Esquerra Republicana de Catalunya reconeix davant la Comissió Europea que els avenços que planteja la reforma del Codi Penal aprovada pel govern espanyol són “insuficients”. En les seves aportacions a l’informe europeu sobre l’Estat de Dret, que l’executiu comunitari obre a consulta pública cada any, ERC ha reivindicat “la feina feta en matèria legislativa”, si bé sosté que queda encara molta feina a fer.
La derogació del delicte de sedició, segons els republicans, “apropa el sistema espanyol a les democràcies europees”, però deixa molts caps sense lligar. Segons el comunicat emès pel mateix partit, a l’Estat encara “cal lluitar contra la criminalització que pateixen els moviments socials”.
Llibertat d’expressió i jutges
Entre les crítiques que el partit comunica a la Comissió Europea respecte del cos legal espanyol i la seva judicatura, destaquen l'”escassa lluita contra la corrupció” i el “retrocés de la libertat d’expressió”, lligat a l’existència de delictes com les injúries a la corona. Aquestes mancances, afirmen, són un “exemple regressiu de la salut democràtica” de l’Estat espanyol i les seves institucions.
També apunten cap a les importants “deficiències en independència judicial”, tot subratllant la “parcialitat dels jutges en casos com el dels líders del procés” o el bloqueig institucional per la renovació del Consell General del Poder Judicial.
Lluita contra la corrupció
En el mateix document, els republicans critiquen “l’escassa lluita contra la producció” del sistema judicial de l’Estat espanyol. En aquest sentit, lamenten que Moncloa no hagi impulsat cap avenç en el desplegament de la directiva europea Whistleblower, un norma de la Unió dissenyada per protegir les persones que denunciïn casos de corrupció a les institucions.
El document corresponent al 2023 va, així, en la línia de les reclamacions d’Esquerra a la CE en els estudis per a l’estat de dret espanyol dels darrers cursos. En els últims anys, els republicans han posat l’accent en la millora de l’autonomia de la fiscalia, el bloqueig judicial o la revisió de la llei de secrets oficials –a banda del control de l’ús de Pegasus després que es destapés l’escandol d’espionatge–.