El 10 de gener del 2016, Carles Puigdemont va ser elegit president de la Generalitat de Catalunya. Una dècada després, el president a l’exili ha recordat l’aniversari en un post a la xarxa X. Pendent si aquest any serà el definitiu per poder tornar a Catalunya, a l’espera que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciï sobre les qüestions prejudicials de l’amnistia, Puigdemont explica que el 2016 es va trobar un govern espanyol “molt hostil” i a tot “l’aparell de l’estat, mobilitzat a dreta i esquerra per impedir qualsevol avenç a través de qualsevol mitjà, lícit o il·lícit”
Investit a proposta del president Artur Mas i amb els vots a favor de la majoria del Parlament, Puigdemont subratlla que van aconseguir “tenir pressupostos en un context molt més complex que el d’ara, gestionar tragèdies com l’accident de Freginals i plantar cara als terribles atemptats de Barcelona i Cambrils, fins al referèndum d’independència de l’1 d’octubre i la declaració del 27 enmig d’una duríssima ofensiva de l’Estat, que mai no esborrarem de la nostra memòria”.
Avui fa deu anys que la majoria del Parlament de Catalunya, representant legítim del poble català, em va fer l’honor d’elegir-me com a president del país. Vaig assumir la proposta del president Mas amb la plena consciència del que podria comportar complir amb el compromís, i…
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) January 10, 2026
Puigdemont fa vuit anys i dos mesos que viu a l’exili. Assegura que continua defensant el mateix que va fer els 21 mesos de president. Però opina que “les condicions no són les mateixes, ni les del país ni les meves”. D’altra banda, el cap de files de Junts sosté que hi ha valors i principis que “malgrat conjuntures i modes, resisteixen el pas del temps i pels quals val la pena continuar lluitant”, els quals “no són renunciables” tot i les amenaces i l’intent de destruir-nos si cal en l’àmbit personal.
Sense citar Aliança Catalana ni la ultradreta, Puigdemont creu que ara més que mai, “en un moment en què el món bascula cap a posicions que posen en qüestió uns valors i principis que han fet de Catalunya una nació capaç de sobreviure a totes les amenaces“, cal defensar i reforçar “una legítima autoestima pel que hem estat capaços de fer i amb una esperança insubornable pel país que tenim dret a somiar i a construir”.
