El monument franquista de l’Ebre fa anys que és una pedra a la sabata per a l’Ajuntament de Tortosa. Després de litigis amb la justícia, una consulta municipal –en què va guanyar l’opció de mantenir-lo i reinterpretar-lo– i molta controvèrsia, el Departament de Justícia ha adjudicat les obres de retirada a l’empresa Comsa Service, que començarà a treballar a partir de juliol. Però tot augura que la polèmica no ha acabat aquí: el col·lectiu Corembe, que ja va recórrer la llicència d’obres i va presentar un recurs contenciós contra la Generalitat, ha entregat fa una setmana 1.405 signatures perquè no es desmantelli el monument. L’objectiu inicial era recollir 400 firmes per forçar el ple municipal a debatre sobre la retirada d’un monument que ells consideren “un emblema” de la ciutat. Finalment, en deu dies n’han aconseguit més del triple i reclamen a l’Ajuntament que en el pròxim ple es debati la moció que porta per títol Proposta per respectar la voluntat expressada pels tortosins i tortosines en la votació de 28 de maig del 2016 que va acordar reinterpretar, mantenir i contextualitzar el Monument per la Batalla de l’Ebre.
L’any 2016 Tortosa va votar en una consulta sobre la idoneïtat de reinterpretar el monument. Hi va participar un 30% de la població, però el resultat es va decantar clarament per mantenir-lo (un 68% enfront d’un 32%). El mateix any l’advocat Eduardo Ranz va presentar una demanda per exigir la retirada immediata del monument i va requerir a l’Ajuntament que elaborés un catàleg amb tots els símbols franquistes que encara es mantenien a la ciutat. Ranz, que ha pledejat contra més de cent ajuntaments, considera que la consulta “no té cap sentit” perquè no és una decisió que correspongui als ciutadans. “Aquesta votació no es pot materialitzar, només pot despistar la voluntat legal. És com si al meu municipi proposo votar si recaptar o no l’IBI”, assegura Ranz en conversa amb El Món. Per a aquest advocat madrileny l’única explicació per no voler retirar el monument franquista és “ser franquista”. Ranz contraposa l’acció “impecable” de l’Ajuntament de Barcelona, que “en temps rècord i sense problemes amb la ciutadania” va retirar els vestigis franquistes de la ciutat, amb l’actuació del consistori tortosí.
Ranz entén que no hi ha discussió possible sobre el monument: “Abans es podia discutir en termes legals si era franquista o no, però des que l’Ajuntament el va incloure al catàleg de simbologia franquista la discussió està superada”. Considera que s’ha reconegut que es tracta d’un símbol d’exaltació de la Guerra Civil i la dictadura i que no retirar-lo és un incompliment “manifest” de la llei. “El més greu és que aquest incompliment d’una llei democràtica el fan forces que haurien de ser sensibles a la retirada de símbols feixistes”, afegeix Ranz, que considera que només es podrà parlar d’una “reparació familiar” quan es compleixi la sentència que obliga a exhumar les 114.000 víctimes republicanes.
Els ideòlegs de la consulta
“La idea de celebrar una consulta per conèixer l’opinió dels tortosins va néixer del diputat dels comuns Jordi Jordana”. Així comença la conversa amb El Món Guillem Argelich, de la CUP Tortosa, que assegura que l’exalcalde Ferran Bel es va apropiar de la idea l’any 2015 per posar punt final a la qüestió, que per a ell era una “pedra a la sabata”. “Coneixia la temperatura dels partits i la societat i ja sabia que li donarien suport”, continua Argelich, que lamenta que hi hagi gent d’esquerra que defensi un monument amb aquest significat. El cupaire formava part de la comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa quan es va celebrar la consulta, que els va agafar per sorpresa perquè tenien l’esperança que “no s’atrevirien mai a fer una cosa com aquesta, que posa tant en evidència Tortosa davant el país”. “El franquisme no se’l pot consultar, només se l’ha de combatre”, rebla Argelich, que lamenta la “desmemòria col·lectiva” envers el franquisme.
