Els galons més desitjats per un guàrdia civil són els de tinent general de l‘institut armat. Per això, ha caigut com una llosa sobre el cos el processament del tinent general Pedro Vázquez Jarava en el marc del conegut com a cas Casernes. Una causa de corrupció dins l’institut armat, que va obrir-se el 2017 i en la qual fins ara la titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de Madrid, María Isabel Durantez, la mateixa jutgessa que va destapar la denúncia falsa contra el fill de Cándido Conde-Pumpido, no ha dictat la resolució per enviar Vázquez a judici per suborn. També farà seure al banc dels acusats l’empresari de rehabilitacions d’immobles Ángel Ramón Tejera de León, àlies Món.
La interlocutòria, amb data 20 d’octubre, de 13 pàgines i a la qual ha tingut accés El Món, desgrana els elements que s’han aportat a la instrucció des del 2017. Tot plegat en el marc del cas Tito Berni o Mediador, sobre una presumpta trama de corrupció i suborns a través d’adjudicacions i ajudes públiques. El cas Casernes va començar arran d’una investigació d’Afers Interns de la Guàrdia Civil, que va elaborar un esborrany per a la fiscalia sobre possibles irregularitats d’obres de reforma en quarters de l’institut armat.
Ara, la jutgessa ha enviat a judici als dos processats per adjudicar i cobrar les obres fetes, tant en metàl·lic com en espècies com ara entrades per veure partits de Champions o les obres d’un protector per a la piscina particular del tinent general. El ministeri fiscal demana un any de presó per al guàrdia civil i un altre per a l’empresari. Un cas que desmitifica el gran lema de l’institut armat, L’honor és la nostra divisa.
Un anònim que va reobrir el cas
Val a dir que el cas va sorgir arran d’una investigació d’Afers Interns de la Guàrdia Civil que es va resumir en un informe del mes d’abril de 2024 que s’havia preparat per a la fiscalia. Tot i això, les perquisicions es van aturar el desembre de 2017 per ordre de José María Holgado, llavors director general de la Guàrdia Civil nomenat pel ministre de l’Interior José Ignacio Zoido. Ara bé, com un gir de guió de Netflix, el maig de 2018, just abans del relleu de Mariano Rajoy a la Moncloa per la moció de censura que liderava Pedro Sánchez, la Secretaria d’Estat de Seguretat va rebre un anònim amb detalls amb indicis corrupció i irregularitats que s’havien detectat en la comandància de l’institut armat a Àvila.
Va ser aleshores quan es va posar el focus en Vázquez Jarava, al comandament de la Subdirecció General de Suport entre el 2015 i principis de 2018. Un destí que la magistrada instructora recalca que li permetia “descentralitzar el crèdit per atendre despeses i necessitats de tota l’estructura perifèrica de la Guàrdia Civil, a través de les comunitats autònomes, les demarcacions provincials, comarcals i locals”. En aquesta línia va donar crèdit a diverses casernes per tal que fessin obres i reformes. Precisament, en aquest punt, aprofitava per col·locar les empreses de Tejera de León com a gran contractista de reformes que, a més, tenia “un innovador sistema per evitar les humitats”. Un innovador sistema que implicava, fins i tot, que pintaven parets sense retirar els quadres penjats o els mobles. Una manera de treballar que va despertar sospites en alguns dels comandaments.
Fer l’agost a canvi de diners, vacances i viatges
Les recomanacions del tinent general no van caure en sac foradat. Segons la resolució de la jutgessa, entre el 2018 i el 2021, les empreses de Tejera de León es van adjudicar 218 contractes per un import de 3.450.340,10 euros. De fet, d’aquestes factures, 120 per import de 2.151.104,65 euros, es van emetre mentre el tinent general era el responsable d’aquesta subdirecció de Suport, és a dir, del 2 d’octubre de 2015 al 15 de gener de 2018.
Però les xifres encara aporten més fets rellevants per a la jutgessa. Entre el 2016 i el 2017, la magistrada detecta “viatges i estances d’oci i lleure del tinent general i la seva família a Cadis i les Canàries”, així com els vols corresponents, que van ser abonats per l’empresari. En total, per un import de 3.320 euros. A més, el contractista li va pagar 1.650 de la factura de la coberta de la piscina que el tinent general tenia al seu habitatge de Madrid.
Efectiu… i el Madrid
Per altra banda, el tinent general va registrar ingressos fraccionats en comptes bancaris, d’entre 1.000 i 9.700 euros, per un total de 45.700 euros, que es van utilitzar per a la compra d’un immoble al passeig Marítim de Cadis. Tot i que els investigadors desconeixen l’origen d’aquest fons, la jutgessa remarca que coincideixin amb retirades en metàl·lic dels comptes i de les empreses del contractista.
Ara bé, seguint el relat de la fiscalia, la jutgessa destaca la caríssima afició pel futbol del tinent general que hauria passat per la butxaca de l’empresari. Atesa la resolució, l’empresari canari va comprar bitllets d’anada i tornada per veure la final de Champions del 2016 entre el Reial Madrid I l’Atlètic de Madrid. En total, s’hi va gastar 1.950.70 euros. L’any següent va fer el mateix per la final del Madrid amb la Juventus. A més de dinars de 388 i 351 euros en marisqueries. La jutgessa no s’ha empassat les explicacions que el tinent general i l’empresari van donar per aquestes sinergies econòmiques entre tots dos: “la seva relació d’amistat personal i familiar“.
