen que s’aposti per un model industrial com l’actual i recorden que cap fons creditor ha mantingut intactes les empreses que compren. De fet, des d’UGT creuen que l’únic que volen els Fons és substituir la família Rubiralta i els acusen de falta de transparència. En aquesta línia el que prefereixen és que la direcció de l’empresa es mantingui tal com estava fins ara. Alhora, però reclamen més comunicació i informació per part de Celsa perquè senten que estan a les fosques i reafirmant que volen mantenir els llocs de treball.
Rubiralta, president de la patronal europea de les empreses siderúrgiques
D’altra banda, aquest divendres el president de Celsa, Francesc Rubiralta, va ser nomenat per unanimitat president de la patronal europea de les empreses siderúrgiques (EUROFER). Rubiralta substituirà així a Geert Van Poelvoorde, CEO d’ArcelorMittal, qui ocupava el càrrec des del 2015, segons va explicar Celsa en un comunicat. La siderúrgica catalana també va detallar que aquest nou mandat, Rubiralta posarà al centre la crisi energètica, la transició cap a l’acer verd i l’augment de les importacions com a principals reptes. Fins al dissabte, l’empresari català exercia de vicepresident d’EUROFER, càrrec que ocupava des del 2020. A més, des del 2019 també és vicepresident de la patronal espanyola UNESID i membre del seu comitè executiu.
