L’abstenció d’Esquerra en el dictamen de la llei de memòria democràtica en la Comissió Constitucional ha generat discrepàncies en el partit. L’exportaveu i exlíder d’ERC al Congrés Joan Tardà s’ha mostrat “decebut” amb la decisió dels republicans. “Tants anys tibant/denunciant la impunitat per part de tants afiliats no mereixia aquest final mentider blanquejat per nosaltres”, ha dit en una piulada a Twitter.
Tardà, que ha sigut un dels caps d’ERC en la negociació de la llei tot i que ja no formés part de la direcció del partit, ha afegit en el tuit que eren “la darrera veu de les víctimes”.
Aprovació de la llei
La llei de memòria democràtica ha sigut aprovada aquest dilluns en la Comissió Constitucional amb 19 vots a favor de PSOE, Podem, PNB, EH Bildu o PDeCat, entre d’altres; 15 en contra de PP, VOX, Ciutadans; i les dues abstencions d’ERC i Junts. La decisió d’abstenir-se els permet continuar negociant fins a la votació definitiva de la llei al ple del Congrés, que serà el 14 de juliol.
La llei declara “il·legals i il·legítims” els tribunals franquistes i anul·la les seves resolucions. A més, reconeix les víctimes del franquisme per raons polítiques, ideològiques, de consciència o creença religiosa, d’orientació o identitat sexual. Tanmateix, no modifica la llei d’amnistia de 1977, una de les peticions d’ERC. La diputada dels republicans Carolina Techea ha denunciat que d’aquesta manera es “perpetua un model d’impunitat” i no es reconeix la responsabilitat de l’estat espanyol, “que hauria d’indemnitzar als afectats per les causes anul·lades i retornar tots els béns robats pel feixisme als seus legítims propietaris”. Techea també ha criticat que la llei és “ambiciosa simbòlicament i molt fluixa en la part efectiva”.
En el text també s’inclou estendre el límit temporal d’aplicació de la llei fins a finals de 1983 i la creació d’una comissió per investigar les violacions de drets humans durant la dictadura. Aquestes mesures es van afegir després que EH Bildu pactés amb el PSOE per donar el sí a la llei.
2
2
