“Em tracten millor a Madrid”. Així va reaccionar el portaveu d’Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, en arribar a una trobada espontània amb periodistes catalans durant el darrer conclave que la formació va celebrar a Martorell. Va aterrar a Madrid el gener del 2016 amb un missatge netament independentista i amb la idea d’estar només 18 mesos a la cambra baixa espanyola, amb el Primer d’Octubre i la independència de Catalunya en l’horitzó. Aquella imatge d’independentista alliçonador s’ha anat desdibuixant al llarg dels deu anys que porta a la capital espanyola. El líder de la formació republicana a Madrid ha deixat de banda les performances –com ara la de la seva famosa impressora, amb què va ironitzar sobre els escorcolls de la Guàrdia Civil per localitzar el lloc on s’imprimien les paperetes de l’1-O– i ha modulat el seu missatge, que ara és més en clau espanyola que catalana. En aquest marc va posar sobre la taula la idea de crear un espai “plurinacional de veritat” de “l’esquerra perifèrica” per presentar-se conjuntament a les pròximes eleccions espanyoles. El seu partit el va desautoritzar, però ell continua com peix a l’aigua a Madrid, fins i tot quan l’ultradretà Vito Quiles l’empaita amb el seu micròfon als afores del Congrés, una situació en què intenta mostrar-se ocurrent en lloc de defugir-la.
Experts consultats per El Món remarquen la transformació del polític català durant tot aquest temps, fins al punt que el periodista Fernando Jáuregui, col·laborador d’aquest diari, l’equipara a la figura i el paper que va desenvolupar Josep Antoni Duran i Lleida quan era líder de CiU a Madrid. I, no només això, perquè el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) ja l’inclou des del febrer entre les respostes espontànies a la pregunta: “Dels principals líders polítics, qui preferiria que fos el president del govern espanyol?”. En el darrer estudi, el d’aquest octubre passat, el suport era del 2,7%, menys de dos punts per sota de la líder de Sumar, Yolanda Díaz, l’única dirigent de l’esquerra progressista que el supera com a possible president del govern espanyol.
“Un gir de 180 graus”
El politòleg i professor de la Universitat Pompeu Fabra Toni Rodon destaca que Rufián l’any 2016 tenia un perfil “molt més contestatari, de partit protesta”, en el context dels inicis del Procés. “Era molt més agressiu, ara sembla més un polític moderat, també en les formes retòriques. Com si fos un polític que governa, que està dintre del sistema i que és part, en certa manera, de l’statu quo”, exposa Rodon. I assenyala que això també es nota amb les seves preferències polítiques i la seva retòrica.
Jáuregui, per la seva banda, creu que el dirigent republicà ha fet “un gir de 180 graus”. Exposa que “ja no és el Rufián que treu la impressora des de l’escó, s’ha tret les samarretes cridaneres i provocatives i és un tipus molt accessible als mitjans”. “És a casa seva”, alerta. I, per deixar clara la seva adaptació a Madrid després d’una dècada, diu que se li nota fins i tot en la vestimenta i en el pentinat. “Ja no té la serra de Milei i ara és, entre altres coses, una persona d’esquerra molt moderada”, destaca.
Juan Carlos Monedero, professor de Ciència Política de la Complutense de Madrid i un dels fundadors de Podemos manifesta que és “complicat” entendre el paper de Rufián sense entendre l’auge de l’extrema dreta. “I tinc la sensació que a Rufián li passa el que li va passar al seu moment a Pedro Sánchez, que s’ha podemitzat alhora que es despodemitza. I això deixa un espai per ser representat, que crec que és el que fa que molta gent vegi a Rufián un líder estatal i no tant un líder més circumscrit al seu territori”, subratlla. “Rufián és dels polítics que més ha crescut en els darrers anys”, afirma, i apunta que aquest creixement es deu a “una lectura més complexa de la realitat, no veure només el teu campanar sinó veure tot el territori”. “Segurament hi ha més autenticitat en el que ara diu que en aquelles expressions, com quan va fer referència a les 50 monedes de plata i les coses que eren més juvenils d’una persona que estava trobant el seu espai polític”, resumeix.
L’abandonament del discurs independentista per un discurs de l’esquerra espanyola
Tots els experts consultats constaten el canvi de discurs que ha protagonitzat Gabriel Rufián. Monedero creu que és perquè, segons ell, l’esquerra catalana i l’esquerra basca “estan ocupant un espai que va tenir Podemos, on les propostes integraven tot el territori [espanyol]”. “Si algú rebaixa la seva identitat, si baixa una mica la bandera, doncs els altres poden trobar un espai de representació i, per tant, estar disposats a jugar i crec que això Rufián ho està fent i l’està fent atractiu”, afegeix Monedero, amb una mirada espanyola. Es refereix al que Toni Rodon constata que “tothom ha vist”, que Rufián ha anat abandonant les seves posicions sobre la qüestió nacional: “En parla molt poc o directament no en parla”. Això, segons Rodon, podria respondre al fet que amb els anys que porta a Madrid “ha socialitzat i ha anat veient que les coses són diferents del que pensava, i ha fet un canvi d’opinió”. Però també posa sobre la taula una aposta estratègica d’ERC que pot entendre que amb un perfil com ell “arriba un electorat que, si no, no hi arribaria”. “O les dues coses alhora, també ho podrien ser”, diu.
