El Tribunal Suprem ha impedit que un dels jutges estrelles de l’Audiència Nacional, ariet contra l’independentisme i contra l’esquerra espanyola, hagi de ser processat penalment. La Sala Penal ha inadmès a tràmit la querella presentada per Podem contra el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón així com el seu magistrat de reforç Joaquín Gadea. Tots dos jutges instrueixen la causa del Tsunami Democràtic o l’Operació Judes. En la seva resolució, la sala que presideix Manuel Marchena assegura que no aprecia indicis dels delictes de prevaricació, revelació de secrets i/o d’omissió del deure de perseguir delictes en relació amb la reobertura d’una investigació a Podem i als seus líders per suposat finançament il·legal.
La formació fundada per Pablo Iglesias van denunciar Garcia Castellón per reobrir un cas tancat arran de fer cas a unes declaracions de l’exmilitar veneçolà Hugo Armando Carvajal, alies El Pollo” Una declaració que, segons Podem en el seu escrit de querella, només pretenia endarrerir la seva extradició als Estats Units. Així mateix, la denúncia de Podem assegurava que el jutge va utilitzar una “informació obtinguda de forma il·legal per funcionaris de policia”. En la mateixa línia, la querella acusava els magistrats de decretar el secret de les actuacions per tal d’impedir-los exercir els seus drets mentre “es filtrava contingut i el resultat de les diligències d’investigació acordades pel jutge”. La ponent de la resolució ha estat la magistrada Carmen Lamela (instructora inicial de la causa del Procés quan estava a l’Audiència Nacional i del cas Sandro Rosell), amb la presidència de Manuel Marchena i els magistrats Julián Sánchez Melgar, Juan Ramón Berdugo i Eduardo de Porres.
Defensa tancada del magistrat
La Sala rebutja de ple que els fets denunciats constitueixin cap delicte. Com argument, els magistrats del Suprem asseguren que la informació del general Carvajal explicava fets que tenien relació amb la investigació sobre el finançament dels partits polítics, delicte fiscal i blanqueig de capitals. Una informació que el Suprem considera que el jutge havia d’investigar per què hi està obligat per llei. Alhora, els magistrats de la sala penal veuen raonable decretar el secret de sumari i més quan el ministeri fiscal hi estava d’acord.
En qualsevol cas, el Suprem entén que ni García Castellón ni Joaquín Gadea van actuar amb la “intenció deliberada de faltar a la justícia”. Un element subjectiu del tipus penal absolutament necessari per a concloure que hi ha un indici de delicte de prevaricació, encara, fins i tot, “que la resolució es dictés sense respectar el principi de legalitat”. La sala penal tampoc hi veu cap mena d’indici de culpa en els magistrats per les filtracions a la premsa de les perquisicions judicials ni que no es posessin mesures per evitar-les. Així retreu que ni el ministeri fiscal ni els querellants van denunciar les filtracions. Tampoc se’ls atribueix cap omissió de determinada activitat que hagués impedit les filtracions. Unes filtracions que, segons la interlocutòria, “no resultava clar que procedissin del sumari, tenint en compte les particulars circumstàncies del cas i la font originària de la informació”.
