El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos, ha negat que hi hagi cap causa per ser apartat del judici de la Mesa del president Roger Torrent. Així ho manifesta en l’informe presentat com a resposta al procediment de recusació del passat 2 de juny, que ha plantejat Torrent i la resta de membres de la seva Mesa, Josep Costa, Adriana Delgado i Eusebi Campdepadrós. Barrientos no amaga el seu enuig en el seu informe de recusació, al qual ha tingut accés El Món, i carrega els neulers contra els processats, que posen en dubte la seva imparcialitat per les seves declaracions contra el Procés.
Fins i tot, Barrientos arriba a menystenir el vot particular d’un magistrat del Tribunal Constitucional, que en el cas del president Quim Torra va defensar que el president del TSJC s’havia d’haver abstingut de jutjar-lo per la seva contaminació prèvia a la vista de les declaracions que ha pronunciat contra el Procés.
Paral·lelament, la fiscalia s’ha personat en la recusació. El ministeri públic considera que la recusació no té un altre objectiu que “apartar els magistrats de la causa” i arriba a titllar-la de “frau de llei“. Els altres magistrats, Carlos Ramos i Carles Mir, també en els seus informes, neguen que hi hagi arguments per ser separats de la causa i del judici que s’ha de celebrar a finals de juliol. Ara la sala de recusacions haurà de decidir.
El disputat vot particular
En la recusació de Torrent, s’aportava com argument el dens i interessant vot particular de José Ricardo de Prada. Barrientos argüeix que “no és de rebut que es pretengui atorgar al vot particular una sentència —sigui del TC, sigui de qualsevol altre tribunal— més valor o, simplement, un valor autònom davant del de la mateixa sentència”. D’aquí que consideri que no hi ha cap element fàctic o jurídic d’aquest vot particular que serveixi per apuntalar la recusació.
Fins i tot, afegeix que el recusant no hagi parat atenció que l’altre vot particular de la mateixa sentència “va ignorar per complet” els arguments del de De Prada. Així, acusa Torrent “d’enaltir un aspecte d’un vot particular”. “Resulta evident”, continua Barrientos, “que el criteri expressat en el vot particular exalçat pel recusant ha estat tret del seu context factual i processal, context que, si hagués estat degudament considerat, evidenciaria que no té en absolut interès per al present supòsit”.
“Pretensió absurda”
En la recusació de Torrent, Barrientos continua apujant el to i retreu que utilitzi el cas Torra en el cas de la Mesa. De fet, la seva conclusió és que no tots els testos s’assemblen a les olles i que haver jutjat un president independentista no l’impedeix jutjar altres independentistes. “Que el recusant pretengui absurdament sostenir que totes les causes penals incoades en els darrers anys per raó de qualssevol fets comesos per qualsevol persona, en qualsevol moment o ocasió, encara que fos sense cap concert entre elles, pel simple fet que aquestes persones poguessin compartir en el seu fur intern el propòsit de modificar al marge de la llei el règim constitucional vigent a Espanya —Catalunya inclòs —, comparteixen sense més ni més un únic objecte penal i, per tant, haurien d’haver estat tramitades com una sola causa única i general”.
Per altra banda, en la recusació formulada per la secretària Adriana Delgado, va una mica més enllà i Barrientos demana aclarir la seva posició. La defensa de Delgado argumenta el fet que Barrientos es va empipar perquè el president Torrent va parlar de presos polítics en un acte al Col·legi d’Advocats el 2018 i, per tant, la causa actual versa sobre dues resolucions de Parlament que parlen d’aquesta qüestió. “Això, senzillament, no és veritat”, sentencia Barrientos. Així argumenta que tenir present aquell dia és un “excés de zel” sobre les seves paraules i les resolucions que han portat la Mesa de Torrent a la banqueta dels acusats.
Pel que fa a la recusació presentada per Costa, Barrientos carrega els neulers i la qualifica “d’extraordinàriament confusa, amb raonaments truncats i plena de hipèrboles injustificades”. Fins i tot, qualifica de “grollera reproducció” els al·legats fàctics de Costa en el seu escrit. Al capdavall, l’acusa de buscar la “confusió de la sala” aportant parts de la resolució per tal que es tramiti la recusació. A més, defensa que el seu nomenament “polític” no pot incidir com a causa de recusació.
16 
