Els vots favorables d’Esquerra Republicana i Junts per Catalunya seran claus per permetre la investidura de Pedro Sánchez i les dues formacions independentistes ja han fixat les seves condicions abans d’obrir negociacions amb el PSOE i Sumar. En l’últim ple del Parlament abans del període de vacances, ERC i Junts es van instar a fer un “front comú” al Congrés per negociar de manera conjunta amb els socialistes. Un desig que, una vegada més, no sembla factible a hores d’ara, sobretot per les demandes que han posat cadascun dels partits sobre la taula per delimitar el terreny de joc de les converses. En conversa amb El Món, fonts de Junts han remarcat que el partit només es vol centrar en aquestes dues condicions que ha fixat com “els mínims marcats” per permetre la investidura de Pedro Sánchez, mentre que els republicans, com també han mostrat públicament, estan més disposats a moure’s amb un seguit de propostes economicosocials per trobar un punt intermedi encara que tingui un suport més limitat i esperen i confien que Junts faci el mateix, tot i que la formació de Laura Borràs ja ha rebutjat algunes propostes efectuades pels republicans.
L’únic punt en el qual Esquerra i Junts coincideixen al cent per cent és en el de demanar la fi de la repressió a l’independentisme amb una amnistia per a tots els jutjats, encausats i investigats en causes relacionades amb el Procés. De fet, Carles Puigdemont ja ha deixat molt clar que, tot i haver rebut alguna oferta d’indult —una proposta que requereix que abans sigui jutjat—, no en té prou amb una solució personal, sinó que cal trobar una sortida als 4.000 represaliats pels fets de l’1-O i que el “xantatge polític” no funcionarà. No obstant això, el PSOE considera que aquesta mesura de gràcia és inconstitucional i sempre ha impedit de la mà del PP i Vox que qualsevol iniciativa d’aquest tipus prosperi al Congrés. De fet, els socialistes han impedit que s’arribés a debatre sempre que l’independentisme ha intentat portar-ho a la cambra baixa.
Totes dues formacions independentistes també reclamen l’autodeterminació, però aquí hi ha matisos entre un partit i l’altre. Els republicans, per la seva banda, ofereixen una sortida als socialistes per tractar la proposta d’un referèndum pactat a la taula de diàleg. En canvi, els juntaires reclamen que formi part de l’acord per permetre la investidura. De fet, Junts va deixar clar l’endemà de les eleccions que aquest és el “tema central” per resoldre el conflicte polític i, a més, va advertir el PSOE que ells volen cobrar “per avançat” perquè, segons defensen, Sánchez ha demostrat tenir “poca credibilitat” i no cal “regalar vots a cambio de nada“.
En aquest sentit, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va insistir en la roda de premsa per fer balanç del curs polític que el conflicte es resoldrà amb un referèndum i va oferir a les parts negociadores el projecte de l’Acord de Claredat, que no compta amb el suport del Parlament. De fet, la presidenta de Junts, Laura Borràs, li va replicar que amb aquesta proposta el cap del Govern “demostra el seu nivell de desconnexió de la realitat de l’independentisme” i va deixar clar que “dels vots de Junts ja en parlarem els de Junts”.
La postura dels juntaires xoca amb la dels republicans, que pressiona el seu exsoci de govern perquè accepti un “preu assumible” per investir Pedro Sánchez. En aquest sentit, la plana major d’ERC i els caps visibles del partit a Madrid van signar un article conjunt a l’ARA on van fixar tres qüestions clau: mantenir la taula de diàleg per continuar avançant cap al referèndum i l’amnistia, el traspàs de Rodalies i un nou model de finançament que acabi amb el dèficit fiscal. Tot i les pressions, Junts es manté ferm en reivindicar que l’amnistia i l’autodeterminació han de ser acordats abans de la investidura i no en la taula de diàleg.
