El PSC, partit de govern a Espanya –com a federat amb el PSOE– i responsable del ministeri de Transports, amb l’exalcaldessa de Gavà Raquel Sánchez al capdavant de la cartera, va defensar al Parlament de Catalunya el traspàs total de Rodalies, i en la votació es va aprovar amb l’abstenció de Junts i ERC, que per votar-hi a favor van preferir un altre text presentat pels dos grups que aleshores encara eren socis de govern. Tot plegat va ser en el debat de política general celebrat entre el 28 i el 30 de setembre. El document era la proposta de resolució número dos del grup dels socialistes i instava el Govern de la Generalitat a demanar a la Moncloa el “model de traspàs de recursos econòmics necessaris per a l’adequada gestió dels serveis ferroviaris que siguin competència de la Generalitat”. Tot pensat per fer-ho abans d’acabar l’any 2022.
El text del PSC va tenir poca repercussió enmig de la crisi oberta al Govern, aleshores encara de coalició, pendent de si Junts abandonava o no l’executiu després del cessament del vicepresident Jordi Puigneró. I, a més a més, no ha tingut cap conseqüència pràctica, malgrat que la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va escriure fa dos mesos a la ministra per reclamar-li posar fil a l’agulla.
A la vista de l’actual crisi política per l’estat de Rodalies, crida l’atenció fins a quin punt el text anava per feina, fins al punt de proposar aprovar aquest traspàs en la següent comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals. En el mateix sentit, també reclamava “segregar la titularitat de la infraestructura” per “poder prestar serveis”. La resolució establia fins i tot una “revisió del Pla de Rodalies vigent (2020-2030)” per tal “d’incloure el conjunt del sistema ferroviari català”. El text va ser aprovat amb els vots a favor de PSC-Units, Comuns, Vox i la CUP; l’abstenció d’ERC i JxCat i els vots en contra Cs i PPC. Set mesos i mig després, i amb un nou episodi del fiasco del servei de Rodalies a Catalunya per l’avaria de l’R2 Sud, aquest document dorm el son dels justos però, si es rellegeix, agafa més volada que mai.
Un document de tres punts
El text que van portar els socialistes al plenari reclamava que el Govern obrís una ofensiva per reclamar el traspàs de Rodalies, els diners per gestionar-lo i fins i tot, part de la infraestructura de la xarxa. Així, el primer punt proposava a l’executiu de Pere Aragonès “acordar amb el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana del Govern d’Espanya, conjuntament amb el Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori, abans d’acabar l’any 2022, el model de traspàs de recursos econòmics necessaris per a l’adequada gestió dels serveis ferroviaris que siguin de competència del Govern de la Generalitat, per tal que s’aprovi en la propera Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals, així com la titularitat de les infraestructures que puguin ser segregades de la Xarxa Ferroviària d’Interès General dins de Catalunya necessàries per poder prestar els serveis”.
Un segon punt establia com s’havia de traduir econòmicament aquest “model de traspàs”. Bàsicament, havia de “garantir els recursos necessaris per fer front al servei amb els màxims estàndards de qualitat, fiabilitat i atenció a l’usuari”. És a dir, un traspàs quantificat en euros. En aquesta línia, la resolució subratllava que “l’acord sobre el traspàs dels recursos econòmics” s’havia de “complementar” amb una revisió del Pla de Rodalies 2020-2030. És a dir, un pla plantejat unilateralment per l’Estat –sense acord amb la Generalitat, segons fonts del govern català– que compta amb una dotació de 6.000 milions d’euros, dels quals se n’haurien executat mil. Aquest acord hauria d’incloure “el conjunt del sistema ferroviari català” i, per tant, “garantir la coherència en els projectes de millora i el seguiment de l’execució d’actuacions, i l’adequada coordinació entre els administradors d’infraestructures i els titulars dels serveis”.
La portaveu socialista defensant el traspàs
El text també demanava al Govern “acordar amb Renfe les actuacions necessàries per adquirir i millorar els trens i els tallers mentre no es disposin dels d’un altre operador”. Un apunt important, amb el benentès que ara com ara Alstom, Stadler i CAF ja estan fabricant 97 trens en un lliurament a deu anys vista, dels 101 previstos en total. Una operació que es va portar a terme amb autorització del govern espanyol perquè no es podien adquirir perquè encara no s’ha signat el contracte programa entre Generalitat i Renfe que preveia aquesta inversió.
En tot cas, la resolució dels socialistes –aprovada amb els únics vots en contra de populars i Ciutadans– avala la reclamació històrica de l’administració catalana d’autogestionar-se el circuit dels trens de Rodalies. De fet, així ho arguïa la portaveu del PSC, Alícia Romero, en la defensa de la moció durant el ple. “I també volem, per exemple,” remarcava, “avançar en la millora del nostre autogovern i la cooperació entre administracions”. “Per això, presentem dues propostes de resolució, una sobre Rodalies i l’altra sobre l’aeroport”, adduïda. “Ens sembla que hem d’anar del que és petit al que és urgent, però també al que és important, al que marca què volem ser com a país. I això és el que hem fet, intentar posar negre sobre blanc en això”, sentenciava.
Ara, en plena crisi per la greu avaria de l’R2 i enmig de la campanya electoral, els socialistes s’han replegat sobre la defensa de les inversions de l’actual govern espanyol, acusen la Generalitat de limitar-se a fer soroll i del traspàs no se’n sap res.
5
1