Argelich explica que durant el període del 2009 al 2012 la comissió va parlar diverses vegades amb els encarregats del Memorial dels Espais de l’Ebre per “advertir-los” que el seu cap de llista havia proposat una consulta d’aquesta mena. “Esperàvem que amb el pas del temps tot madurés una mica i prenguessin una altra posició”, lamenta. Una de les “petites derrotes morals”, com ell les anomena, que va patir la comissió en aquell moment va tenir de protagonista Muriel Casals: “En un principi ens va donar suport, però després ho va reconsiderar perquè gent d’Iniciativa li va fer veure el monument com un emblema de Tortosa”.
“La consulta és una ‘patranya’. També la pregunta”, diu Argelich abans d’entrar a valorar el discurs de Corembe sobre la reinterpretació del monument. “Diuen que els símbols franquistes estan retirats. No cal anar més enllà del monument, l’àguila imperial que en forma part és manifestament franquista”, afirma. Argelich explica una anècdota per il·lustrar el nivell de “banalització del franquisme” que a parer seu s’està produint a Tortosa: el cas d’una noia que assegurava que l’àguila era en realitat “un moixonet”. “Tots els estaments amb poder continuen amb la matraca que aquest monument celebra vint-i-cinc anys de pau”, explica el cupaire, que considera que això és el que ha generat que l’imaginari social cregui que el monument és un emblema de la ciutat.
Argelich diu que l’únic que espera ara la CUP és que “tota la vergonya que va passar ERC al Parlament després d’abstenir-se en la votació per retirar el monument” serveixi ara per “corregir el seu error” aprovant i executant l’obra.
Ciutadania dividida
Els tortosins no es posen d’acord sobre la conveniència o no de retirar aquesta piràmide de ferro de més de quaranta metres que es va construir per commemorar la “victòria nacional” a la Batalla de l’Ebre. Alguns d’ells, com la Cinta, estan farts de sentir-ne parlar, i només demanen que “facin el que facin, que ho decideixin ja”. Aquesta tortosina considera que fa massa temps que s’arrossega la polèmica i assegura que “ara no és moment” de parlar sobre això. Com ella, tres joves de 18 anys entenen que una part de la ciutadania hi estigui en contra “per les despeses que suposa en plena pandèmia”, però des del seu punt de vista el monument s’ha de retirar per la simbologia que representa. Un d’ells, l’Isaïes, assegura que “molta gent s’oferiria a treure’l gratuïtament només per acabar amb la polèmica”.
Altres tortosins consideren que la ciutadania “ja va parlar” i va decidir que no el retiressin. És el punt de vista de l’Eduard, que acompanyat de les seves dues filles insisteix que haurien de proposar un projecte per instal·lar una obra que el substituís per “no deixar el riu buit”. La Montserrat hi coincideix i assegura des del passeig vora el riu que l’Ajuntament ja ha assumit massa despeses amb el monument i retirar-lo seria només una més. A més, considera que el monument és “un emblema” de la ciutat, i que retirar-lo és negar la voluntat del poble, que ja va votar que no. “Sóc d’esquerres”, recalca en diverses ocasions per a justificar la seva opinió. Aquesta tortosina admet que és un monument franquista, però considera que ja li han tret les inscripcions i “ara ja només hi queda l’àguila”. A banda de l’àguila, però, hi ha una inscripció que diu: “A los combatientes que hallaron gloria en la Batalla del Ebro”.
El Defensor de la Ciutadania, Manolo Cardona, assegura que “és la llei la que ha de decidir si es tomba el monument o no”. Admet que personalment té un punt de vista propi, però no li sembla pertinent revelar-lo. “Tots els punts de vista són acceptables, però a la consulta es va veure l’opinió majoritària dels tortosins”, conclou Cardona. Argelich és molt crític amb la figura del Defensor, perquè considera que és “manifestament franquista”. “Quan fèiem campanya per treure els símbols franquistes va dir-nos que per treure la creu de Santa Clara hauríem de passar per sobre d’ell”, explica el cupaire, que acusa Cardona d’haver adoptat un altre discurs “de cara el públic” perquè “l’han assessorat així”.
