Si és 17 d’agost, això és la Universitat Catalana d’Estiu, l’UCE, a Prada, el Conflent. Aquesta podria ser una frase feta habitual de la canícula política catalana, sempre calorosa. I un any més, s’ha complert la profecia. Amb un quart d’hora de retard -una anomalia en gairebé seixanta anys-, s’ha inaugurat la 58a edició de l’UCE. Tot plegat amb la seva tradicional vocació global de catalanitat en l’àmbit acadèmic, científic, social, cultural i polític, amb el lema “Països Catalans més que mai: desenvolupament o progrés” s’ha donat el tret de sortida a una setmana d’intensa activitat de cursos, conferències i classes magistrals.
Sense cap mena de dubte, l’acte d’inauguració l’ha protagonitzat Audie Vivès, batllessa de Prada, que ha despertat un sonor aplaudiment després d’un discurs, absolutament en català, i que ha sorprès el mateix president de l’UCE, el sovint hieràtic Jordi Casassas, que ha admès haver “començat fort” l’acadèmia estiuenca. Tot i això, no ha eclipsat el ponent principal, el doctor Antoni Fiuró, de la Universitat de València, que ha exposat una extraordinària conferència sobre la figura i l’ascendència de Jaume I. De fet, la figura del monarca ha estat l’excusa per proposar una nova idea dels Països Catalans i una catalanitat disposada a acollir amb la fórmula “un nosaltres obert”.
Una terra d’acollida
En tot cas, Vivès no s’ha estat per romanços i ha reivindicat l’UCE com un centre de trobada dels Països Catalans i com a terra d’acollida, com es va demostrar amb l’exili durant i després de la guerra dels Tres Anys, batejada com la Guerra Civil espanyola. De fet, l’alcaldessa amb una pronuncia ferma i conscient del públic que omplia com un ou l’auditori Charles Renoviuer de la capital del Conflent, ha defensat el concepte dels Països Catalans i de la catalanitat que representa i més en un entorn hostil amb el fantasma del feixisme que es passeja per Europa.
Per això, ha esperonat a la Catalunya Nord, al Principat de Catalunya, al País Valencià, les Illes, la Franja i Andorra, a unir esforços per la “dura batalla” contra el feixisme i més quan a Perpinyà, l’ajuntament és en mans de Reagrupament Nacional, l’extrema dreta oficial francesa. Tot plegat en un context del moviment en favor de canviar el nom del departament administratiu de la Catalunya Nord i rebatejar-lo com a “Pirineu Català” que defensa un dels altres ponents a la inauguració, Nicolau Garcia, exalcalde d’Elna i vicepresident del Consell Departamental del Pirineu Oriental”.
“Esborrar la identitat catalana”
Vivès, que va ser escollida molt recentment alcaldessa de Prada, ha alertat dels seus veïns cooptats per l’extrema dreta que només treballen per “esborrar la identitat catalana”. Així ha recordat que el consistori de Perpinyà ha retallat les subvencions a la cultura catalana o el tancament de l’oficina pública del català de la ciutat. Decisions que, per Vivès, respon a la ideologia “feixista, xenòfoba i excloent” de l’extrema dreta. D’aquí que hagi reivindicat Prada com una “terra d’acollida” tot citant l’exili de Pompeu Fabra i Pau Casals. En aquest sentit, ha demanat armar-se de valor perquè la “batalla serà dura” tot i assegurar que els Països Catalans poden ser un mur de contenció contra el feixisme.
Per la seva banda, el professor Furió ha aprofitat la seva lliçó inaugural sobre els 750 anys de la mort de Jaume I per esbossar un nou concepte dels Països Catalans allunyats “d’una prolongació d’un mapa medieval” o de la “nostàlgia” sinó un “projecte contemporani econòmic, social, cultural i comercial” que no caigui en una “identitat tancada” i que eviti “renúncies modestes”. De fet, ha resumit la seva idea per tal que el català tingui possibilitat de futur cal un “nosaltres obert”, perquè el futur “no està escrit al Llibre dels Fets ni en cap altra crònica, per això encara el podem escriure nosaltres”.
