Mariano Rajoy ha pronunciat aquest divendres el seu últim discurs com a president del PP sense assenyalar la seva preferència de successor o successora i traient pit per la seva actuació a Catalunya. 45 minuts on ha reivindicat la política de “carrer” davant la “pose” i la “fotografia”, i on ha promès que quedarà a disposició del partit des de la segona fila. “M’aparto, però no me’n vaig, i sobretot, seré lleial”, ha afirmat en el moment més aplaudit del seu discurs. L’expresident espanyol ha aprofitat l’ocasió per reivindicar la seva acció de govern, vantar-se de l’aplicació del 155 a Catalunya i atribuir la caiguda del seu govern a una “confabulació de perdedors i independentistes” que s’han colat “per la porta del darrere” a La Moncloa. També ha fet una defensa aferrissada de la política com “una activitat noble” que ell ha exercit, ha dit, “amb moderació i prudència”.
El president espanyol ha demanat als seus successors que siguin “responsables” i es preparin per donar sempre la “resposta adequada”, i ha volgut agrair la tasca dels que han estat al seu costat en aquests anys d’activitat. No ha fet referència a cap dels dos aspirants a la presidència del PP però si que ha demanat al partit que “mai oblidi que li importa Espanya” i que els espanyols “els esperen”. “Mai en aquests anys m’ha faltat el vostre suport i la vostra lleialtat, i el que he rebut de vosaltres és molt més del que mereixo. De tot cor, moltíssimes gràcies”, ha conclòs. Durant el seu discurs, Rajoy ha reivindicat la tasca del seu executiu en matèria econòmica i també pel que fa a l’aplicació de l’article 155 a Catalunya (el un dels moments més aplaudits), una decisió que “no va ser fàcil” i que demanava combinar “fermesa i prudència”. “No era fàcil, però vam saber arbitrar formules i es va fer, el govern autonòmic que va declarar la independència va ser cessat, un fet sense precedents a la nostra història i a la d’Europa”, i ara “els responsables d’aquells actes estan responent als tribunals o fugits de la justícia“, i “Puigdemont no ha tornat a ocupar la presidència de la Generalitat”, ha dit. En aquest sentit ha insistit que “Catalunya com se sap no es va independitzar, i no perquè no ho intentessin, i en vam tenir prou aplicant la llei”. Ara, ha afegit, després de l’aplicació del 155 “avui tothom sap que l’Estat de dret es pot defensar amb l’arma més democràtica que existeix, que és la llei”. En aquest sentit ha afirmat que el seu va ser un govern “disposat a parlar” però “no a cedir” i si a “posar fre” al procés independentista.
Rajoy ha assegurat que l’única sobirania que existeix a Espanya és la de la “nació espanyola”, una sobirania, ha dit, que és “prèvia a la Constitució” i que implica que Espanya és una nació “unida i igual”. “No deixem que ningú desviï la qüestió, perquè ningú trencarà la sobirania, i el que necessita Catalunya és la llibertat i llibertat també el que necessiten els catalans que no passen per l’anella de la independència”. Segons Rajoy, el govern de Sánchez “s’ha colat per la porta del darrere” i va “interrompre una tasca amb èxits cada vegada més inquietants per als seus interessos”. “Alguns s’han conjurat per evitar que un govern del PP es negués a fer concessions als terroristes” i “ara hi ha un govern dèbil al que cobraran cars els seus suports”. Rajoy també ha reivindicat la seva fermesa respecte a ETA, a la que “mai” ha pagat cap preu ni tan sols pel que fa a l’acostament de presos. “No ho vam fer perquè no s’ho mereixen les víctimes del terrorisme amb les que encara estan en deute els terroristes”. “La nostra política ha consistit en aplicar la llei, respectar les resolucions judicials, donar suport a les forces i cossos de seguretat de l’Estat i cooperar amb els nostres països amics”, i amb això “hem derrotat a ETA a canvi de res”.
També ha reivindicat la política de “carrer” recordant que ara està de moda “presentar-se a política amb molt de pose, molta sensibleria i poca substància”, però “no pot ser polític qui no és capaç de ser impopular, perquè no sempre es comprenen les decisions d’un govern i buscar l’aplaudiment a qualsevol preu és incompatible amb la recerca del bé comú”. “A diferència d’altres nosaltres sempre hem estat en l’important, en la substància, en el que de veritat afecta la vida de les persones encara que no aparegui a la premsa”, perquè la política “no es construeix amb fotografies” sinó amb “feina, responsabilitat, prudència i voluntat de concòrdia”.
