És dissabte a la tarda. Un 27 de juny. Centenars de joves es manifesten a Badalona, la tercera ciutat de Catalunya i governada per un dels símbols de la dreta desacomplexada, el popular Xavier Garcia Albiol. És una manifestació contra el moviment “reaccionari i el feixisme” i un avís a navegants als partits formals de l’esquerra catalana. La manifestació és vistosa i respon a una estètica i un fons molt concret, i en els seus discursos i pancartes recull idees i conceptes clarament comunistes. De fet, és una demostració de força de l’entitat convocant, l’Organització Juvenil Socialista (OJS), que fa temps que neguiteja i fa la murga a l’esquerra independentista catalana de l’òrbita de la CUP, sobretot a Arran i al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans.
L’OJS és una organització que té tots els números per guanyar protagonisme dins la biosfera sociopolítica catalana. En aquest sentit, des de la seva creació formal, fa encara no tres anys, va creixent en poder de convocatòria i en simpaties, i sobretot en espais que fins ara estaven més aviat sota el radar de control de la Candidatura d’Unitat Popular, la CUP. Àmbits com ara l’universitari o la lluita per l’habitatge. L’organització, però, ara per ara sembla buscar més accions concretes i està preocupadíssima per la formació dels seus militants i quadres. I, en certa manera, prioritzant la lluita social a la nacional, en tant que entenen que Moviment Socialista, que els aixopluga, engloba totes aquestes lluites.
Precisament, la qüestió nacional i el feminisme, molt apamades des de la CUP, són dues de les portes que més resisteixen l’embat de l’OJS. En canvi, el desencís del Procés ha estat una autopista d’entrada de joves independentistes a l’OJS. L’esquerra anticapitalista, com a catalana, no podia evitar patir una escissió.
Una escissió controlada
L’OJS no neix com un bolet. Ans al contrari, és una “nova línia política” que neix a Euskadi arran d’una entitat batejada com a Moviment Socialista. Va ser el febrer 2019, quan es va posar en marxar Gazte Koordinadora Sozialista (GKS), en català Coordinadora Juvenil Socialista, una escissió del sector més jove d’EH Bildu, quan la formació abertzale va redirigir la seva estratègia política cap a l’àmbit més institucional. A l’estat es va crear la Coordinadora Juvenil Socialista, que recupera l’evangeli de la lluita de classes sense embuts ni matisos i que crida a “l’acció política independent i revolucionària del proletariat”.
L’èxit de GKS encara cou a l’esquerra abertzale, que veu amb recel com s’escampa per llocs on les esquerres independentistes o sobiranistes tenien un mercat més o menys consolidat, com ara Galícia, País Valencià, Mallorca i Catalunya. La primavera de 2024 va néixer la Creba Socialista de Galiza, que ja es definia com un “espai de trobada, formació i debat de socialistes de militants amb voluntat socialista a Galícia”. L’estiu del 2024 es va crear Bastida, “l’espai per a la construcció de l’estratègia socialista a Palma”.
Abans, el setembre de 2023, havia nascur l’OJS del País Valencià, i aquest setembre passat, dos anys després, ja va anunciar la creació d’assemblees territorials. El cas de Catalunya va ser prou similar. El seu embrió va ser una escissió molt estudiada de l’esquerra independentista, bàsicament d’Arran i de sectors d’Endavant, l’any 2022, però no es va presentar oficialment fins al setembre de 2023, en un acte al barri de Roquetes de Barcelona. Des d’aleshores, s’ha escampat com una taca d’oli arreu del país i ha guanyat protagonisme en comarques on hi havia certa consolidació de l’esquerra independentista, com el Segrià, Alt Urgell, Ripollès, Gironès, Tarragonès i l’Alt Urgell, i també als districtes de Ciutat Vella i de Gràcia de Barcelona, a més de les universitats.
“Política proletària contra política burgesa”
La idea de l’OJS és prou clara: “Política proletària contra política burgesa”. És a dir, una esmena a la totalitat, des del punt de vista més comunista, al sistema de partits d’esquerres a Catalunya, formacions que, d’altra banda, asseguren que són “ineficaces”. De fet, es presenten com els “constructors de l’alternativa a la dictadura de polítics i empresaris”. En aquest context, dibuixen la burgesia com la “veritable culpable de la misèria i auge reaccionari actual”.
En els seus actes, calculats des del punt de vista de l’agitprop, el protagonisme és per a la bandera roja. Una bandera que opinen engloba tots els moviments que volen polititzar lluny de les estructures institucionals, com ara l’antiracisme, la defensa del català o el feminisme. Una lluita “contra la violència i l’explotació” que no defuig el cos a cos ideològic ni el xoc institucional. És el que anomenen en la seva proposta política “autodefensa socialista”. En síntesi, esperen transformar els moviments socials en “militància política”, això és, endreçar políticament les lluites per l’habitatge (un veritable viver de l’OJS), l’antifeixisme o el feminisme.
Formació, universitats i lluites
La formació és una de les claus en el manual del bon militant -que asseguren que són centenars a Catalunya-. Al capdavall, és una de les seves principals activitats, amb jornades denses. Cal tenir present que un dels seus principals planters són les universitats catalanes. Només cal recordar com han ocupat espais que abans monopolitzava el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC). Un exemple n’és que del 25 de setembre al primer d’octubre van fer una veritable marató de presentacions a les universitats catalanes, com la de Barcelona, l’Autònoma, la de Girona i la de Lleida. Comunicativament, Twitter i Instagram són els seus canals preferits, però el mitjà Horitzó Socialista ofereix un veritable manual per entendre l’abast i el contingut d’aquest nou protagonista polític.
A més, l’OJS ha sabut trobar un pou de recursos humans i d’afiliació en dos moviments claus. En primer terme, una lluita molt treballada i que ja ha provocat friccions amb altres espais de l’esquerra independentista: l’habitatge. De fet, abonen el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya, que, en un any de vida, presenta un full de serveis prou destacat, com la creació de deu seccions locals i més de 130 desnonaments aturats. En aquest sentit, la lluita contra els desnonaments -el dret a l’habitatge des d’un punt de vista polític- ha estat un dels reclams principals per atraure joves desencantats del Procés.
Un altre dels punts que els han fet entrar amb força les darreres setmanes ha estat la Flotilla de denúncia del genocidi de Gaza. La lluita i la protesta contra la guerra ha estat una de les premisses principals de treball i ha generat força simpaties entre la joventut que s’ha afegit a la protesta a través de l’OJS, sobretot en assemblees locals. Així, amb la seva presència en avalots o topades amb organitzacions d’extrema dreta en universitats, encara han revestit de més pàtina de lluita revolucionària una organització que dona per entesa la lluita nacional però que centra la força en la lluita de classes. Una proposta que, de moment, ja fa patir la CUP, partit que fins i tot s’ha hagut de repensar internament amb canvi d’imatge i d’estructures internes per afrontar la lluita de les esquerres després del Procés.