Desmemòria històrica
“Si el monument ha perdurat tant després de la suposada etapa democràtica és perquè hi ha una generació que ha crescut en una desmemòria històrica”, diagnostica Ester Baiges, portaveu de la Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa. Baiges explica que s’ha evitat posar “damunt la taula” tot el que va suposar la Guerra Civil i la dictadura perquè a Tortosa es van viure “tantes tragèdies” que “és un tema tabú”. “La gent progressista de Tortosa va ser assassinada, es va exiliar o va callar per por a represàlies, per això ara es parla de Tortosa com una ciutat conservadora”, lamenta Baiges, que reclama un espai d’interpretació del que va ser la Guerra Civil i la posterior dictadura. “És obvi que el monument el van plantificar aquí per recordar qui havia guanyat la guerra”, afegeix. I subratlla que s’ha de treure.
“Els membres de Corembe com Consol Cordero, del PSC, Cinta Galiana, d’Iniciativa, i el director de l’Arxiu Històric del Baix Ebre haurien de tenir sensibilitat en aquesta qüestió”, recrimina Baiges, que considera una mostra d’”irresponsabilitat” pretendre que el monument segueixi erigit i sent un espai de trobada per als feixistes cada 18 de juliol. La portaveu de la Comissió aprofita per llançar un dard contra els republicans: “Vam contactar amb Joan Tardà i va estar d’acord que s’havia de retirar immediatament, però quan va saber que ERC Tortosa donava suport a la consulta va fer enrere i va parlar d’autonomia local”.
Baiges és molt crítica amb els partits que formen part del consistori tortosí, perquè “tots excepte la CUP” van permetre que se sotmetés a votació “mantenir el franquisme a la via pública”. “No s’hi val a disfressar la història, tots sabem per què es va posar aquest monument aquí”, conclou la portaveu. Tant Corembe com Cinta Galiana han rebutjat parlar amb aquest diari.
L'”excusa” del centralisme
“Hi ha un substrat que vol resistir-se a la retirada al·legant que l’ordre ve de fora”, afirma Argelich, que assegura que aquesta estratègia la va utilitzar “molt àvidament” Ferran Bel. “Sense voler van caure en el parany de dir que si ho pagava la Generalitat sí que el retirarien. Ara que ho paguen es neguen a treure’l”, assenyala. L’argument, segons el cupaire, era “ni un euro dels nostres diners”. “És una excusa més”, conclou.
Carles Mulet, senador de Compromís, comparteix l’opinió d’Argelich: “L’excusa del centralisme està molt estesa, els ajuntaments es posen molt a la defensiva”. Mulet assegura que aquest argument és “el primer que els passa pel cap”, però creu que en realitat “no volen treure la simbologia ni tampoc que els ho mani ningú”.
Mulet ha fet més de 4.000 requeriments a consistoris per la retirada de simbologia franquista recollida a El gran tour del franquismo, un mapa interactiu dels símbols de la dictadura feixista que perviuen a l’estat espanyol de l’Institut Nacional d’Estadística. Alguns d’aquests consistoris, com Albons o Móra d’Ebre, s’han queixat de l’intervencionisme del Senat. De fet, l’alcalde d’Albons, Joan Hostench (Junts) va ser molt crític amb el requeriment de Mulet: “Que vagin a Madrid a discutir del que vulguin, que del nostre poble ja ens en cuidem nosaltres”. L’alcalde de Móra d’Ebre també va reclamar al senador de Compromís “major rigor i seguretat fefaent del que cita” a l’hora “d’iniciar expedients corresponents”.
El senador de Compromís considera que l’actual llei de Memòria Històrica és “insuficient” perquè no té efectes pràctics. “La llei fa recomanacions, però si els ajuntaments fan una interpretació diferent no els fan complir res”, lamenta Mulet, que assegura que la redacció és “molt ambigua”. “Els municipis s’escuden en la frase de la llei que diu “excepte si tenen un valor històric o arquitectònic” per no complir-la”, explica Mulet, que assenyala que hi ha ajuntaments que catorze anys després d’aprovar la llei no han fet “absolutament res” per la retirada de símbols.
Sobre la possibilitat de reinterpretar el monument tortosí, Mulet considera que és “absurd i impossible” perquè hi ha coses que “no són reconvertibles”. “És com dir que si traiem la placa d’un monument de Hitler ja no serà nazi”, exemplifica.
73 
2 