L’opinió de Monedero és, segurament, una prova clara del públic amb què encaixa cada dia més Rufián. Afirma, per exemple, que si les exigències nacionals a Catalunya es “tornen d’extrema a dreta és més fàcil cercar un discurs progressista que insisteixi més en els valors republicans que en els valors identitaris”. El cofundador i exdirigent de Podemos fa un pas més i planteja que ERC “pot lliscar com Junts cap a posicions d’extrema dreta en una carrera de veure qui és més aliè als drets humans amb un discurs antiimmigració i amb un discurs reaccionari o bé es pot plantejar la necessitat d’una refundació republicana d’Espanya”. Una observació que encaixa amb la batalla de Podemos contra la delegació de les competències de gestió de la immigració a la Generalitat que reclamava Junts.
Una altra perspectiva espanyola significativa és la de Fernando Jáuregui, que creu que Rufián ha articulat un discurs que li permet “no estar esbiaixat a favor de Sánchez ni excessivament en contra”. “Es decanta com un home d’esquerres, i s’ha convertit en un referent en tota regla. Però és un dels portaveus més destacats de la dreta i l’esquerra” al Congrés, perquè “introdueix un cert assossec”. A Jáuregui, les intervencions del portaveu d’ERC li recorden les que feia Duran i Lleida quan era el portaveu de CiU. “Quan sortia, tothom abandonava l’hemicicle, però feia el millor discurs i fins i tot feia propostes constructives”. “Ara ve Rufián amb la seva pregunta setmanal, i amb les seves intervencions, i d’alguna manera omple buits”. “És una de les màximes figures que tenim al Congrés de Diputats. Unes figures més respectables i respectades”, sentencia. Una frase que és una nova prova del progrés de Rufián en l’opinió pública espanyola.
Una confluència d’esquerres per garantir-se el futur?
Els experts també aborden la proposta de Rufián per crear una confluència d’esquerres, però estan dividits entre els que creuen que és necessari articular un espai com aquest i els que opinen que potser ho fa per buscar una sortida després de perdre la confiança de la cúpula del seu partit, que va desautoritzar la seva proposta des del primer moment. Per a Toni Rodon, la qüestió és si aquest moviment respon a l’objectiu de “garantir-se una posició” al Congrés en el futur, perquè “potser ja veu que això se li acaba”, ja que la seva figura s’està posant en dubte dins d’ERC. “Una manera de mantenir-se és apostant per aquesta solidaritat fraternal de les esquerres”, assegura.
En canvi, per a Jáuregui aquest moviment en l’esquerra espanyola és més necessari que mai perquè “l’espectacle actual és potencialment perillós”. “Cal un aglutinador de l’esquerra”, diu, i per a ell és una obvietat que d’“alguna manera” Rufián aspira a representar l’esquerra espanyola i ocupar-hi un “lloc representatiu” en un moment en el qual aquest espai polític s’està “ensorrant”. En un escenari on la fractura entre Sumar i Podem és definitiva i el paper del PSOE no queda clar, Rufián planteja la idea i se situa per “damunt” de la resta perquè no està amb cap d’aquestes formacions i la seva proposta adquireix “rellevància nacional [espanyola]”. “Dins l’equilibri de poder, ell està força equilibrat. I diria que, ara mateix, està en una posició de centre”, resumeix Jáuregui, i assenyala que “el més important és fins a quin punt aquest senyor que representa ERC aquí, i jo crec que no ho fa”.
Juan Carlos Monedero creu que Rufián ha crescut molt i els seus discursos al Congrés assenyalen assumptes dels quals abans s’ocupava Podemos com, per exemple, l’habitatge o la confrontació amb l’extrema dreta. “Un líder que dedica una part important del seu temps a confrontar la dreta i l’extrema dreta tindrà més audiència que altres lideratges que dediquen una part rellevant del seu temps a confrontar amb altres esquerres”, apunta. Però, no obstant això, creu que no pot liderar només aquest espai. En aquest sentit, Monedero veu més probable un “triumvirat” perquè, segons la seva opinió, “algú ha de representar els milions d’immigrants que hi ha al nostre país i que necessiten una veu creïble que els faci un espai”. “Aquí em sembla que Rufián no ho podria fer”, afirma, i, d’altra banda, també creu que calen veus femenines igualment. “La representació del conjunt de l’esquerra haurà de ser coral”, resumeix.
Els vídeos amb Vito Quiles: una estratègia per arribar a més gent?
Finalment, els analistes consultats també parlen sobre els vídeos que Gabriel Rufián ofereix amb l’ultradretà Vito Quiles, però cadascú en té una opinió diferent. Al periodista Fernando Jáuregui no li consta que el portaveu d’ERC doni “gaire corda” a Quiles, i, per a ell, no deixa de ser “una trista anècdota que no va enlloc”. En canvi, Juan Carlos Monedero rebutja que li faci el joc a l’extremista i apunta que respon a les seves preguntes per “menystenir-lo”. “Si el ridiculitzes, és més efectiva la crítica que si els confrontes”, manifesta, i creu que Quiles no se n’adona. En canvi, Toni Rodon hi veu “molta estratègia”, en aquesta actitud de Rufián, que sap que aquests vídeos “els mira molta gent” i li poden servir per “intentar eixamplar una mica la seva base més tradicional”.
