El ple de Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat que va registrar el Partit Popular contra la llei de l’Eutanàsia. Els magistrats han nomenat com a ponent el penalosta i exfiscal general de l’Estat, Cándido Conde Pumpido. Un cop admesa a tràmit, el tribunal ja ha emplaçat a les parts per tal que es personin.
El recurs el van signar 50 diputats populars contra la llei Orgànica 3/2012 de 24 de març que regulava l’eutanàsia. Una llei promoguda pel PSOE i Podem aprovada per 202 vots a favor, 141 en contra i dues abstencions, i que havia d’entrar en vigor tres mesos després. El PP ja va advertir que interposaria el recurs per vulneracions de drets fonamentals. En concret, el partit de Pablo Casaso considera que s’han vulnerat articles com el 15 de la Constitució, que regula el dret a la vida, i els articles 10.1, sobre la dignitat de la persona, el dret d’igualtat, (article 14); contra la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus de l’article 16; l’article 23, 49, 53.2, 93, 96.1, 168 i 169.
El tribunal ha traslladat ja al Congrés de Diputats, al Senat i al govern espanyol la demanda i la prova documental aportada pel PP per tal que es personin en el procés i presentin al·legacions. De fet, aquest plet marcarà el futur de la nova interpretació del dret a la vida constitucional. Un debat força ideològic que va marcar una dura polèmica entre les forces polítiques espanyoles. Amb l’aprovació de la llei, Espanya s’afegi al reduíssim grup de països que regulen el dret a escollir com morir format per Holanda, Bèlgica, Luxemburg i Canadà. Tot i que a parts dels Estats Units o Austràlia està permesa. A Portugal, el Tribunal Constitucional la va tombar.
Les forces progressistes s’esperaven aquest recurs anunciat per la dreta espanyola. Ara bé, entenien que s’emmarca dins les garanties de la Constitució perquè veuen la llei com “extremadament garantista”. Així ho va expressar la ponent de la llei i exministra de Sanitat del PSOE, Maria Luisa Carcedo, que va definir la llei com una regulació de l’expressió “com a mínim, no ha patit”.
