La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, s’ha erigit com una de les icones independentistes en la biosfera sobiranista pel seu paper en la disputa interna a Unió després del 14-J. Un paper que ha unit l’aparell d’UDC, el PSC i el PP per criticar l’independentisme manifest d’una figura neutral com interpreten que hauria de ser la segona sindicatura de Catalunya.
Dijous a la tarda, el secretari general d’Unió, Ramon Espadaler, ja criticava amb vehemència i en públic les opinions que la seva companya de files havia versat sobre l’aparell del partit. Per Espadaler, l’independentisme “sobrevingut” de De Gispert i les seves opinions contundents sobre el procés “deslegitimen” el seu càrrec institucional. “Ser presidenta del Parlament és ser un “primus inter pares” i la seva conducta no va per aquest camí”, apuntava Espadaler.
De fet, el secretari general d’Unió repetia fil per randa les acusacions que ja fa dies expressa en el mateix sentit el portaveu del PSC, Maurici Lucena. “Núria de Gispert és l’exemple del que no hauria de ser un president del Parlament”, assegura Lucena en reiterades intervencions els darrers dies. Unes critiques que van ser especialment dures el passat 16 de juny quan acusava de Gispert de “flagrant vulneració del principi de neutralitat que li pertoca a la presidenta del Parlament que des d’un punt de vista institucional ha perdut tots els papers”.
Igualment, el portaveu del PP, Enric Millo, també carrega els neulers contra l’independentisme de la presidenta del Parlament no només en la seva activitat orgànica. Els populars creuen que també exposa les seves idees en actes institucionals. Com exemple, Millo ha demanat explicacions a la Mesa i a la mateixa presidenta per haver actuat de forma “indigna” durant una visita d’escolars al Parlament. Els populars demanen una disculpa pública perquè entén que la presidenta va utilitzar la història per “generar odi” i la converteix en “partidista, sectària i falsa”. Un fet que s’ha vist incrementat per la seva participació tan “activa” en la crisi a Unió entre independentistes i no independentistes.
