“Estàvem jugant al pòquer i jugàvem de farol i ja està, no cal donar-li més voltes“. Així va ser l’atzucac del 8 de juny de 2018 de l’exconsellera i ara eurodiputada, Clara Ponsatí, que va encetar un autèntic terrabastall en el món sobiranista. Era en un acte organitzat per l’ANC per valorar i explicar què va passar l’octubre de 2017. La cruesa de les paraules de Ponsatí es corresponen al seu caràcter polític i a la seva desacomplexada convicció independentista. Ara, la mateixa contundència l’ha portat a desvincular-se del Consell per la República. Un divorci anunciat en diverses webinars de l’ANC que encara no s’havia formalitzat i motivat en entendre que el Consell per la República no fa les funcions ni la feina que li pertoca. Tot i això, el seu entorn assegura que “vol deixar clar que quan en un futur es valorin les decisions d’ara no consti que ella hi estava conforme i hi va participar”.
Així ho va demostrar quan va formar part del secretariat nacional de l’Assemblea abans de ser nomenada consellera d’Ensenyament, a la crisi de Govern de Carles Puigdemont arran de “l‘Operació Patrimoni” de juliol de 2017. Ponsatí sempre s’ha mostrat com una freelance, disposada a criticar el que no li sembla bé d’un Procés polític que l’ha portada a l’exili i a denunciar judicialment la policia espanyola pel robatori de la tauleta i l’ordinador durant el Primer d’Octubre. Fins i tot, va escriure el pròleg del llibre d’un dels considerats Octubristes, Jordi Graupera: “Una proposta per a Barcelona”, (Destino, 2018), en la que fou la seva precampanya electoral a l’Ajuntament de Barcelona.
La decisió d’aquest dimarts és un cop al Consell per la República, un instrument que ha nascut marcat per la lluita caïnita dels darrers anys entre les formacions independentistes
La decisió d’aquest dimarts és un cop al Consell per la República, un instrument que ha nascut marcat per la lluita caïnita dels darrers anys entre les formacions independentistes. En un comunicat, l’economista explica que l’entitat de l’exili “no contribuïa a deslligar-lo de les lògiques electorals ni, més endavant, de les discussions sobre la formació i la coalició de govern de la Generalitat”. És a dir, Ponsatí es desvincula del Consell en considerar que “opera supeditat a les dinàmiques de la política i el govern autonòmics“. L’exconsellera assegura que havia pres la decisió el passat 23 de desembre, coincidint amb el moment en què Carles Puigdemont va fer públic que es presentava com a número u a les llistes de Junts.
“Vaig posposar l’anunci públic d’aquesta decisió a l’espera que el Consell entrés en una nova etapa després de les eleccions a l’Assemblea de Representants, però davant dels reiterats retards en aquesta convocatòria, ara prevista per finals d’octubre, crec que tinc el deure d’informar sobre aquesta situació als membres del Consell i a altres persones interessades”, afegeix el comunicat. Aquesta economista, amb una reputació acadèmica reconeguda internacionalment per, a més de la Universitat de Saint Andrews —on exercia abans de ser consellera—, la Universitat de Minnesota, Georgetown, San Diego i Toronto, no està per brocs ni per ambigüitats i no es mossega la llengua.
Contra el “pragmatisme mal entès”
Com exemple, unes declaracions de novembre de l’any passat quan va criticar sense embuts els partits independentistes en plena precampanya electoral. “S’està veient com el pragmatisme mal entès, això dels governs efectius, ens està portant a un atzucac que està esmicolant el país”, va afirmar aixecant polseguera. En declaracions al Matí de Catalunya Ràdio, Ponsatí opinava que era una “equivocació” que el Govern insistís a pretendre governar el país a través de les eines autonòmiques.
Aleshores, ja es mostrava desconfiada amb la línia del procés en concloure que s’estava parlant “massa poc” de com afrontar un embat amb l’Estat i desconfiava que s’avancés en aquesta qüestió durant la campanya electoral: “Em temo que no sabrem exactament què estaran votant els electors, si un Govern que ho faci una mica millor que el d’ara, cosa que és clarament molt fàcil, o si un govern que faci un pas endavant i acabi la feina que vam deixar empantanegada el 2017″. Tota una declaració política.
La decisió de Ponsatí no ha sorprès ni a la resta de membres del Consell per la República, ni tampoc als seus companys de files de JxCAT
La decisió de Ponsatí no ha sorprès ni a la resta de membres del Consell per la República, ni tampoc als seus companys de files de JxCAT. Dilluns va avisar formalment als membres de la direcció del Consell tot i que feia tres mesos que els avançava que segurament abandonaria el Consell. “Les discrepàncies han estat des del primer dia de creació del Consell”, apunten les mateixes fonts. De fet, Ponsatí va modular el discurs i el va adaptar per “responsabilitat” seguint el curs polític i l’estratègia europea de Junts, és a dir, la contraofensiva judicial i les eleccions europees que li van suposar un escó a l’Europarlament.
Ponsatí és un dels símbols dels unilaterals que seguint la seva metàfora no vol participar en més ‘farols’ en el benentès que considera que el Consell no fa la feina per la que considera que es va crear. “Lamento que un instrument com el Consell, que podria ser útil per reprendre la via cap a la independència i fer efectiu el mandat de l’1 d’Octubre, operi supeditat a les dinàmiques de la política i el govern autonòmics”, emfatitza en el seu comunicat.
