La ministra de Defensa, Margarita Robles, no s’ha estalviat lloances a la feina que porta a terme el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) en una visita a la seu estatal dels serveis d’intel·ligència espanyols que s’ha produït aquest migdia. Robles ha aprofitat per “valorar a la feina de les 3.000 persones” que hi treballen en els seus “termes justos” tenint present que “posen en risc la seva pròpia vida”. La ministra també ha visitat, per primera vegada, la Sala de Situació del CNI, el centre operatiu del servei.
La directora del CNI, Esperanza Casteleiro, ha mostrat la seva confiança en què com més es conegui la “feina encomiable” dels espies espanyols permetrà un “coneixement més gran de la seva tasca a la societat”. La visita s’ha concertat dues setmanes després que un jutjat de Barcelona obligui el CNI a justificar l’ús de Pegasus o un altre programari espia per interceptar les comunicacions de líders sobiranistes, periodistes o advocats. Per altra banda, el secretari del CNI, Arturo Relanzón, ha presentat els “Centres de Missió”, unitats operatives que es corresponen amb els objectius de seguretat que marca la Directiva Nacional d’Intel·ligència.
Canvis i feina
Casteleiro ha defensat durant la visita els serveis d’intel·ligència com un “element fonamental de l’entramat institucional d’una societat democràtica”. En aquest context ha assegurat que els agents d’intel·ligència contribueixen a la “feina preventiva del govern espanyol” i protegir els “drets i llibertats dels ciutadans”. Per la seva banda, Robles ha emfatitzat que ara com ara i gràcies al CNI “vivim a un país més segur i en una societat més segura gràcies a l’esforç que fan”. “Aquest centre no és propietat de cap Govern, sinó de tots els espanyols”, ha detallat. En aquest sentit, ha lamentat que el seu caràcter de secret limita que se sàpiga tota la feina que porta a terme.
Així mateix, tant Casteleiro com Relanzón han relatat la quantitat de canvis que ha viscut el CNI, sobretot amb la tecnologia i les noves amenaces així com les tensions internacionals que, per exemple, s’han generat amb la guerra d’Ucraïna. Relanzón ha remarcat que cal “mantenir un desplegament interior i internacional permanent perquè no deixem de coordinar i de mantenir la nostra informació viva, activa i sobretot actualitzada” per prevenir els riscos i amenaces”. Així mateix, ha definit els quatre paràmetres de treball del CNI, com ara la immigració il·legal, la lluita antiterrorista, la contraintel·ligència i la contra proliferació. Actualment, el CNI el conforma un 76% de personal civil, un 18% personal de les forces armades i un 5% membres de cossos i forces de seguretat de l’Estat.
2