El traspàs “integral” de Rodalies
Esquerra també reclama al PSOE que es completi el traspàs “integral” de Rodalies. És a dir, que la Generalitat, a banda de gestionar la planificació del servei –els horaris i les tarifes–, també passi a gestionar les catenàries, les vies i els trens. Això, per a ERC, que reclama 4.000 milions per fer-hi les inversions pertinents, és una oportunitat per acabar amb els problemes crònics del servei. De fet, els republicans van anunciar a finals del 2021 un pacte amb el PSOE per aquesta qüestió a canvi d’aprovar els pressupostos de l’Estat, però això no s’ha complert.
Però aquest traspàs, que Junts també ha reclamat al Congrés, no és una condició sine qua non per permetre la investidura. De fet, Jordi Turull, al míting de Banyoles, va deixar clar que “no he anat a la presó per traspassar Rodalies”. Aquest comentari va ser respost per la secretària general d’ERC, Marta Rovira, a les xarxes socials: “En canvi, jo estic a l’exili per ser independentista. Mentre sumem força política, social i internacional per negociar el referèndum (sense confondre’ns d’adversari), hem d’avançar cap a la sobirania fiscal i ferroviària”.
La fi del dèficit fiscal
El president de la Generalitat i ERC han rebutjat que la revisió del sistema de finançament autonòmic hagi de passar per un nou cafè per a tots perquè no defensaran “els interessos d’altres territoris” i han exigit una negociació “bilateral”, que permeti posar fi al dèficit fiscal català que, segons càlculs de la Generalitat, se situava en 20.200 milions anuals.
Els programes electorals d’ERC i Junts coincideixen que cal un nou sistema de finançament i que l’Estat ha de compensar la Generalitat per “les infraestructures pressupostades i no executades a Catalunya des del 2014” i per “la insuficiència de recursos que ha patit des del 2014”, però el dels juntaires reclama incorporar la variable “cost de la vida” en el càlcul i aplicar el “principi d’ordinalitat” perquè si Catalunya és el tercer territori que aporta més al finançament de l’Estat, també ha de ser el tercer a rebre.
Tot i això, sembla que el PSOE no està disposat a negociar això de tu a tu amb la Generalitat un nou sistema de finançament amb les condicions que posen els partits independentistes perquè provocaria les queixes de la resta de comunitats. De fet, la ministra d’Hisenda en funcions, María Jesús Montero, reiterava fa uns dies que una negociació així ha de ser amb totes les comunitats i amb “tots els partits polítics”.
El català al Congrés i a Europa
L’ús del català al Congrés dels Diputats i a la Unió Europea ha entrat com a actor secundari en les negociacions del PSOE, Sumar i l’independentisme. La primera és una proposta de Sumar, que ha posat damunt l’opció de reformar el reglament del Congrés per permetre que els diputats puguin expressar-se en català, eusquera i gallec als plens i a les comissions. Tot i que fa uns mesos el PSOE, amb el suport de PP, Vox i Ciutadans; va tombar una proposta similar, ara l’independentisme podria exigir-lo com a contrapartida de l’acord per permetre que el PSOE mantingui la Presidència de la Mesa del Congrés. Un acord que també ha de facilitar que ERC i Junts tinguin grup propi.
D’altra banda, la proposta del català a Europa ve de lluny. De fet, l’Estat i la Generalitat ja van pactar impulsar el català a Europa en l’última trobada de la taula de diàleg, a l’estiu del 2022, però fa un any que està aturada. Els socialistes no han mostrat massa interès per pressionar la mesa de l’Eurocambra perquè la tramiti i els republicans volen aprofitar les negociacions amb el PSOE per exigir a Sánchez que “culmini” el procés. Tanmateix, la Plataforma per la Llengua considera que no n’hi ha prou i reclama als partits independentistes que aprofitin aquest moment en què Espanya ostenta la presidència rotatòria de la UE perquè l’Estat demani l’oficialitat del català a Europa mitjançant la reforma del reglament.
46
5
