El govern de la Generalitat i el govern espanyol han sincronitzat al màxim la seva estratègia política per situar la crisi de l’habitatge al centre de l’agenda del nou curs polític després del cas Maricarmen, el desnonament d’una dona de 87 anys a Madrid que ha provocat protestes a ciutats com Madrid o Barcelona. L’executiu espanyol ha estat el primer a passar a l’acció i, malgrat les tensions internes entre els dos socis, ha pogut sortir davant dels mitjans per presentar dos decrets llei sobre habitatge. Menys de dues hores després, el president de la Generalitat, Salvador Illa, escenificava la seva part. Recollint el guant llançat per Pedro Sánchez, anunciava des del Parlament, en el discurs que obria el debat de política general, tres mesures per “protegir el dret de les persones a viure a casa seva per sentit del deure, per convicció i per humanitat”.
Illa ha fet servir la seva intervenció a la cambra catalana per celebrar que el PSOE i Sumar hagin acordat dos textos i, en aquest sentit, ha assegurat que és “una molt bona notícia per al país”, perquè arran del cas Maricarmen “cap grup tornarà a dubtar entre defensar qui no té un sostre o qui acumula milers de cases”. A més, ha demanat responsabilitat a l’oposició en la votació dels dos decrets, que divendres se sotmetran a debat al Congrés dels Diputats. “Tenim una gran oportunitat”, ha remarcat. Els dos textos de l’executiu espanyol inclouen la protecció davant dels desnonaments ampliada fins al 2030; la regulació dels lloguers de temporada i habitacions; la prohibició de la compra d’habitatge per a fons voltor fins al 2028 i la pròrroga de dos anys dels contractes en vigor que finalitzin abans del 31 de desembre del 2028, entre altres mesures.
Hores després de la fumata blanca al Consell de Ministres, Illa ha situat l’habitatge al centre del seu discurs i ha presentat tres propostes noves perquè afrontar aquest problema, segons ha dit, és una “missió de país”, i s’ha compromès a abordar-lo amb els grups polítics, els ajuntaments, les entitats financeres i les constructores. El president ha anunciat un fons d’emergència habitacional per comprar pisos de persones o famílies que s’enfrontin a un desnonament, dotat amb 25 milions d’euros inicialment. Així mateix, Illa s’ha compromès a habilitar la compra conjunta d’habitatge entre persones de més de 40 anys –”amb ingressos estables” però que tenen dificultats per accedir a una hipoteca– i la Generalitat, amb llicència d’ús d’entre 40 i 50 anys per al particular. Després, l’habitatge passarà al parc públic.
Crítiques generalitzades de l’oposició a Illa
La bateria d’anuncis en matèria d’habitatge presentada per Salvador Illa ha rebut una resposta contundent i pràcticament unànime per part de tots els grups de l’oposició. Des de Junts per Catalunya fins als Comuns, passant per ERC, el PP, Vox i la CUP –Aliança no ha fet cap comentari–, l’arc parlamentari ha coincidit a titllar d’insuficients i poc ambicioses les propostes de l’executiu català per combatre l’emergència amb l’habitatge. Les crítiques s’han centrat principalment en el fons de 100 milions d’euros per a la compra conjunta d’immobles per a majors de 40 anys i en la partida de 25 milions destinada a evitar desnonaments de famílies vulnerables, unes xifres que la cambra considera testimonials davant la magnitud de la crisi.
El portaveu de Junts, Salvador Vergés, ha lamentat que el govern insisteixi en “receptes fallides” i ha advertit que no es pot resoldre un problema estructural “a base de pedaços”. Per la seva banda, la portaveu d’ERC, Ester Capella, ha qualificat les mesures de “gota en l’oceà”, ha denunciat la falta de “projecte de país” i d’ambició “nacional i social” d’un cap de l’executiu a qui acusa de referenciar-se constantment en l’Estat. De la mateixa manera, la líder dels Comuns, Jéssica Albiach, ha advertit Illa que comprar habitatges a preu de mercat sense frenar l’especulació suposa, a la pràctica, “regalar diners als inversors”.
Finalment, Lorena Roldán, del PP, ha titllat la intervenció d’Illa de “disc ratllat” i ha definit el cap de l’executiu com el “Pedro Sánchez català” per oferir “promeses per arribar al poder i excuses per mantenir-s’hi”. Així mateix, el portaveu de Vox al Parlament, Joan Garriga, ha qualificat la proposta de “ridícula” i “triomfalista”, calculant que la partida de 100 milions d’euros tot just servirà per adquirir uns 500 immobles, un volum que considera del tot insuficient per transformar la situació actual. Xavier Pellicer, de la CUP, ha carregat contra la “mesura estrella” d’Illa perquè considera que servirà per “pagar el rescat que exigeixen els segrestadors” de l’habitatge: “Qui provoca la crisi més greu al nostre país, que és l’habitatge, no l’està pagant”.
Els dos decrets de l’executiu espanyol no tenen el suport garantit
L’endemà que acabi el debat de política general al Parlament Catalunya, els dos decrets del govern espanyol se sotmetran a debat i votació al Congrés. Per obtenir llum verda, els textos de l’executiu de Pedro Sánchez necessiten el suport de tots els socis de la investidura, des de Podem, ERC i Bildu fins a Junts i el PNB, i a hores d’ara no els té garantits. Malgrat que cap dels cinc partits s’ha posicionat de forma rotunda, els més complicats de convèncer a hores d’ara són Junts per Catalunya i Podem. Els de Carles Puigdemont mantenen la incògnita del seu vot malgrat que creuen que les mesures s’han separat en dos textos perquè, com a mínim, donin suport al primer dels dos decrets. La formació de Carles Puigdemont no es posicionarà fins que no disposi dels textos definitius per escrit, segons fonts juntaires. Tampoc Podem ha garantit el seu vot favorable, i la secretària general de la formació, Ione Belarra, ha qualificat de “trampa” la divisió de les mesures i ha demanat a l’executiu que “rectifiqui” i inclogui les mesures en un sol paquet.
