La senadora d’ERC Sara Bailac ha retret aquest dimarts al ministre de la Presidència, Félix Bolaños, que l’entrada en vigor de la Llei de la Memòria Democràtica la setmana passada no s’hagi traduït en un reconeixement per escrit de la nul·litat de la sentència a l’expresident de la Generalitat Lluís Companys. “Portem 82 anys esperant que es faci justícia i que s’anul·li la sentència que va condemnar a mort Lluís Companys, i esperem que ho facin”, ha dit Bailac durant la sessió de control al Senat, i “no pararem fins que no ho veiem escrit a l’expedient”.
Bolaños assegura que ja està reconeguda la seva nul·litat
En la seva resposta, Bolaños ha retret a Bailac que plantegi aquesta pregunta una setmana després de l’entrada en vigor de la Llei de Memòria, que “el que fa és precisament reparar les víctimes que havien estat afusellades i perseguides pel franquisme i la dictadura”.
Segons el ministre, la Llei de Memòria “obliga a declarar nul·la” la sentència de companys i “estableix que aquesta nul·litat de la sentència s’incorporarà a l’expedient”. “La Llei reconeix això, reconeix la nul·litat de la seva sentència, i no cal cap altre procediment que aquest”.
Companys, un president víctima del franquisme
Prèviament, la senadora d’ERC ha recordat que Lluís Companys va ser capturat per la Gestapo, lliurat a les forces franquistes, sotmès a un judici sumaríssim per part d’un tribunal militar condemnat a mort i afusellat el 15 d’octubre de 1940.
82 anys després d’aquell assassinat, ha afirmat Bailac, no hi ha hagut “ni justícia ni reparació ni per a ell ni per a la resta de víctimes”, perquè “el règim del 78 no només no va condemnar el feixisme, ni el va derrotar, sinó que el va legalitzar”.
Bailac ha admès que la Llei de Memòria reconeix la il·legalitat del tribunal que va sentenciar Companys, però ha retret al govern espanyol que encara no hagi emès una proposta de nul·litat de la sentència que va condemnar el president de la Generalitat. “Quant trigaran a fer-ho?” ha preguntat.
2
2
