Toni Comín ha reconegut que la independència de Catalunya trigarà més del que estava previst. “No serem independents ni tan ràpid ni de forma tan indolora com voldríem”, ha dit l’eurodiputat en una entrevista a Catalunya Ràdio. Comín ha insistit que el “mandat de l’1-O continua vigent”, però ha advertit que “no té sentit construir un consens independentista” al marge de la victòria que el referèndum d’independència va suposar per a Catalunya.
L’exconseller i exiliat ha defensat que el Consell de la República és l’òrgan que “manté viu el mandat de l’1-O” i ha assegurat que el Procés necessita que es continuï “enfortint i desplegant” per poder assolir la independència. “El Consell de la República té vocació de ser un instrument que permeti desbordar democràticament l’Estat i culminar el procés d’independència”, ha dit. “Quan fem una crida al consens, els partits independentistes tenim el deure d’assumir que el punt zero del consens és l’1 d’octubre”.
Comín ha reclamat als partits que, si es volen desvincular d’aquest moment fundacional perquè no se senten lligats a l’1-O, vagin al Parlament de Catalunya i aprovin una resolució on ho diguin clarament “per respecte a les institucions catalanes”.
L’error de no allargar el 3-O
Durant l’entrevista, l’eurodiputat ha desmentit la seva companya Clara Ponsatí i ha assegurat que “no és cert” que el govern de la Generalitat fos “poc compacte” i que no tingués res preparat. “Ens havíem preparat molt per un escenari d’independència negociada i insuficientment per un escenari d’independència no pactada”, ha reconegut. “Per una independència no pactada calia avisar la població que amb tenir les escoles obertes l’1-O no era suficient. Calia un 3-O indefinit per posar l’Estat contra les cordes“.
“Psicològicament, no havíem preparat la ciutadania amb prou antelació la guerra que ens imposava l’Estat“, ha relatat. “Quan comencen a buscar les urnes i envien els piolins vam veure que no anava bé i després del 20-S vam entendre que no podríem fer la independència per la via negociada”. Per Comín, l’empresonament dels Jordis va ser l’última prova que a l’Estat “li era igual tot” i que no tenia cap problema a jugar-se la seva reputació per aturar el Procés.