Junts per Catalunya celebra un nou Consell Nacional aquest dissabte a Vilalba dels Arcs (Terra Alta) després d’una setmana en què ha quedat vist per a sentència el judici a la presidenta del partit, per presumptes irregularitats contractuals quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes. Ara, tal com ha anunciat, reprèn la seva activitat pública i la seva primera cita serà aquest Consell Nacional, que esdevé clau de cara a les pròximes eleccions municipals del 28 de maig. I en la reunió hi ha dues resolucions claus a aprovar, destinades a les dues ànimes del partit: la ratificació dels acords amb Impulsem Penedès i Impulsem Lleida i altres pactes territorials que repesquen alcaldes i regidors del PDECat per a les municipals del maig –obra de Jordi Turull– i una proposta de resolució per estrènyer els vincles amb el Consell de la República, a més de plantejar la possibilitat de crear una sectorial de full de ruta cap a la independència.

Pactes municipals
Els consellers nacionals del partit de Turull hauran de ratificar els acords municipals amb diverses formacions territorials i municipals. Malgrat que en molts d’aquests casos ho han fet ja en l’executiva de cada vegueria i l’executiva nacional, que passin pel Consell Nacional és un tràmit indispensable per a qualsevol acord, tal com diuen els estatuts del partit. Junts haurà de donar llum verda definitiva als acords amb Impulsem Penedès i Impulsem Lleida, que han suposat una pugna entre turullistes i borrasistes.
El fet és que l’acord amb aquestes dues plataformes reforça el turullisme internament, ja que la majoria dels seus membres eren afiliats al PDeCAT i a Convergència que Turull, d’alguna manera, repesca per a Junts. Serà un nou debat entre les dues famílies que viuen dins de Junts, amb la incògnita de com s’expressarà la tercera família que sempre decanta la balança: els puigdemontistes.
Tot indica que la proposta tirarà endavant sense cap entrebanc. Així es reforçarà Junts per Catalunya de cara a les properes municipals, amb més de 200 llistes –unes 80 al Penedès i unes 160 a Ponent. L’objectiu del secretari de Política Municipal, David Saldoni, és arribar a 800 llistes arreu del país, una operació clau per l’objectiu de la mà dreta de Turull, que és recosir l’espai convergent. A més, l’acord amb Impulsem Penedès inclou la candidatura de l’alcalde d’Igualada, Marc Castells.

Acord amb Junts per Martorell
Els altres acords també van en la mateixa línia i estan en el mateix document perquè els consellers el votin. Un d’aquests és l’acord a què ha arribat Junts amb l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, per tal que els seus vots computin per a la Diputació de Barcelona. Fonollosa, en declaracions a El Món, reivindicava fa unes setmanes reagrupar “l’espai convergent” sota una sola candidatura de cara a les eleccions municipals del 28 de maig, i esperava que el PDeCAT se sumi a la seva llista. De fet, havia fet una comparativa amb la candidatura de Xavier Trias a Barcelona, i el situava com un referent. La realitat és que l’alcaldia de Martorell suposa un oasi a l’àrea metropolitana per a Junts i comptar-lo com a seu també comporta una altra victòria enfront del que queda del PDeCAT -Fonollosa va estripar el carnet el passat 31 de desembre-.
Pineda, Malgrat de Mar i Vacarisses
El Consell Nacional també haurà de ratificar l’acord amb Junts per Pineda, Junts per Malgrat de Mar i Junts per Vacarisses, malgrat que ja fa setmanes que es treballa conjuntament. Tots els vots que vagin destinats a aquests partits computaran per a Junts als organismes supramunicipals i s’ha arribat a una entesa en forma de coalició.
Proposta de resolució sobre el Consell de la República
Junts per Catalunya també haurà d’aprovar una proposta de resolució que vincula el partit al Consell de la República. El document, al qual ha tingut accés El Món, estipula que Junts “reconeix el Consell de la República com a primera institució republicana, instituïda en el marc de l’estratègia de la bifurcació acordada per les forces independentistes amb motiu de la investidura del MHP Torra i la restitució de les institucions autonòmiques, després del 155”. Es tracta d’un clar missatge de la vinculació del partit de Turull amb el Consell de la República i el seu president, Carles Puigdemont.
A més, si el Consell Nacional de Junts vota favorablement aquesta resolució, també reconeixeria el Consell com a “legítim dipositari del mandat de l’1 d’octubre i com a actor clau per a la seva materialització”. El punt tres de la proposta encara vincula més les dues parts i va més enllà pel que fa a funcionament intern, i és que “els membres del Govern del Consell de la República afiliats a Junts seran permanents en la direcció executiva nacional, amb veu i sense vot, com també a les reunions de la direcció nacional ampliada”.
Una sectorial de full de ruta cap a la independència
Junts per Catalunya també haurà de decidir si crea una sectorial anomenada Full de Ruta cap a la Independència. La proposta de resolució especifica que en aquesta sectorial es debatria “sobre la situació actual, proposar les accions a desenvolupar, analitzar els possibles camins a seguir o fer una anàlisi conscient del procés d’independència per assolir la República Catalana, actuant des de la transversalitat i dels diferents àmbits sectorials”.
Així mateix, també té l’objectiu de poder “classificar les aportacions legislatives que els representats electes, orgànics o afiliats de Junts puguin fer en favor de la consecució de la independència del nostre país des de cadascun dels seus càrrecs pels quals han estat escollits”. També es tracta de fer un “seguiment” del Pla d’Acció Política de Junts per Catalunya, 2023 i destaquen el punt 4, que es basa en ‘El camí cap a la independència’.
A hores d’ara hi ha fins a 15 sectorials, que es basen en grups de treballs amb diversos membres que treballen diverses qüestions per elaborar continguts i propostes amb la possibilitat d’acabar duent-les en cambres legislatives: Cultura ; Benestar Social i Ciutadania ; Política Internacional; Salut; Justícia; Seguretat i Defensa; Feminisme, LGTBI+ i Igualtat de Gènere; Relacions Institucionals, Transparència i Bon Govern; Economia i Ocupació; Societat Digital i Tecnologia; Territori i Medi Ambient; Primer Sector; Societat pel Coneixement; Esport i Activitat Física; Gent Gran.
També hi ha altres punts, com ara una proposta de resolució en defensa del teixit empresarial i productiu europeu, així com l’aprovació del pressupost del 2023 i un informe de finançament de campanya electoral. Alhora, també hi ha una proposa de resolució de la sectorial de benestar social en relació amb ampliació quota social.