El diari La Vanguardia publica aquest dissabte els noms de els 18 independentistes que van ser espiades pel Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) amb l’aval del jutge del Tribunal Suprem. Els serveis secrets espanyols tenien antenes posades a ERC, a Junts, a la CUP, al PDeCat, dues a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, unes quantes a l’entorn de Carles Puigdemont i unes altres en aquells que poguessin suposadament tenir alguna relació amb els Comitès de Defensa de la República (CDR) o amb el Tsunami Democràtic. Segons el diari, les 18 persones per a l’espionatge de les quals el CNI va demanar i obtenir autorització judicial perfilen un mapa complet del moviment independentista en el període 2019-2020, d’acord amb la llista completa de les persones intervingudes que la directora de l’entitat, Paz Esteban, va portar la setmana passada a la comissió de Secrets Oficials del Congrés dels Diputats.
Els 18 espiats són Pere Aragonès, qui en aquell moment era el vicepresident de la Generalitat i coordinador nacional d’ERC; Jordi Sànchez, secretari general de Junts per Catalunya; Carles Riera, diputat de la CUP; Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC); Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium; Jordi Bosch de Borja, membre de la junta d’Òmnium; Gonzalo Boye, advocat de Carles Puigdemont; Joan Matamala, amic del president a l’exili; Josep Lluís Alay, cap de l’Oficina del President Puigdemont; Xavier Vendrell, empresari i exconseller d’ERC; Elsa Artadi, vicepresidenta i líder de Junts a Barcelona; Albert Batet, diputat de Junts; David Bonvehí, president del PDeCat; Marc Solsona, secretari general adjunt del PDeCat i alcalde de Mollerussa; Sergi Miquel Gutiérrez, director de l’estructura tècnica de la Casa de la República; i Jordi Baylina, Pau Escrich i Xavier Vives, empresaris de tecnologia.
El CNI equipara l’independentisme al terrorisme
D’acord amb La Vanguardia, el CNI va defensar durant la seva compareixença que, de la mateixa manera que el jihadisme, l’independentisme català suposa una amenaça per a la integritat de l’Estat. Esteban va llegir la Directiva d’Intel·ligència, aprovada pel govern de Pedro Sánchez el 2019, en la qual se cita les “campanyes de l’independentisme” com un dels objectius del CNI. Així mateix, també la protecció de la imatge internacional d’Espanya.
Alguns noms de la llista ja havien transcendit. Segons va avançar divendres el diari El Mundo, el magistrat del Suprem encarregat del control judicial a les activitats del CNI va justificar les escoltes al president de la Generalitat, Pere Aragonès, i 17 persones més de l’entorn independentista durant les protestes postsentència del 2019 perquè suposaven un risc important per a la unitat d’Espanya. “Les intervencions telefòniques són l’única fórmula per evitar una secessió a Espanya”.
Pluja de filtracions sobre el cas Pegasus
En els últims dies el CNI ha triat El Mundo per filtrar diverses informacions relacionades amb el cas Pegasus per desgastar l’executiu de Pedro Sánchez com a resposta a la destitució d’Esteban, a qui el govern espanyol responsabilitza de la bretxa de seguretat de les seves comunicacions que es va produir el 2021, però que no s’ha detectat fins ara.
Una altra filtració al diari d’Unitat Editorial va revelar que el govern espanyol sabia des del 2019 que el CNI estava espiant Aragonès i la resta d’independentistes per la seva vinculació amb el Tsunami Democràtic. Els serveis secrets espanyols asseguren que va informar l’executiu de Pedro Sánchez “com es fa sempre”, contradient així la versió oficial del govern espanyol, que des de l’esclat de cas Pegasus ha intentat desmarcar-se de l’espionatge i ha carregat tot la responsabilitat sobre el CNI, amb l’excepció de la ministra de Defensa, Margarita Robles, que sempre ha defensat la feina dels serveis secrets, que depenen directament del seu departament.
3 
5 
