El judici als Síndics del Primer d’Octubre comença a tenir tots els números per convertir-se en un nou forat negre judicial de dimensions europees. La decisió inèdita i excepcional de l’Audiència de Barcelona de fer repetir la vista oral ha sollevat els processats. De fet, han passat d’acusats a absolts i, de nou, amb una interpretació extravagant de la segona instància, a acusats de nou. La decisió de repetir el judici amb un nou jutge es va argumentar arran que els magistrats van valorar una prova que no havia estat aportada per l’acusació ni per la defensa en primera instància. Una resolució que obre una nova via processal.
L’equip de defensa de Josep Pagès, Marc Marsal, Tània Verges, Marta Alsina i Jordi Matas han presentat un incident de nul·litat , al que ha tingut accés El Món,a la resolució de l’Audiència que condemna a la repetició del judici. Cinc anys després dels fets, els lletrats fonamenten la seva petició en la vulneració dels drets fonamentals dels Síndics i recorden que és el camí que permet obrir la porta d’un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional, i si “és precís al Tribunal Europeu de Drets Humans”.
Un procés llarg i estrany
El 14 d’abril de 2021, després de gairebé quatre anys d’instrucció, els Síndics van ser absolts dels delictes de desobediència i d’usurpació de funcions. Tot arran del seu nomenament, de poquíssimes hores, com a garants electorals del referèndum del Primer d’Octubre. El ministeri fiscal va carregar els neulers contra els cinc juristes i politòlegs aplicant uns tipus penals entrats amb calçador. La jutgessa del Jutjat Penal 11 de Barcelona va anar per feina i els va absoldre de tots els càrrecs.
El 30 d’abril el ministeri fiscal va interposar un recurs d’apel·lació en què demanava un nou judici amb un nou “jutjador imparcial” i al·legava que se li havien vulnerats drets fonamentals com la tutel·la judicial efectiva. Evidentment, la defensa dels Síndics s’hi va oposar. Entremig, eleccions i nomenament de Síndics com a membres del Govern amb el conseqüent assoliment de la condició d’aforats. Noves circumstàncies que van obrir tot un ventall de recursos i contrarecursos sobre competències. Al final, el 7 de juliol l’Audiència va estimar el recurs de la fiscalia i va ordenar realitzar un nou judici. Per cert, la resolució va obligar a presentar a les defenses un escrit d’aclariment perquè la diligència d’ordenació confonia els recursos que s’hi podien interposar per l’ús d’un formulari equivocat.
Un bon grapat de drets vulnerats
Els advocats al·leguen que amb la nova resolució es vulnera el dret a un judici just i equitati, de vulneració de la tutel·la judicial efectiva i el dret a una resolució motivada. De fet, els lletrats ja han exposat les seves estratègies de defensa tant en primera com en segona instància. És més, recalquen que la sentència no recull cap dels arguments ni dels fets exposats en l’escrit d’oposició, quan precisament aquest escrit és l’única via que té una part recorreguda per exposar els seus arguments per contrarestar ,en aquest cas, el ministeri fiscal.
Per altra banda, el recurs és especialment incisiu pel que fa els arguments de la resolució que obliga a celebrar un altre judici amb una altra magistrada. En concret, que els magistrats de la secció 8ena de l’Audiència han valorat una prova que no es va aportar en primera instància. és a dir, es va introduir un bloc documental que atès els magistrats serveixen per incriminar els Síndics i menystenir el resultat de la primera instància. Documents que no van ser objecte de debat ni contradicció en el judici oral i que la seva simple incorporació ja vulnera el dret a un judici just, la igualtat d’armes o el principi acusatori.
Així mateix, els advocats raonen que la violació d’un principi i valor clau en un sistema democràtic i de dret com és el “non bis in idem processal”. És a dir, els lletrats denuncien que aquesta decisió d’un nou judici amb un nou jutge és “sotmetre els Síndics a un doble enjudiciament per uns mateixos fets”. Al capdavall, remarquen que l’ordre de repetir el judici amb un nou jutge no s’ha motivat, i una manca de motivació en un aspecte tan “transcendental” tomba les garanties processals. Tot plegat un catàleg de vulneracions que presumeix una voluntat constant de condemna als cinc Síndics que mai no van poder exercir. La contraofensiva dels Síndics està servida amb el Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu de Drets Humans en les següents etapes.
3
